La Jule i en Jan són dos estudiants de 24 anys que en acabar el curs han viscut un fracàs acadèmic, ella ha suspès i a ell li han negat una beca. En la vida personal tampoc tenen les coses del tot clares cap dels dos; ella està embarassada i decideix anar a veure al seu xicot, que està fent un màster a Portugal, conduint tota sola el seu motor home Mercedes 303, per parlar del seu futur cara a cara; ell per la seva part, vol viatjar a Espanya per conèixer al seu pare biològic, una aposta arriscada perquè no en sap res d’ell, una fugida cap endavant, ja que amb l’adoptiu no s’entenen gaire. Es trobaran per atzar en una benzinera als afores de Berlín i junts emprendran un viatge cap al sud. Una road movie en la qual els dos s’aniran coneixent a si mateixos a l’hora que descobriran que en el fons no són tan diferents com pensaven al principi.

La clàssica història de noi i noia que es coneixen per atzar i necessitat, que al principi no s’entenen gens i que a poc a poc, a força d’anar parlant i comunicant-se, descobriran més punts en comú que diferències. Potser arriben a la conclusió que tots els pensaments no són més que un intent d´entendre la realitat, que és única, que hi ha una cosa més important que la raó; els sentiments. També passarà allò que pel contacte ve l’estimació i que, la joventut, la calor de l´estiu, la llum del sol brillant, els cels blaus, les nits serenes i la companyia poden donar-te molt més que totes les disquisicions filosòfiques.

Ella estudia biologia i ell ciències polítiques, per tant, ella té una visió més científica de les coses, més enlairada: l’home com ser biològic. Ell per la seva part té un punt de vista més humanístic, més terrenal. El nucli central de la seva discussió serà la contraposició entre la competitivitat i la cooperació. Quina d’aquestes dues palanques ha fet avançar més a la humanitat? La Jule creu que unir forces per un objectiu comú ha estat la clau de volta definitiva, en Jan veu el progrés en la necessitat individual d’aconseguir les coses necessàries abans que els teus rivals. On ella veu socis, ell hi veu competidors, quin dels dos tindrà raó? Tant un com l’altre aportaran arguments i exemples per defensar la seva tesi, escoltant-los anirem veient que tots tenen la seva part de raons, però si voleu saber com acaba aquest debat haureu de veure la pel·lícula, encara que ja us avanço que el film és una comèdia romàntica i no un tractat de filosofia.

Com podeu veure els diàlegs aniran més enllà de la banalitat i el narcisisme, no escoltarem ni a un ni a l’altre explicant les seves aventures i els seus èxits i sobretot al principi seran curosos de la seva intimitat, tampoc veurem les maniobres d’acostaments sexuals típics d’adolescent, de fet ja tenen una edat. Quan ja comencin a obrir-se, escoltarem més les seves febleses i les seves pors que no pas una altra cosa; i és que amb una persona amb qui esperes no tornar-te a veure és més fàcil mostrar el teu cor i la teva ànima; de fet no ho podrà usar contra tu, pensarà el que creu en la competència; si més no igual t’ajuda amb alguna cosa que tu no havies pensat, creurà la col·laboradora.

Des de Berlín i fins a Portugal, passant quasi sempre per carreteres secundàries, recorrerem mitja Europa en mig de paisatges idíl·lics. El Motor Home Mercedes 303 dels anys setanta del segle passat també dona al viatge un aire nostàlgic, com d’altres èpoques més romàntiques i idealistes on els joves ho veien tot possible; segurament per reforçar encara més aquesta visió pastoral en el film pràcticament no apareixen aparells electrònics, busquen les rutes amb mapes de carretera i fan servir els telèfons mòbils sols per trucar i de forma ocasional. Per això, encara que la història estigui situada en el moment actual, per aquesta puresa i aquest minimalisme ens semblarà atemporal.

Al principi aniran més per feina, cremant quilometres, però, a poc a poc, cada vegada més a mesura que avança la història, hi hauran més aturades i aquestes seran més llargues, on gaudirem amb els protagonistes de petits poblets plens d’encant i de paisatges tranquils i solitaris. Hi haurà un moment especialment màgic, quan arriben al mar i es banyen a la platja, serà com un bateig i a partir d’aquest moment ens semblarà que no vulguin arribar mai i que el plaer està en el camí.

És una pel·lícula senzilla sense gaire pressupost, però rodada amb sentit estètic i cinèfil, sense abusar dels plans i contraplans, amb presses més llargues que et permeten situar-te dins de la imatge, ben dirigida i amb bones actuacions, amb uns actors poc coneguts i ben allunyats de l’estàndard de joves guapos que saben que ho són, de fet podrien ser els nostres veïns del costat perfectament. Si la veieu no us penedireu, serà un entreteniment lleuger i agradable.

Alemanya 2018 ( 2 h)
Direcció: Hans Weingartner
Guió: Silke Eggert, Hans Weingartner, Sergej Moya
Actors: Mala Emde, Anton Spieker, Arndt Schwering-Sohnrey, Thomas Schmuckert, Jörg Bundschuh, Steven Lange, Martin Neuhaus, Hannah Schröder, Sophie Tschannettl,…