In the Heart of the Sea narra una història èpica de lluita i supervivència. És un exemple de voluntat, força, valor, lleialtat i noblesa; una gesta com les d’abans, inspirada en un cas real que va servir de base a l’escriptor Herman Melville per escriure el seu llibre més famós: Moby Dick, un clàssic indiscutible de les novel·les d’aventures. Però anem a pams.

Avui dia encenem un interruptor quasi sense pensar-hi, i tenim llum de forma pràcticament instantània. Però fa 170 anys, a l’època que retrata In the Heart of the Sea, calia fer foc i cremar alguna cosa per poder veure-hi a la nit. Es va descobrir que una de les formes més eficients era cremant oli mitjançant una metxa, i que un dels combustibles més valorats era el greix de balena. S’usava fins i tot per a l’enllumenat públic. Però aquest no era l’únic producte que s’obtenia dels cetacis: també l’àmbar gris, molt preuat en perfumeria, o les barbes, utilitzades per fabricar paraigües i cossos de roba interior femenina, aquells que donaven a les dones una cintura d’abella i van inspirar la famosa ampolla de Coca-Cola. No és estrany, doncs, que emprenedors es convertissin en armadors d’una gran flota de vaixells dedicats a la caça de balenes: els baleners.

A principis del segle XIX, el mar era tan desconegut com l’espai exterior ho és per a nosaltres avui. Es navegava a vela, sense predicció meteorològica ni comunicació amb terra ferma. La posició es calculava amb el sol i les estrelles, o per estima si el cel estava tapat. Els tripulants vivien aïllats, sota l’autoritat del capità i del primer oficial.

A principis del segle XIX, el mar era tan desconegut com l’espai exterior ho és per a nosaltres avui. Es navegava a vela, sense predicció meteorològica ni comunicació amb terra ferma. La posició es calculava amb el sol i les estrelles, o per estima si el cel estava tapat. Els tripulants vivien aïllats, sota l’autoritat del capità i del primer oficial.

Els baleners salpaven sense data de tornada: tot depenia de les captures. Un home a la cofa vigilava el mar, esperant el sortidor d’una balena. Quan apareixia, el capità donava l’ordre, i les llanxes baleneres es llançaven amb sis o vuit remers, un patró i un arponer. Aquelles barquetes minúscules perseguien gegants marins. Si aconseguien arponejar-ne una, es deixaven arrossegar fins que l’animal moria. Llavors, el vaixell es convertia en una fàbrica flotant per fondre el greix i omplir barrils. Els viatges podien durar més d’un any. Però alguns, com el del Essex, no tornaven mai.

Aquest bergantí goleta, amarrat a Nantucket, va ser atacat per un gran catxalot a més de 2.000 milles de la costa sud-americana. Els supervivents van viure un calvari per tornar a casa, i molts no ho van aconseguir. Herman Melville va viatjar fins a Nantucket per escoltar el relat del darrer supervivent, que li va explicar la història en una nit de confessions, whisky i dimonis interiors.

A través d’aquest testimoni, In the Heart of the Sea ens fa viure l’odissea del Essex: les tempestes, la rivalitat entre oficial i capità, l’emoció de la caça, la por, la desesperació, la fam, i la força del valor i la lleialtat.

A qui agradarà In the Heart of the Sea? Als amants del mar i de la navegació, als qui gaudeixen de les novel·les d’aventures i de la gran literatura clàssica, als qui valoren les històries reals i èpiques, i als cinèfils que busquen una obra de qualitat, amb gran fotografia i direcció impecable. Jo, francament, la recomano a tothom.

USA, 2015 (2 h, 1 minut)

Director: Ron Howard

Guió: Charles Leavitt, Rick Jaffa, Peter Morgan, Amanda Silver (basat en el llibre de Nathaniel Philbrick)

Actors: Chris Hemsworth, Benjamin Walker, Cillian Murphy, Tom Holland, Brendan Gleeson, Ben Whishaw, Michelle Fairley, Joseph Mawle, Jordi Mollà.