En Tom Ford, el director d’aquest film, és un home de molts registres i un d’ells és la publicitat; sense cap dubte les primeres imatges són impactants, fins i tot dures, algú pensarà que desagradables i ell malgrat això no es conforma amb una petita mostra sinó que s’hi recrea, es repeteix i s’assegura que ens quedem ben tips de carn, potser vol que tinguem clar el producte que estem a punt de comprar, com un advertiment que el deslliuri de reclamacions futures, o potser només vol despertar la nostra atenció de forma brutal. Veurem tot seguit que és una “performance” artística, uf, hi ha explicació, ja que la protagonista es dedica professionalment a aquest sector, i si bé és veritat que l’art pot ser transgressor i ofensiu no tota transgressió és art i fins aquí puc dir.

La vida dels seus personatges, segons planteja aquesta pel·lícula, és com una carretera a la nit, fosca i solitària, on els encontres que podran tenir-hi, seran desagradables, perillosos i amb conseqüències tràgiques. Prendran decisions sovint equivocades i es faran mal a ells mateixos, però sobretot a les persones que estimen. El seu destí els marcarà des de ben petits, fins i tot des del bressol i acabaran fent la cosa per la qual han nascut, tant sí com no, encara que pensin que són lliures el seu futur estarà marcat, i per això la seva mirada serà trista i els hi costarà trobar la pau d’un somni reparador.

El guió està basat en un llibre i contempla dos moments temporals de la protagonista, el present i el passat; que també es barregen amb la ficció del llibre que està llegint, escrit pel seu exmarit, que ella acaba de rebre com a primícia, acompanyat d’una nota on li dedica, li demana la seva opinió i d’alguna manera li diu l’important que és ella per ell, vaja, que encara l’estima. Ella el va deixar fa quasi vint anys per un altre home més ric i segur, i el llibre li arriba en un moment en què la seva relació matrimonial no passa pel seu millor moment. Potser per això en llegir-lo quedarà colpida per la dolorosa violència de la història, perquè es veurà a ella mateixa com a protagonista, de pas reviurà la seva relació passada i sentirà tant els remordiments pels errors comesos com la pèrdua d’una relació que hauria pogut ser diferent.

El film vol inspirar-se en clàssics del cinema negre, el director s’encarrega de recrear aquell ambient amb una banda sonora que podria ser de 1950, amb uns personatges amb glamur sortits d’un dels seus anuncis d’Ives Saint Laurent, amb unes mansions de disseny, en absolut minimalistes, però si sòbries, rectes i tot vidre, transparents al món exterior com ho vol fer amb l’ànima dels protagonistes. De fet, en Tom Ford va estudiar arquitectura interior i d’això en sap.

La cinta barreja encertadament una realitat “fashion” amb una ficció com una road movie salvatge i descarnat típic de l’Amèrica profunda i aconsegueix el perfecte paral·lelisme en fer servir els mateixos actors per una i altre, com si la ficció fos una dura interpretació de la realitat; de fet és com una bufetada al subconscient de la protagonista.

La moda i el disseny, així com la publicitat, són omnipresents a la pel·lícula, per això sembla que els actors surtin d’una desfilada de models, i les imatges, que volen ser intimistes, de la protagonista al llit de casa seva llegint amoïnada el llibre, podrien ben bé ser un anunci de roba de casa. L’art també torna a ser important al llarg de tota la cinta, i vol continuar sent reflexa de l’ànima torturada i infeliç dels protagonistes: Un quadre d’artdeco rodó com un ull de bou amb el cul de la noia distorsionat per una lupa; un brau lligat i pler de fletxes com un Sant Sebastià animal i una pintura que sembla un grafiti urbà amb la paraula “venjança”. Tot tant obi que sembla excessiu i forçat.

La història t’anirà enganxant ràpidament gràcies a uns personatges potents, amb actuacions magnífiques i salts continuats entre la realitat i la ficció que malgrat que algunes discontinuïtats argumentals voldràs saber que passarà. La narració es fa cada cop més tensa fins a arribar a ser angoixant i dramàtica, però al final tot es desinflarà com un globus punxat amb una agulla i la conclusió que aparentment es proposa serà massa infantil per una trama tan complexa; encara que la definició exacta pel final seria, decebedor.

Un joc d’artifici fet d’un collage d’anuncis glamurosos que segurament impressionarà a més d’un, que rebrà tantes lloances com crítiques àcides i que serà sobrevalorada en el present i possiblement oblidada en el futur. Malgrat el que he dit, crec que és una pel·lícula que cal veure doncs té moltes qualitats, com a mínim per saber a quin costat et col·loques: Admirador o detractor.

USA 2016 ( 1h, 55min)

Direcció: Tom Ford

Guió: Tom Ford (novel·là Austin Wright) 

Actors: Amy Adams, Jake Gyllenhaal, Michael Shanon, Aaron Taylor-Johnson, Armie Hammer,..