Abans de res vull dir-vos una cosa per si no voleu continuar llegint: Si us agraden les pel·lícules d’acció i aventures o si simplement sou fans de la saga, aquesta és la vostra pel·lícula; us garanteixo que passareu una bona estona i sortireu satisfets.

Confesso que vaig anar al cinema sense masses expectatives, ja que després de set pel·lícules és ben normal pensar que queda poc per dir sobre el tema.

La primera trilogia ens va semblar que havia deixat l’aventura tancada amb el triomf de la rebel·lió sobre el malvat imperi, malgrat que el que fossin els episodis quatre, cinc i sis feia sospitar que hi podia haver història per contar. En George Lucas ens va fer esperar, i quan podíem pensar que el tema estava mort ens va sorprendre, al cap de setze anys, amb una nova trilogia, aquest cop si, un, dos i tres. Comença explicant pel naixement de l’imperi com una solució particular per la corrupció de la política i de pas, la metamorfosi de Dard Wader fins a convertir-se en la mà executora de la dictadura.

Ara sí que tot queda clar, vam pensar, però no, mira tu que va aparèixer al cap de deu anys, Déu n’hi do, la setena, una continuació cap al futur de la primera part de la saga, perquè el mal mai acaba de morir i no es pot abaixar la guàrdia.

Però, amb aquesta de la que parlem avui sí que hem quedat descol·locats, ja que no és l’episodi vuit, com podríem esperar, sinó una història en l’univers de Star Wars, situat entre les dues primeres trilogies.

¿De què va tot això vaig pensar?, de treure un benefici extra de la saga?

No hi tenia gaire fe; però anava ben errat atès que el resultat no té res a envejar a la resta, i fins i tot té alguns tocs originals que li donen valor.

És un film més realista que els altres de la sèrie, on els personatges tenen un sentit alhora més tràgic, però menys transcendent, més de tocar de peus a terra; amb retrets cap a un món injust i cap a les persones que ho permeten, amb moltes coses per a penedir-se, és a dir: una mala consciència unida a una desesperança; fet i fet estan en guerra contra una dictadura cruel i no en una festa. Mancada d’aquella frescor adolescent, sense aquell to despreocupat i festiu amb el que s’enfrontaven als perills.

És sense cap dubte un film més adult, sense aquell humor infantil, que en aquesta sols conserven els robots, programats per tenir-lo. Veiem, com sols passar a la realitat, que la rebel·lió no és única, sinó que hi ha més d’una facció amb mètodes diferents: moderats i extremistes. Fins i tot dins de la rebel·lió “oficial” hi ha opinions enfrontades, que poden conduir a l’escissió del bloc o a portar a terme actuacions unilaterals i no aprovades per majoria; una clara manca de lideratge on els més valents tiren pel dret.

A la resta de pel·lícules les ciutats i els pobles eren o grans concentracions humanes supermodernes i ordenades o petits assentaments, com poblets que veiem en els westerns, perquè com a mínim la primera trilogia era això, un western galàctic, però sempre tot clar i ordenat, sempre lluminós. A Rogue one les ciutats ens recorden les medines àrabs, desordenades, atapeïdes de gent i caòtiques, que ens faran pensar en la ciutat de Los Angeles 2019 de Blade Runer; plenes de diversos colors i formes però bàsicament fosques.

No desvetllaré la trama, però si mencionaré una frase que sortia en l’episodi IV, la primera de totes, quan referint-se als plànols de l’estrella de la mort deien: “Aconseguir-los ha costat moltes vides”, una frase que tindrà molt sentit després de veure aquesta pel·lícula.

Aquest film va de menys a més, comença amb un bon plantejament inicial, però de seguida s’entrebanca amb unes presentacions una mica fragoses, molts personatges cadascun en un planeta del qual no podrem recordar el nom, però va accelerant i agafant ritme, per acabar en un desenllaç trepidant i majestuós, una dura batalla, després amb un final agònic però ple d’esperança. Un film més fosc, més adult però cent per cent Star Wars, per gaudir sense preocupacions. Com deia al principi, una pel·lícula molt recomanable pels amants de les aventures i la ciència-ficció.

USA 2016 ( 2h, 13 min)
Direcció: Gareth Edwars
Guió:Chris Weitz, Tony Gilroy
Actors: Felicita Gones, Diego Luna, Ben Mandelson, Tonia Yana, Jiang Wan, Forest Whitaker,…