El fil conductor d’aquesta pel·lícula és la regata oceànica en solitari “Vende Globe” i amb aquest escenari, immens i majestuós, però alhora reduït i claustrofòbic, en el bell mig d’una vertiginosa competició d’alt nivell, ens presenten una història en la qual el protagonista s’ha d’enfrontar a una circumstància imprevista que tot ho trastoca, començant per la seva solitud.

L’anomenat primer món, el món Occidental, va assolir al final del segle passat un estadi de prosperitat com mai ningú hauria pogut imaginar, l’estat protector de tot se n’ocupava i axis va aparèixer l’anomenat “estat del benestar” on qualsevol persona, pel sols fet d’haver nascut a una determinada part del planeta, tenia garantida una vida còmoda i tranquil·la si seguia les normes establertes, però això si, previsible i una mica avorrida. Però l’home modern i tranquil no pot oblidar els milers d’anys de lluita i patiment que ha viscut la nostra raça, ho portem en el nostre codi genètic, necessitem lluita i superació i també la injecció d’adrenalina i d’endorfines en el nostre cervell que això provoca; per això vam buscar els reptes d’aventura extrema, com navegar pel món en solitari en un vaixell de vela i, en una volta mes a la rosca, les regates al voltant del món també en solitari; una activitat perillosa i extrema, però que no deixa de ser un joc.

Uns pocs kilòmetres més lluny hi ha un tercer món en el que les persones han de lluitar cada dia per sobreviure, tal com feien els nostres avantpassats, ells no necessiten crear reptes ficticis doncs la seva vida ja és un repte.

La pel·lícula ajunta a dues persones, del primer i del tercer món, en l’espai reduït d’un veler, cadascú en la seva lluita, cadascú en el seu món; dos mons que no s’entenen i que, com a mínim un d’ells, viu d’esquena a l’altre, i que no es miren mai a la cara. Al final, aquesta lluita primitiva, aquest instint comú, podria ser la força que els unís, i del diàleg entre els dos mons podrien sortir moltes respostes i segurament una lliçó d’humanitat.

Malauradament, els guionistes no han volgut fer aquesta reflexió i han preferit construir una història més lleugera que tracta de l’anècdota, de la raresa, i no del fons de la qüestió. Llavors la història gira en com el protagonista pot solucionar el seu problema i prefereix no aprofundir gaire més.Malgrat aquesta simplificació en el plantejament, el guio no és creïble de cap de les maneres, com tampoc ho és el paper de cap dels protagonistes. Per això el navegant solitari sembla més un oficinista o un comptable, a vegades un turista que fa fotos de postes de sol, però mai un esportista d’elit ni un aventurer. El passatger accidental és un nen espantat i no una persona a qui la vida i la necessitat han fet madurar, un supervivent que té les coses clares; una persona axis mai hauria sortit de casa seva i menys hauria pujat a aquesta nau.

Hi ha també la competició, la regata que fa de fil conductor i que té molta importància perquè estem teòricament davant del relat d’una gesta esportiva, però no hi ha emoció, ni èpica, ni lluita, no es veu l’esforç per cap lloc; ni el patiment, ni el cansament, ni tampoc la ràbia, ni la il·lusió, ni la tristesa dels moments durs ni tampoc l’alegria infinita de la superació i de l’èxit.

El vaixell del protagonista guanya, amb accions afortunades, a poc a poc llocs a la classificació. ¿Com ens ho fan saber? Amb un escrit a la part baixa de la pantalla, com aquell que ho escolta a les notícies, sense res que ho justifiqui. Quina pena, quin avorriment!

La pel·lícula sembla més un recull de telenotícies enganxats que una història ben trenada, fent-li un favor podríem dir que estem davant d’un “informe setmanal “o un “sense ficció”, però és clar que sense la força que dona que la historia sigui real.

Però per l’altre costat hi ha la història personal de l’altre personatge, que lluita per buscar un món millor i que cau al lloc equivocat… ¿Que ens mostra?: ¿Ràbia? ¿Desesperació? ¿Recerca desesperada d’una alternativa? Res de tot això: Sols passivitat i conformisme, tot plegat sembla també poc creïble.

Amb tot, l’acció transcorre en un vaixell de regates oceàniques, un F-1 del mar; hi ha imatges molt boniques de mar i de navegació, un regal per la vista i els sentits, però que es veuen clarament superades per les imatges reals, que tots hem vist, a les regates de veritat; una altra ocasió perduda.

Els guionistes van voler fer una comèdia lleugera aprofitant un vaixell i la infraestructura d’un equip de regates, una història en la que de la convivència forçada neixes l’estimació i el respecte envers l’altra persona, però la fita sols l’han assolida en part i et queda la sensació de massa decorat, per tant, poca història. El director tampoc hi treu tot el profit possible ni del vaixell ni dels protagonistes que amb tanta aigua s’ofeguen en uns papers del tot increïbles.

FRANÇA 2013 (1h, 36 minuts)

Direccio: Christophe Offenstein

Guió: Christophe Offenstein, Jean Cottin, Thomas Bidegain

Actors: François Cluzet, Samy Seghir