La pel·lícula és esquemàticament i en sentit estricte una biografia de Mary Shelley, l’aplaudida autora de Frankenstein, sens dubte una de les obres de terror més mítiques d’ençà que l’home escriu. Més concretament ens parla dels motius i les circumstàncies que la van portar a escriure-la, de com aquell monstre que va crear era el reflex dels seus malsons i com la por, la desesperança i la solitud de la criatura eren les seves pròpies. És, per tant, un film d’època, molt acurat i ben documentat i també una història romàntica, reflexa del moment històric; donada la seva temàtica, torturada, ombrívola, fosca, és també un conte gòtic. Però el film és més coses.

Deixeu-me començar aquesta crònica parlant de tres dones:

  1. la protagonista, Mary Shelley, una noia que es va avançar a la seva època, capaç de pensar i escriure millor que la majoria d’homes de la seva generació, però sentint com una dona, intel·ligent, valenta, decidida, però sobretot apassionada, també una dona del seu temps, el romanticisme, aquella època que per fi va deixar aflorar els sentiments més íntims dels seus fills, fins llavors amagats. Patint com una dona per la pèrdua, la soledat i el menys teniment, creant un monstre que representava aquest patiment, aquesta solitud, aquesta incomprensió, en una de les històries de terror gòtic més reconegudes de la història: Frankenstein; però per la seva condició de dona no li va ser fàcil que li publiquessin ni que acceptessin la seva autoria.
  2. l’actriu que la interpreta, Elle Fanning, que ha treballat com a actriu a 36 pel·lícules abans que a aquesta, una actriu veterana, direu, el cas és que només té 20 anys! El secret és que va començar amb tan sols 2 anys i des de llavors pràcticament no ha parat. Què cal per aconseguir una fita com aquesta? Treballar molt, ser constant i no rendir-te mai davant les adversitats, però sobre tot voler, ser una apassionada del cinema i tenir talent; que siguis capaç de sentir i de fer sentir als altres, que la teva mirada, el teu gest i les teves paraules comuniquin; això vol dir ser una actriu.
  3. La directora per la seva part es Saudita, és la primera dona d’aquest país que ha rodat una pel·lícula, en un país on les dones no poden fer pràcticament res sense el permís i la vigilància dels seus marits, on fins fa uns mesos no podien ni conduir un cotxe. Per tant, és una dona que també ha superat la seva circumstància i que per força ha de ser, com les seves acompanyants en aquest film, intel·ligent, valenta i apassionada.

En conseqüència, si us dic que aquest film és un al·legat a favor de la igualtat de gèneres no us heu de sorprendre, com tampoc us sorprendrà la seva bel·ligerància feminista ni la seva força en defensar aquesta idea doncs les tres dones de les quals us acabo de parlar ho demostren elles amb la seva actitud davant la vida i la pel·lícula traspua aquests sentir. Però no ho fa de forma barroera ni forçada, explica uns fets sense amagar ni maquillar res, sense eufemismes, i si era normal menystenir, usar, abusar o insultar a una dona pel fet de ser-ho i pel que representava, ens ho mostren sense embuts.

La Mary va ser filla de la relació entre l’escriptora, filosofa i feminista Mary Wollstonecraft i el filòsof William Godwind, també escriptor i filòsof; som a finals del segle divuit i estem en plena efervescència de l’humanisme i del pensament, de fet la Revolució Francesa i el seu esperit de llibertat son encara ben presents. La seva mare va morir d’una infecció al cap de pocs dies de parir i ella va ser criada per al seu pare fins als tres anys, després també per la seva madrastra en cassar-se el seu pare amb la seva veïna que tenia ja dos fills del seu anterior matrimoni. El film ens mostra unes relacions tenses amb la seva mare política que li retreia la seva rebel·lia d’adolescent i les semblances amb la seva mare biològica per la qual ella sentia alhora una gran devoció i un sentiment de culpabilitat per haver estat la causant de la seva mort. Sempre que podia anava a la seva tomba per estar sola i on trobava un espai sense control i un lloc d’introspecció. Ja veieu, una noia molt jove, sola al costat d’una tomba, amb un quadern i un llapis per escriure els seus sentiments més íntims,

és possible imaginar una escena més romàntica que aquesta?

Les desavinences amb la seva madrastra, la precària situació econòmica del seu pare i l’excusa de trobar un lloc més saludable van portar a la Mary a Escòcia, a casa d’uns amics del seu pare; un altre cop un escenari ben romàntic, amb una natura exuberant i noves relacions més lliures en estar lluny de la tutela paterna. Allà coneixerà a en Percy Shelley, un jove poeta i pensador seguidor de les idees lliberals dels seus pares, un anima també romàntica, apassionat, vehement i enamoradís, de fet sols tenia vint-i-dos anys i la Mary setze en aquell moment.

Podeu imaginar les conseqüències de la trobada?

Novament, l’economia ajudarà a les aspiracions amoroses de la protagonista, perquè al cap de poc de tornar d’Escòcia i amb l’excusa d’ajudar al seu pare i de pas aprendre, però amb una motivació soterrada dinerària, en Percy s’estarà a casa seva a Londres a canvi de pagar la seva estança; els dos sota el mateix sostre, en un espai més petit i amb els cors exaltats, les conseqüències no són difícils d’imaginar; sols un petit problema contractual que el noi amagava ho capgirarà tot, perquè era un home casat. El cas és que acabaran fugint els dos de casa acompanyats per la germana petita de la Mary i aquí comença l’aventura que ens narra la cinta.

A partir d’aquí la seva vida, tal com ens la conten a la pel·lícula, serà com una muntanya russa emocional i la Mary gaudirà la passió de l’amor irracional, se sentirà estimada i desitjada, però patirà la gelosia, la pèrdua, la soledat, el dolor i la mort. No trobarà una llar acollidora on reposar i poder escriure tranquil·la, sempre viatjant, d’aquí cap allà, ja sigui fugint dels deutors del seu company o buscant aventures; el seu periple portarà al trio, en Percy, la seva germana i a ella mateixa a Suïssa, on compartiran casa amb un dels escriptors més reconeguts de la seva època, Lord Byron, un home tant genial com polèmic, sempre cercant noves experiències i aventures, defensor dels febles i de les causes perdudes, encara que a la cinta sols ens mostraran la seva cara més fosca.

Una nit de tempesta d’un estiu més aviat plujós en Byron proposarà als seus hostes una juguesca per passar les hores mortes, que cadascú escrigui una història, un conte de terror i després veure quin és el millor. La Mary, que havia quedat molt impressionada amb un espectacle de galvanisme on provocaven contraccions a una granota morta i que patia malsons on un fill que acabava de morir estava encara viu, va imaginar a un científic que tracta de vèncer a la mort, el Dr. Frankenstein, que assolirà la fita tornant a la vida a una criatura feta ajuntant òrgans i parts d’homes morts. Com és ben sabut aquest ésser creat per un home serà diferent, tant físicament com anímicament: la innocència d’un nen que ho té quasi tot per aprendre tancat en un cos apedaçat d’aspecte horrorós. Haurà de patir el rebuig, se sentirà sol, incomprès i traït pel deu que l’ha creat, injustament tractat i naixerà en ell la llavor de la venjança. ¿Tan dolent és ser diferent? Que li preguntin a una dona en aquell món d’homes. La Mary sabia perfectament el que escrivia…

Malgrat tenir una obra genial a les seves mans patirà discriminació per ser dona, però mai es rendirà, finalment la noblesa d’uns pocs contrastarà amb la covardia i els prejudicis de la majoria

com acabarà tot?

Ja veieu, una pel·lícula que es pot veure amb diferents mirades, totes atractives, una visió feminista de les coses molt abans que el moviment es convertís en una revolució, una aproximació al romanticisme ben allunyada de la idea que majoritàriament es té: vermella, contestatària i trencadora en lloc de rosa i lànguida, i això que no entra en el concepte de la vida com una aventura. Segurament aquest plantejament molestarà a alguns coneixedors de la biografia dels protagonistes, perquè no hi ha a la cinta la força que generaven, aquell esclat de passió que sols brilla en aquest cas en els ulls i els fets de la protagonista.

Ben dirigida, amb colors forts i càlids a la fotografia, que és més aviat fosca com ha de ser, una bona ambientació i un vestuari perfecte i sobretot una actuació excel·lent de l’Elle Fanning que com dèiem abans està brillant, atrapa a l’espectador i ens fa sentir el seu patiment per tal que comprenguem com va sorgir la seva gran obra.

GB  2017 (2h)
Direcció: Haifaa Al-Mansour
Guió: Emma Jensen, Haifaa Al Mansour
Actors: Elle Fanning, DouglasBooth, Bel Poweley, Maisie Williams, Joanne Froggatt, Tom Sturridge.