La seva traducció és cuc nocturn, un animal petit i llefiscós que surt a la nit a buscar menjar i que de dia s’amaga sota terra, un rastrejador incansable i implacable que volta sense parar a l’obscuritat per trobar aliment. Però també és un superheroi dels còmics Marvel, un X-Man, un mutant amb superpoders, capaç d´ autotransportar-se, d’arribar als llocs abans que ningú, que vaga a la nit cercant malfactors per aturar-los i protegir a les seves víctimes. El nostre protagonista té més de cuc que d’heroi, però té un sisè sentit i una determinació que el fan excel·lent a la seva feina, per tant, la segona definició també l’escau.

El nostre home no té rumb a la vida, no troba feina i com tampoc té escrúpols viu de petits robatoris; però és un teòric de l’economia d’empresa gràcies a alguns cursos que ha estudiat, és un emprenedor en potencia que ni busca ni troba on aplicar les seves capacitats i coneixements. L’atzar farà que es doni de nassos amb una oportunitat de negoci just a mida d’una persona com ell, sense por, sense principis i sense cap mena d’humanitat ni mania.

Una nit serà testimoni d’un accident de trànsit i descobrirà que les cadenes de televisió locals busquen notícies impactants amb imatges colpidores per fer pujar les seves audiències als telenotícies, cal esperar al carrer amb la càmera a punt i disposar d’un cotxe ràpid, escoltant la ràdio de la policia; hi ha altres que ho fan, però ell pensa que ho pot fer millor; així engega aquesta boja pel·lícula.

Ràpidament, contractarà un ajudant, tan penjat com ell, ja veieu que fàcil que és crear llocs de treball a l’Amèrica de les oportunitats, amb qui establirà una relació laboral clàssica de cap-subordinat, que es regirà segons els preus del mercat, sempre a la baixa, i amb una política d’incentius per resultats. Contactarà amb les emissores de televisió i els seus caps d’informatius, construint relacions de benefici mutu (jo tinc el que tu necessites) i de lucre creixent per les dues parts. Vaja, aquesta és la teoria, i el protagonista en sap molt de teoria…

La realitat del film és una bogeria nocturna, ja que la teoria només existeix a la ment de l’eixelebrat protagonista, millor per l’audiència; millor per als espectadors en aquest cas, o sigui per nosaltres; perquè la practica com quasi sempre serà molt més divertida que la teoria. La història real serà un thriller trepidant, més negra que la nit on tot succeeix, descarnat, perillós, esbojarrat, sense sentit i cruel. Però que malgrat tot ens farà riure en més d’una ocasió, puix que acostumats a la lògica, l’absurditat ens fa gràcia, a menys que siguem objecte d’ella.

Qui no ha rigut algun cop veient com una persona cau a terra per haver relliscat amb una pell de plàtan?

Aquesta és la nostra naturalesa.

També ens pot fer reflexionar sobre el món en què vivim i sobre la societat de la informació i del fet de voler saber que ha passat, aquesta xafarderia pròpia dels primats portada al màxim extrem; no en tenim prou amb el teatre i les pel·lícules, volem la realitat, per això tenen tant èxit els reality shows.

Els mitjans de comunicació ens donen el que volem? O fins i tot ens donen encara més provocant un efecte multiplicador? És lícita tota aquesta pornografia de la realitat? És ètica?

Algun extremista de la infirmació podria arribar a dir que la vida privada no existeix, que és una possessió il·lícita per l’home global i tan caduca com ho era la propietat privada pel comunisme.

Però mirant una mica més enllà ens trobem amb una crítica del modus vivendi occidental i més concretament del somni americà. Si, aquell que diu que tothom pot amb el seu treball i el seu enginy fer-se ric, que aquí es transforma en tothom pot fer-se ric i prou, si no té escrúpols i pot aprofitar-se dels altres. Si escoltem al protagonista i fem una mica d’abstracció de la situació real del film, sentirem converses ben normals a les grans empreses i plantejaments plens de lògica, que aquí ens faran riure doncs són patètics, si ens enlairem una mica, tot plegat ens pot fer reflexionar de la facilitat amb què es pot manipular a les persones.

La pel·lícula té un argument molt bo i original, que barreja acció i horror amb humor i una actuació mereixedora d’un Oscar del seu protagonista, però també una molt notable de Rene Russo; té ritme narratiu, molt bona fotografia i es fa supercurta; els diàlegs brillants. Està amb tot mereixement al top ten de l’any del “American Film Institute”; no us la podeu perdre.

USA 2014 ( 1h, 53 minuts)

Director: Dan Gilroy

Guió: Dan Gilroy

Actors: Jake Gyllenhall, Rene Russo, Riz Ahmed, Bill Paxton, Kevin Rahin, AnnCusack, Eric Lange, Annie McDaniels, Kathleen York…