NIGHTCRAWLER

La seva traducció és cuc nocturn, un animal petit i llefiscós que surt per la nit a buscar menjar i que de dia  s’amaga sota terra, un rastrejador incansable i implacable que volta sense parar a l’obscuritat  per trobar aliment. Però també es un súper heroi dels còmics  Marvel, un X-man, un mutant amb súper poders, capaç d´ autotransportar-se, d’arribar als llocs abans que ningú, que vaga per la nit cercant malfactors per aturar-los i protegir a les seves víctimes. El nostre protagonista te mes de cuc que d’heroi, però te  un sisè sentit i una determinació que el fan excel·lent a la seva feina, per tant la segona definició  també l’escau.

El nostre home no te rumb a la vida, no troba feina i com tampoc te escrúpols viu de petits robatoris; però es un teòric de la economia de la empresa gracies a alguns cursos que ha estudiat, es un emprenedor en potencia que ni busca ni troba en que aplicar les seves capacitats i coneixements. L’atzar farà que es doni de nassos amb una oportunitat de negoci just a a mida d’una persona com ell, sense por,  sense principis i sense cap mena d’humanitat ni mania.

Una nit serà testimoni d’un accident de transit i descobrirà que les cadenes de televisió locals busquen noticies impactants amb imatges colpidores per fer pujar les seves audiències als telenotícies, cal estar al carrer amb la càmera a punt  i un cotxe ràpid, escoltant la radio de la policia; hi ha altres que ho fan, però ell pensa que ho pot fer millor; axis engega aquesta boja pel·lícula.

Ràpidament contractarà un ajudant, tant penjat com ell, ja veieu que fàcil que es crear llocs de treball a la Amèrica de les oportunitats, amb qui establirà una relació laboral clàssica de cap-subordinat, que es regirà segons els preus del mercat, sempre a la baixa, i amb una política d’incentius per resultats. Contactarà amb les emissores de televisió i els seus caps d’informatius, construint relacions de benefici mutu (jo tinc el que tu necessites)  i de lucre creixent per les dos parts. Vaja, aquesta es la teoria, i el protagonista en sap molt de teoria…

La realitat del film es una bogeria nocturna, doncs la teoria sols existeix a la ment del eixelebrat protagonista, millor per la audiència; millor per els espectadors en aquest cas, o sigui per nosaltres; doncs la practica com quasi sempre serà molt mes divertida que la teoria. La historia real serà un thriller trepidant, mes negra que la nit on tot succeeix, descarnat, perillós, esbojarrat, sense sentit i cruel. Però que malgrat tot ens farà riure en mes d’una ocasió, doncs acostumats a la lògica, l’absurditat ens fa gracia, a menys que siguem objecta d´ella. ¿qui no s’ha rigut algun cop veient com una persona cau al terra per haver relliscat amb una pell de plàtan? Aquesta es la nostra naturalesa.

També ens pot fer reflexionar sobre el mon en que vivim i sobre la societat de la informació i del voler saber que ha passat, aquesta xafarderia pròpia dels primats portada al màxim extrem; no en tenim prou amb el teatre i les pel·lícules, volem la realitat, per això tenen tant èxit els reality shows. ¿Els mitjans de comunicació ens donen el que volem? ¿O fins i tot ens donen encara mes provocant un efecte multiplicador? ¿Es licita tota aquesta pornografia de la realitat? ¿Es ètica? Algun extremista de la infirmació podria arribat a dir que la vida privada no existeix, que es una possessió  il·lícita per l’home global  i tant caduca com ho era la propietat privada per el comunisme.

Però mirant una mica mes enllà ens trobem amb una critica del modus vivendi occidental i mes concretament del somni americà. Si, aquell que diu que tothom pot amb el seu treball  i el seu enginy fer-se ric, que aquí es transforma en tothom pot fer-se ric i prou, si no te escrúpols i pot aprofitar-se dels altres. Si escoltem al protagonista i fem una mica d’abstracció de la situació real del film, sentirem converses ben normals a les grans empreses i plantejaments plens de lògica, que aquí ens faran riure  doncs son patètics, si ens enlairem una mica, tot plegat ens pot fer reflexionar de la facilitat amb que es pot manipular a les persones.

La pel·lícula te un argument molt bo i original, que barreja acció i horror  amb humor y una actuació mereixedora d’un Oscar del seu protagonista, però també una molt notable de  Rene Russo; te ritme narratiu, molt bona fotografia i es fa súper curta; els diàlegs brillants. Esta amb tot mereixement  al top ten del any del “American Film Institute”; no us la podeu perdre.