Algú us dirà que aquesta pel·lícula és la lluita d’un home contra una malaltia terrible, però, encara que en el fons sigui veritat, en realitat ens mostra la lluita d’un individu contra el món, contra les convencions establertes i contra les institucions que l’estat té per controlar-nos. Però també és una lluita contra el temps, on cada dia que el protagonista continua viu és una victòria personal sobre una societat conformista i sobre una ciència pagada de si mateixa. És un al·legat en contra de tota mena de corporativisme i a favor de l’esperit independent i de la llibertat personal, això tan americà: un home lliure està per sobre d’una societat de xais que no ho són.
Un texà masclista, amant de la festa i puter, que fuma com un carreter, que s’ho beu tot i es dona a la coca a la mínima ocasió, cowboy de rodeos en el seu temps lliure, home dur i jugador, electricista d’una petroliera de professió en el Dallas de 1985, pateix un accident laboral i a l’hospital li detecten la sida; a l’època, una sentència de mort a curt termini. De fet, només li donen un més de vida.
La primera reacció és la negació de la realitat, ja que s’associava la malaltia amb l’homosexualitat o la drogoaddicció amb agulla, per a ell debilitats detestables. Seguidament, busca fraudulentament un tractament experimental, però per si de cas, estripa sense mesura el poc temps que potser encara li queda de vida: una ruleta russa… Les coses es torcen i llavors ell demostra que és un malparit molt llest i amb recursos, però, per sobre de tot, amb un implacable esperit de supervivència.
Diuen els gurús del management que la intel·ligència és trobar les oportunitats que s’amaguen darrere de les desfetes i que conèixer les nostres debilitats ens fa cada cop més forts. Doncs això és el que fa el nostre heroi, que s’alia amb aquells que en principi depreciava i s’aprofita d’una pandèmia terrible per fer alguns calerons alhora que dona un servei que els malalts necessiten i, encara, una cosa més: esperança i comprensió des de la seva mateixa situació, ui això l’estat protector i prepotent els nega. És una pel·lícula que valdria com a cas pràctic a les escoles de negocis.
Matthew McConaughey fa, com a protagonista, una interpretació magistral, que comença amb una modificació física del seu cos per adaptar-se al personatge i també una transformació espiritual per fer-se seva l’ànima d’un home que, forçat per les circumstàncies, ha de canviar de rol més d’un cop. Ell agafa a la perfecció tots els registres. També cal mencionar Jared Leto, que dona vida al seu soci i sap transmetre a la perfecció la gran força interior d’un personatge feble: una lliçó d’humanitat.
En resum, una pel·lícula convencional que els seus protagonistes fan que sigui brillant.
USA 2013 ( 1h, 57 minuts)
Director: Jean Marc Valleé
Guio: Chase Palmer
Actors: Matthew Mc Conaughey, Jared Leto
Deixa un comentari
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.