Algú us dirà que aquesta pel·lícula es la lluita d´un home contra una malaltia terrible, però encara que en el fons sigui veritat, en realitat ens mostra la lluita d´un individu contra el mon, contra les convencions establertes i contra les institucions que l’estat te per controlar-nos; però també es una lluita contra el temps on cada dia que el protagonista segueix viu es una victòria personal sobre una societat conformista i sobre una ciència pagada de si mateixa. Es un al·legat en contra de tot tipus de corporativisme i a favor del esperit independent i de la llibertat personal, això que es tan americà: Un home lliure està per sobre d’una societat de xais que no ho son.
Un texà masclista, juerguista i “putero”, que fuma com un carreter, que s’ho veu tot i l’hi dona a la coca a la mínima ocasió, cowboy de rodeo en el seu temps lliure, home dur i jugador, electricista de una petroliera de professió en el Dallas de 1985, pateix un accident laboral i al hospital l’hi detecten el Sida; a la època una sentencia de mort a curt termini, de fet tan sols l’hi donen un mes de vida.
Primera reacció la negació de la realitat, dons s’associava la malaltia amb la homosexualitat o la drogoaddicció amb agulla, per ell debilitats detestables; seguidament buscar fraudulentament un tractament experimental però per si de cas estripar sense mesura el poc temps que potser encara l’hi queda de viva; una ruleta russa…Les coses es torcen i llavors ell demostra que es un malparit molt llest i amb recursos, però per sobre de tot amb un implacable esperit de supervivència.
Diuen els gurus del management que la intel·ligència es trobar les oportunitats que s’amaguen darrera de les desfetes y que coneixa les nostres debilitats ens fa cada cop mes forts. Doncs això es el que fa el nostre heroi que s’alia amb aquells que en principi depreciava i s’aprofita d´una pandèmia terrible per fer alguns calerons a l’hora que dona un servei que els malalts necessiten i encara una cosa mes: Esperança i comprensió des de la seva mateixa situació, una cosa que l’estat protector i prepotent els hi nega. Es una pel·lícula que valdria com a cas pràctic a les escoles de negocis.
Matthew Mc Conaughey fa com a protagonista una interpretació magistral, que comença amb una modificació física del seu cos per adaptar-se al personatge i també una transformació espiritual per fer-se amb la seva l’ànima, que forçat per les circumstancies ha de canviar de rol mes d´un cop, ell agafa a la perfecció tots els registres. També cal mencionar a Jared Leto, que dona vida al seu soci i que sap transmetre a la perfecció la gran força interior d´un personatge feble, una lliçó d’humanitat.
En resum, una pel·lícula convencional, que els seus protagonistes fan que sigui brillant.
Deixa un comentari