Grace i Jackson són una jove parella que es trasllada de la ciutat a una antiga casa de camp que havia estat de l’oncle d’ell. Ella és una escriptora primerenca que somia a escriure una gran novel·la americana, mentre que ell aspirar a convertir-se en músic. Al principi viuen una bogeria de passió, amor i sexe desbordat: són joves i gaudeixen constantment jugant al jardí, ballant i sobretot follant. Quan ella es queda embarassada i neix el seu fill, les noves responsabilitats s’interposen en la vida de parella. A mesura que ell comença a absentar-se per llargs períodes ella, sola amb la criatura, cau en una depressió cada cop més profunda i destructiva.
La directora escocesa Lynne Ramsay es va donar a conèixer amb Ratcatcher (1999) que la va situar al cim del cinema independent britànic; una obra tant bella i poètica com realista i dura, una crítica social unida a la visió sovint desenfocada i onírica d’un nen de Glasgow als anys setanta del segle passat. Amb Morvern Callar (2002) abordava una suplantació i fugida endavant d’una empleada de supermercat. Posteriorment, a dirigir la seva més celebrada pel·lícula, Hem de parlar de Kevin (2011) on per primer cop explorava la maternitat tòxica adaptant la novel·la homònima de l’escriptora nord-americana Lionel Shriver. El 2027 va estrenar En realitat mai vas estar aquí, versió cinematogràfica del llibre de Jonathan Ames, on la directora s’endinsava en la maldat humana, en aquell món subterrani, fosc i terrible que conviu amb nosaltres, i que suposem s’amaga en aquell carreró mal il·luminat no gaire lluny de casa. Ja veieu: Ramsay no és gens complaent i gaudeix explicant històries retorçades que semblen sortides d’un malson. Aquesta no és una excepció.
Die my love és també l’adaptació d’una novel·la del 2011, Matame, amor, de l’argentina Ariana Harwicz que possiblement va tenir un efecte sanador per ella. L’escriptora explica que, tal com li passa a la protagonista, ella mateixa va anar a viure al camp, a una casa aïllada al costat d’un bosc frondós amb una criatura acabada de néixer.
Explica que ella no havia viscut mai fora de la ciutat, on gaudia d’una intensa vida social, amb família i amics sempre a prop. De cop es va trobar sola i aïllada de la societat; aquella situació, unida als canvis tant físics com emocionals del postpart, la van portar a un estat entre l’angoixa i l’exaltació: una estranya vigília on nit i dia es barrejaven al ritme demanat pel nouvingut. Només podia escriure quan el bebè dormia. El personatge creat esdevenia un alter ego seu que, amb sentiments tàctils i espirituals semblants als seus, vivia reaccions extremes. Allò que ella imaginava quedava atrapat dins la ficció, empresonats dins del llibre, com una manera de desterrar de la realitat funestos presagis. El llibre narrava una maternitat no desitjada, els efectes de l’aïllament en situacions mentals i anímiques complicades i l’esclat de la violència i la ràbia, tot contat de forma sobtada com si fossin pensaments interiors mai raonats.
La directora, per la seva part, va començar abordant l’adaptació com la història d’un postpart traumàtic, però ben aviat les fantasies, el sexe i la passió van prendre el protagonisme, com sorgits de somnis eròtics i desitjos no complerts fins a convertir-la en una història d’amor en totes les seves fases, amb un descens final a la folia.
Llavors, després d’un preàmbul premonitori, veiem com als protagonistes arriben a la que serà casa seva, hi ha molta feina a fer per deixar-la en bon estat encara que ells faran la mínima per fer-la habitable. Són joves, estant enamorats i sols pensen a passar-s’ho bé; canten ballen riuen i fan l’amor a totes hores; dansen frenèticament com posseïts. Grace és molt juganera i es mou a quatre potes pel jardí com si fos un felí que cerca una presa fins a trobar-se amb en Jackson que li segueix el joc. Joves, immadurs i enamorats, vivint només en el més estricte present, juguen com nens i se’ns retraten un xic infantils. En aquest moment estan en plena sintonia.
L’arribada del bebè ho canvia tot.
Grace es desperta a la nit per alletar al seu fill, té molta calor i, en acabar, no es pot tornar a dormir, deambula per la casa amb un pit que goteja llet sobre una làmina de paper blanc, llavors agafa una ploma de dibuix i deixa caure gotes de tinta negra al costat, que s’acaba transformant en un cel estelat. Finalment, torna al llit i intentar acostar-se al seu company, però ell es gira per continuar dormint.
Cada cop està més neguitosa.
Sola, pendent tot el dia de la criatura, es comença a obsessionar amb un motorista que sovint passa pel camí a prop de casa seva, és un home de color amb qui fantasieja, no sabem fins a quin punt hi ha realitat en tot plegat. Camina sola pel bosc on es troba un cavall salvatge negre, potser una altra fantasia? Passeja amb el cotxet amb la criatura a dins per camins empolsegats i carreteres desertes, per anar a comprar a la benzinera o per visitar a la seva sogra, que també viu en una casa unifamiliar.
El film pot semblar injust amb ella, ja que segons quina lectura fem la podem veure com una obsessa sexual, quasi una nimfòmana, com que desatent les tasques de la llar, amb reaccions salvatges i violentes, inestable. Histèrica seria la paraula, expressió que tècnicament usaven els psiquiatres de finals del segle dinou per definir estats depressius o d’insatisfacció de les dones. Ens la presenten com incapaç d’assolir el seu rol de mare i esposa i ens la situen en una espiral autodestructiva on s’autolesiona fins a acabar en una absoluta bogeria. No s’agrada a si mateixa, per això es fa mal, no li agrada la vida que porta, la seva realitat, per això passa de la raó a la bogeria.
El fet és que Jackson no compren el canvi de situació amb l’arribada del bebè, al principi continua comportant-se com un adolescent, tot el dia en pijama i bevent cervesa, no és gens amorós amb ella, al nen ni el mira; després s’absenta per llargs períodes deixant a Grace tota sola. Intueix que hi ha un problema de relació, ja no se sent atret per ella com abans, quan era una joveneta lliure, ara és, o ha de ser, una mare i una esposa, un nivell més alt que fa por; decideix, conscientment o inconscientment posar terra pel mig, la fugida. Encara pitjor, té l’ocurrència de portar un gosset a casa, com si manques un ésser viu amb qui jugar i a qui consentir. Com si li digués: tu tens un bebè i ara jo porto un gos.
Davant l’absoluta manca d’interès sexual per ella Grace pot arribar a sospitar que a Jackson ara li agraden els homes, de fet descobreix uns condons al cotxe i ell li diu que són d’un company al que anomena pel seu nom. Si no ella, sí que els espectadors ens podríem fer la pregunta. Sobretot quan ens assabentem, tant Grace com nosaltres, que el tiet d’ell, que n’era sospitós de ser gay, es va suïcidar d’un tret al cul.
Com si uns papers signats ho posessin tot en el seu lloc veurem una boda magníficament filmada amb la càmera a l’espatlla i novament ella sola a l’habitació de l’hotel, després la fugida i el centre de salut mental.
La pel·lícula, tal com ho fa el llibre, és un seguit de situacions no necessàriament consecutives, cosa que pot fer que alguns espectadors es posin nerviosos o fins i tot es perdin, la cosa es complica quan el que surt a pantalla són somnis o desitjos que incomodaran a molta gent, però que es pot esperar que surti d’una ment cada cop més pertorbada?
Diuen que el foc és purificador i això fa aquesta pel·lícula, tant al principi com a cloenda.
Cal assenyalar que el director de fotografia, Seamus McGarvey, reconeix haver fet el seu millor treball, filmant en 35 mm en format 4:3 quasi quadrat és un homenatge a La Llavor del Diable film del 1968 Roman Polanski que parlava d’una maternitat demoníaca.
Estèticament brillant, imatges pertorbadores i transgressores, mostrant-nos la part animal que ens pertany tant com la dita humana i una actuació brillant i trencadora de la protagonista on es despulla físicament i mentalment avantposant l’art i els sentiments a la vergonya fan d’aquesta pel·lícula una de les millors de la temporada.
USA 2025 (1 hora, 58 minuts)
Direcció: Lynne Ramsay
Guió: Lynne Ramsay, Alice Birch. Enda Walsh (llibre de Ariana Harwicz.
Actors: Jennifer Lawrence, Robert Pattison, Sissy Spacek, Nick Nolte, Lakeith Stanfield,…