Una mare i les seves dues filles tornen a Taipei després d’haver passat uns anys fora. Per tirar endavant, la mare obre una petita, gairebé minúscula, parada de menjar al mercat nocturn de la ciutat. Mentre la filla gran ha trobat una feineta en una botiga, la petita, I-Jing, protagonista d’aquesta història i de només cinc anys, ajuda la mare sempre que pot. És una nena molt espavilada i es mou tota sola pel mercat. Quan, de tant en tant, els avis se’n fan càrrec perquè la mare no pot atendre-la, l’avi li prohibeix fer servir la mà esquerra, malgrat ser esquerrana, perquè diu que és la mà del diable; ella farà una interpretació ben personal d’aquesta creença.
Shih-Ching Tsou, la directora, va néixer, es va criar i va estudiar a Taipei, per tant, el que veiem en aquesta pel·lícula forma part de la seva memòria; un cop graduada va anar a Nova York a cursar un màster a la prestigiosa The New School, al Greenwich Village, on va conèixer l’ara ja famós director Sean Baker, autor d’obres com Anora o Florida Project, amb qui va començar una relació artística i laboral de més de 20 anys. El 2004 van rodar plegats Take Out, de la qual tots dos van ser directors, guionistes i productors. Des de llavors han continuat treballant junts en nombroses pel·lícules i a La noia esquerrana ella assumeix la direcció, tots dos treballen en el guió i Sean Baker s’encarrega del muntatge. Explica la directora que el conflicte de la protagonista amb el seu avi està inspirat en una vivència personal de la seva infantesa i que aquest record va ser el veritable detonant de la pel·lícula.
Taiwan és un dels indrets de la Terra que ha tingut un desenvolupament més ràpid els últims anys, per això passa que antigues supersticions encara conviuen entre les persones de més edat, com l’avi d’I-Jing, que creu que la mà esquerra és demoníaca. Moltes d’aquestes tradicions antigues tenen el seu origen en el patriarcat, malgrat que sovint siguin les dones les que més treballin i, per tant, el fill mascle és l’hereu; és el que li passa a la mare d’I-Jing, que veu com el seu germà petit ho ha tingut tot a la vida: diners, estudis, deferència i ella és una deixada de la mà de Déu. A Taiwan el lliure mercat i el capitalisme han crescut sense aturador i quasi tota la gent, tal com passa a Corea del Sud, només pensa a fer-se rica, a tenir els millors estudis i a tenir cura del cos; és una societat molt consumista i extremament materialista. En aquest entorn viciat la mare de la protagonista se sent moralment obligada a pagar les despeses de l’enterrament del seu exmarit quan aquest mor, i pel fet de ser dona i la fal·lera pels diners, la seva mare no la vol ajudar malgrat la seva precarietat. De tot això es veurà influïda I-Jing.
El film arrenca amb unes imatges de formes i colors que van apareixent i desapareixent, canviant contínuament, que són les que està mirant I-Jing amb un calidoscopi, de seguida deixa la joguina, ja que el que veu per les finestres del cotxe arribant a la ciutat de Taipei la meravellen, colorista, vital i atapeïda. Circulen per una via ampla i van deixant enrere ponts que creuen i a cada viaducte s’obre una finestra nova com si juguéssim a un joc d’ordinador. Cotxes i motos, n’hi ha milers de motos, circulen per carrils diferents separats per una mitgera i la sensació és de fluïdesa i seguretat. El que la directora ens mostra ens fa sentir que som en un lloc que la gent percep com ple d’oportunitats per viure i fer negocis.
Després de deixar les seves pertinences al petit pis que han llogat, semblava més gran a les fotos, diu la filla gran, aniran cap al mercat nocturn per veure la parada que han llogat per obrir el seu petit negoci, després caminaran fins a casa dels avis perquè fa molt temps que no es veuen. L’endemà la mare acompanyarà I-Jing a la nova escola on serà acollida i de seguida integrada pels nous companys.
Serà la germana gran l’encarregada de recollir I-Jing i d’acompanyar-la en moto fins al mercat de nit on treballa la mare. Aquests recorreguts en moto són rellevants estèticament i donen molt dinamisme, plens de formes i colors, filmades tant des de la mateixa moto com des d’un altre vehicle en moviment, es veu la nena feliç gaudint, com nosaltres, del recorregut; aquesta escena és un plaer perquè es va fent de nit i cada cop els anuncis lluminosos competeixen més amb el far de la moto creant una visió calidoscòpica de la ciutat. Després, la càmera continuarà seguint I-Jing pels carrerons i passadissos dins del mercat, les preses, filmades a l’altura de la nena, mentre corre i va fent ziga-zagues entre les parades, fan que des d’aquesta perspectiva tot i tothom sembli immens i ens posa en el seu lloc, gairebé sense adonar-nos-en, dins la mirada de la infantesa. Algunes d’aquestes escenes es van filmar amb un iPhone per passar desapercebuts i no contaminar el normal funcionament de les botigues. El recorregut de la nena fins a arribar a la parada és laberíntic i ens fa sentir que ens estem endinsant al bell mig d’un univers desconegut, misteriós, ple de sorpreses i particular, una ciutat dins d’una altra ciutat.
Per acabar de complicar els plans de la família l’exmarit de la mare, que estava ingressat en un hospital a un altre poble, mor i ella, malgrat que ell no els ha donat més que maldecaps, se sent amb l’obligació d’organitzar i pagar el funeral, això deixarà encara més buida la ja minsa tresoreria de la família.
Aquí ve el factor desencadenant de la cinta, quan la mare hagi de marxar i I-Jing s’hagi de quedar amb els iaios, l’avi, ple de manies i supersticions antigues, li prohibirà a la nena usar la mà esquerra perquè li diu que amb aquesta mà només es pot fer el mal, ja que és el mateix dimoni qui la governa. Llavors, I-Jing, influenciada per la precarietat econòmica de la família, s’ho agafarà al peu de la lletra i es dedicarà a anar per les tendetes del mercat furtant, amb la mà esquerra, petites joguines i objectes que li agraden.
La pel·lícula també té moments divertits i còmics, com el tragicòmic incident amb la trapella mascota, un suricata, la baralla de la germana amb la dona d’un amant i les revelacions a la festa d’aniversari de l’àvia convertida en tragicomèdia esperpèntica. L’art de saber mostrar la crua realitat sense escarafalls ni manipulant la sensibilitat de l’espectador.
A partir d’aquí, i amb aquests robatoris com petites pauses col·locades com cireretes dins d’un pastís, hi haurà girs de guió sorprenents i situacions complicades, sempre balancejant la mirada de la nena i el punt de vista dels adults. Tres dones de diferents edats, quatre si hi afegim l’àvia, cadascuna amb el seu problema; la mare, aguantant el pes de la responsabilitat amb resiliència, malfiant-se dels homes per experiència i portant la seva solitud amb dignitat; la filla, rebel i enfrontada al món i que finalment trobarà una raó per viure; I-Jing, una mirada innocent i meravellada del món, la capacitat d’adaptar-se usant el que coneix a favor seu. Per la seva, part l’àvia representa el passat en què només compta el que diran, l’obsessió pels diners i l’acceptació del seu paper subaltern davant dels homes de la família. Un repàs de mig segle de feminisme diferencial.
Una pel·lícula amb un ritme narratiu brillant, una música del tot adient a cada moment i una il·luminació que embolcalla cada escena. El descobriment del gran talent d’una directora tot esperant que el torni a compartir amb nosaltres.
Al final tot acabarà tal com ha començat, amb un ball d’I-Jing i unes imatges de calidoscopi que ens diuen que la vida és canviant i que per gaudir-la cal aprendre a trobar la mirada adequada a cada situació. Una obra rodona.
Taiwan 2025 (1 hora, 48 minuts)
Direcció: Shih-Ching Tsou
Guió: Shih-Ching Tsou, Sean Baker
Actors: Nina Ye, Janel Tsai, Shi-Yuan Ma, Blaire Chang, Huang Teng-Hui, Akio Chen,…