Ani és una jove ballarina de “lap dance”, que esporàdicament es prostitueix, en un luxós local de Brooklyn, allà coneixerà un client de la seva edat, fill d’un oligarca rus, un nen ric, infantili capriciós que sols pensa a passar-ho bé i divertir-se. Ell quedarà captivat per la fresca bellesa de la noia, ella encisada pel luxe i el nihilisme despreocupat i simpàtic del xicot. Després d’una setmana junts ell li demana cassar-se per obtenir la nacionalitat i poder seguir als Estats Units, per ella és com el conte de la ventafocs. Quan els seus pares se n’assabenten volen cap Amèrica per posar fi al somni i la disbauxa.
Després de llegir aquesta introducció és impossible no pensar en Pretty Woman, una faula romàntica de l’any 1990, film dirigit per Garry Marshall i protagonitzat per una encisadora Julia Roberts i un elegant Richard Gere, on un home ric i selecte s’enamorava d’una prostituta. Aquest és l’únic punt en comú, perquè el director Sean Baker té una mirada més marginal i realista. De fet, sols cal repassar la seva filmografia recent:
- Red Rocket, del 2021, el protagonista era un actor porno en decadència de retorn al seu poble on esperava trobar una vida més planera.
- The Florida Project, del 2017, ens mostrava a la filla d’una precària mare soltera en un motel d’un polígon a tocar de Disney World, o com olorar la felicitat sense poder-la tastar.
- Tangerine, del 2015, ens parla també d’una prostituta sortida de la presó.
Ja veiem que del que vol parlar el director és de la perifèria del somni americà, oferint una visió crua i realista de les dificultats econòmiques i d’integració de les persones en un entorn de marginalitat.
Anora ens enlluernarà amb les seves imatges i colors, com si estiguéssim admirant una exposició de pintures en moviment, evidentment Sean Baker ha fet un pas de gegant en els seus plantejaments fílmics; el pas que ha fet és com passar de la música acústica a l’electrònica, o com passar del blanc i negre al color. Com sol passar amb aquests canvis radicals, és possible que no siguin del gust d’alguns admiradors puristes.
El to de la narració també ha girat 180 graus, el que abans era pausat ara és frenètic i prou feina tens en seguir les imatges, sense gaire temps per fixar-te en els detalls ni per entrar en l’ànima dels protagonistes. Pontificava Kant que els nostres actes ens defineixen i que, per tant, som el que fem; som absolutament lliures de decidir el nostre futur i dirigir-lo cap al bé, i en dir-ho d’aquesta manera, obviava les circumstàncies i les capacitats. Doncs és això el que fan els personatges d’aquesta pel·lícula: fer coses sense aturador, sense que siguin capaços d’esbrinar qui són, ni realment què desitgen. Potser és la forma que té el director de dir-nos que les seves vides són buides, que es mouen per impulsos bàsics com si fossin bestioles: per Ani, guanyar diners sense més ni més; per Ivan, divertir-se sense cap altre propòsit. En un món sense referències, sense destí de millora, absolutament immoral i on la justícia és com un teatre que beneficia sempre els mateixos, no plantejar-se objectius, el no jutjar i fins i tot no pensar, podria ser una necessitat per sobreviure sense caure en la desesperació.
Sean Baker no jutja, simplement retrata els fets concrets i temporalment acotats d’aquests personatges, movent-se en un món que sembla governat per uns déus terribles i capriciosos. Per tant ens presenta una cara amable de la prostitució, la que ens poden mostrar els que l’exploten: si tens diners, t’ho passaràs bé amb noies simpàtiques, entregades a la seva feina i fins i tot submises. L’alcohol i les drogues són joiosament presents a la pel·lícula, tothom s’ho passa d’allò més bé i sense conseqüències, i semblen fàcils d’obtenir. El sexe també queda desmitificat, absolutament equiparat a un videojoc, quasi sense esforç físic ni clímax, sense romanticismes, descarregar per sentir un plaer efímer.
Estructuralment, Anora és la clàssica narració en tres actes perfectament diferenciats. En el primer, Ani trobarà el client ideal: jove, divertit, immensament ric i, el que és millor, encapritxat amb ella, una manera fàcil i divertida de guanyar molts diners, mentre que Ivan trobarà una nova joguina per emportar-se a casa. Encara que ens pugui semblar un conte de fades, és simplement un miratge que Ani, afalagada pels diners i els regals acabarà creient. De fet, els miracles existeixen i la loteria sempre li toca a algú, per què no a ella? A Ivan també li aniria bé viure per sempre més dintre d’aquest somni. Aquesta primera part és brillant, càlida, colorista i molt esbojarrada.
El segon acte és el despertar d’un malson amb una ressaca terrible amb l’aparició de tres nous personatges. És un viatge al·lucinant a la nit de Nova York buscant desesperadament a un Ivan que ha fugit per no haver de donar la cara, com un nen que s’amaga després d’una malifeta. Malgrat que tot indiqui el contrari Ani encara confia que ell la defensarà i que tothom acceptarà uns fets consumats.
El tercer acte és topar-se de morros amb la realitat, sense concessions, sense negociacions. Encara que sent la part més curta també és la que més aprofundeix en els personatges i de sobte, en aquest món irreal i de vacuïtats, en aquest món implacable i desesperançat, descobrirem en la figura de dos perdedors que encara hi pot haver esperança en les persones. Han hagut de passar quasi dues hores i mitja de pel·lícula per descobrir que Ani, ara ja Anora, té sentiments i que la solidaritat només pot aparèixer entre els més desvalguts i més vulnerables. Potser la conclusió és que, si la vida et sembla una broma pesada, no te la pots prendre seriosament i que malgrat tot sempre serà possible, en mig de la soledat i el menyspreu, trobar algú que et comprengui.
Anora és cinematogràficament brillant, una de les millors pel·lícules de l’any, amb una boníssima actuació de la seva protagonista, encara que cal un cert cinisme per aguantar-la i gaudir de les seves meravelloses imatges.
USA 2024 (2 hores, 18 minuts)
Direcció: Sean Baker
Guió: Sean Baker
Actors: Mikey Madison, Mark Eydelshteyn, Yuri Borisov, Karren Karagulian, Vache Tovmasyan, …