Tenir cura dels nens i de la seva educació és una prioritat per als pares, però també ho és per la societat en general i per l’administració d’un país, perquè ells són el seu futur; en general, són interessos coincidents i els esforços  d’uns i altres es complementen prou bé, malgrat que no sempre  ha de ser  així, i llavors es produeix un xoc cultural. L’educació té a veure amb els coneixements, però també amb el pensament, les creences i les tradicions i, per tant,  fins i tot amb la religió. Es tracta que els infants es puguin valdre per ells sols en el món en el qual viuran i assolir uns valors i unes pautes de conducte.

Però quin món és aquest?, quins són aquests valors? És el món que somien els pares? És el món que imaginen els dirigents del país o els caps religiosos? Quin ha de ser aquest món?

Doncs hi ha molts mons diferents malgrat que tots siguin dins del nostre. D’aquest xoc entre realitat i desig, entre pares i societat establerta, entre tradició i modernitat, d’això és del que ens parla aquesta pel·lícula, que ens despertarà del somni de la utopia, però que ens argumentarà una alternativa possible.

El protagonista  de  Capità Fantàstic és un idealista, un  home que viu al bell mig de la natura  a les muntanyes de l’Oest americà  amb els seus sis  fills, al marge dels assenyats estàndards  oficials; és un anarquista, un lliurepensador que es nodreix de la natura lluny de la cadena productiva dominada per les grans corporacions. Dedica una gran part del seu temps a educar als seus fills, tant del medi natural en el qual viuen, com en els coneixements  que ha adquirit l’home en la seva història, tan científica i tècnicament com humanísticament, fent un especial enfocament en el pensament i la filosofia, sense oblidar l’art. Una mica al revés del que els hi passa a la major part dels nens, que coneixen perfectament el medi urbà, la societat i la seva gent de primera mà però la natura  bàsicament pels llibres i les fotos.

Les circumstàncies faran que aquesta família  tan preparada per sobreviure i gaudir del medi salvatge  i per tantes coses més de gran nivell, però alhora tan naïf, ingènua  i desprevinguda, hagi de tornar a la civilització i vegin en directe allò que sols coneixien pels llibres. De sobte totes aquelles meravelles  que els homes, generació rere generació, han fet per millorar-nos la vida apareixeran davant seu brillants i llamineres, sols els hi cal allargar la mà i agafar-ho; no parlo sols de consumisme, parlo d’oportunitats, parlo de coneixences, de relacions i fins i tot de l’amor; difícil resistir-se’n.

Ja tenim el dilema servit, el parany preparat, una temptació tan antiga com l’home.

¿És potser la nostra civilització “el pecat”?

Tan fàcil, tan hedonista, tan autocomplaent, que ens ho pot  arribar a donar tot el que desitgem, si és que ho podem pagar, és clar; però que és a l’hora tan superficial, tan falsa i artificiosa, tan injusta i destructiva.

¿Hem d’adorar aquest fals ídol d’or o hem de romandre en la puresa, immaculats de tot pecat?

Aquest serà el dilema amb què es trobarà la família i els dubtes suraran per tot arreu. Hi haurà un “tour de force” entre els dos mons i de tot això em surt una altra pregunta per anar encara més lluny:

¿Es pot estar en contra dels dogmes i la intolerància dels altres creant  per lluitar-hi uns altres dogmes particulars i ser nosaltres  també intolerants? ¿És admissible aplicar aquesta pretesa superioritat moral imposant-la als altres?¿És el bé propietat meva? ¿Som jo i els meus el bé absolut?

Però aquest és un film fet per agradar i el director ha buscat un final de compromís, això sí, amb petits detalls transgressors, més estètics que no pas de fons, per deixar un gust contestatari, i tothom trobarà el seu camí  perquè tots són bona gent. Curiosament, la solució és una reproducció a petita escala de l’odiat  mercantilisme, però amb la lectura que en l’economia justa i solidària,  la dimensió,  el com i el perquè són els que marquen la diferència.

La pel·lícula és molt distreta i té bon ritme, barreja  situacions dramàtiques amb altres de divertides, té bones interpretacions i una direcció correcta, però el guió té moltes situacions agafades pels pèls, amb plantejaments improbables, ja que uns pares amb sis fills a la natura prou feina tenen amb sobreviure el dia a dia com per a més a més fer d’ells uns genis en totes les mataries: idiomes, ciències, pensament, filosofia, sols amb l’ajut de quatre llibres i sense ordinadors ni quasi connexions amb l’exterior, per no parlar d’altres exageracions. Però malgrat que això és ben veritat, si agafem la pel·lícula com una faula i com una reflexió, pot ser que res ens grinyoli, doncs és com un assaig de laboratori en condicions perfectes.

Hi ha al principi un detall que ens mostra que per societats que viuen en un entorn salvatge calen rituals iniciàtics i transcendents amb un rerefons religiós, sense ser societats primitives, ja que marquen fites a assolir en aquesta vida.

En resum, un film que recomano per tothom i que possiblement es convertirà en una obre de culte per molta gent perquè va més enllà del divertiment i és un punt de reflexió a l’abast de tothom.

USA 2016 (1 hora, 58 minuts)

Director: Matt Ros

Guió: Matt Ros

Actors: Viggo Mortensen, George MacKay, Missi Pyle, Kathryn Hahn, Frank Langelia, Hanna Horton,…