Tenir cura dels nens i de la seva educació es una prioritat per els pares, però també ho es per la societat en general i per la administracio d’un país, doncs ells son el seu futur; en general son interessos coincidents i els esforços  d’uns i altres es complementen prou be, malgrat que no sempre  ha de ser  axis  i llavors es produeix un xoc cultural. La educació te a veure amb els coneixements, però també amb el pensament, les creences i les tradicions i per tant  fins i tot amb la religió. Es tracte de que els infants es puguin valdre per ells sols en el mon en el que viuran i assolir uns valors i unes pautes de conducte; però quin mon es aquest?, quins son aquests valors?. Es el mon que somien els pares? Es el mon que imaginen els dirigents del país o els caps religiosos? Quin ha de ser aquest mon?. Doncs hi ha molts mons diferents malgrat que tots siguin dins del nostre. D’aquest xoc entre realitat i desig, entre pares i societat establerta, entre tradició i modernitat, d’això es del que ens parla aquesta pel·lícula, que ens despertarà del somni de la utopia però que ens argumentarà una alternativa possible .
El protagonista  de  capità fantàstic es un idealista, un  home que viu al bell mig de la natura  a les muntanyes del Oest Americà  amb els seus sis  fills, al marge dels assenyats estàndards  oficials; es un anarquista, un lliurepensador que es nodreix de la natura lluny de la cadena productiva dominada per les grans corporacions. Dedica una gran part del seu temps a educar als seus fills, tan en el medi natural en el que viuen, com en els coneixements  que ha adquirit el home en la seva historia, tant científica i tècnicament com humanísticament , fen un especial enfoc en el pensament i la filosofia, sense oblidar l´art. Una mica al inrevés del que els hi passa a la major part dels nens, que coneixen perfectament el medi urbà, la societat i la seva gent de primera ma però la natura  bàsicament per els llibres i les fotos.
Les circumstancies faran que aquesta família  tan preparada per sobreviure i gaudir del medi salvatge  i per tantes coses mes de gran nivell, però a l’hora tan naïf, ingènua  i desprevinguda, hagi de tornar a la civilització i vegin en directe allò que sols coneixien per els llibres. De sobte totes aquelles meravelles  que els homes, generació rere generació, han fet per millorar-nos la vida apareixeran davant seu brillants i llamineres, sols els hi cal allargar la ma i agafar-ho; no parlo sols de consumisme, parlo d’oportunitats, parlo de coneixences, de relacions i fins i tot del amor; difícil resistir-se’n.
Ja tenim el dilema servit, el parany preparat, una temptació tan antiga com l’home.¿Es potser la nostre civilització “el pecat”? Tan fàcil, tan hedonista, tan auto complaent, que ens ho pot  arribar a donar tot el que desitgem, si es que ho podem pagar, es clar; però que es a l’hora tan superficial, tan falsa i artificiosa, tan injusta i destructiva.¿Hem d’adorar aquest fals ídol d’or o hem de romandre en la puresa, immaculats de tot pecat?. Aquest serà el dilema amb que es trobarà la família i els dubtes suraran per tot arreu. Hi haurà un “tour de force” entre els dos mons i de tot això em surt una altre pregunta per anar encara mes lluny: ¿Es pot estar en contra dels dogmes i la intolerància dels altres creant  per lluitar-hi uns altres dogmes particulars i ser nosaltres  també intolerants?¿Es admissible aplicar aquesta pretesa superioritat moral imposant-la als altres?¿Es el be propietat meva? ¿Som jo i els meus el be absolut?
Però aquest es un film fet per agradar i el director ha buscat un final de compromís,això si, amb petits detalls transgressors, mes estètics que no pas de fons, per deixar un gust contestatari, i tothom trobarà el seu camí  doncs tots son bona gent. Curiosament la solució es una reproducció a petita escala del odiat  mercantilisme, però amb la lectura de que en la economia justa i solidaria  el tamany,  el com i el perquè son els que marquen la diferencia.
La pel·lícula es molt distreta i te bon ritme, barreja  situacions dramàtiques amb altres de divertides, te bones interpretacions i una direcció correcte, però el guió te moltes situacions agafades per els pels, amb plantejaments improbables, doncs uns pares amb sis fills a la natura prou feina tenen amb sobreviure el dia a dia com per a mes fer d’ells uns genis en totes les mataries: idiomes, ciències, pensament, filosofia, sols amb l’ajut de quatre llibres i sense ordinadors ni quasi connexions amb l’exterior, per no parlar d’altres exageracions. Però malgrat que això es ben veritat, si agafem la pel·lícula com una faula i com una reflexió, pot ser que res ens grinyoli, doncs es com un assaig de laboratori en condicions perfectes.
Hi ha al principi un detall que ens mostra que per societats que viuen en un entorn salvatge calen rites iniciàtics i transcendents amb un transfons religiós, sense ser societats primitives,doncs marquen fites a assolir en aquesta vida.
En resum, un film que recomano per tothom i que possiblement es convertirà en una obre de culte per molta gent doncs va mes enllà del divertiment i es un punt de reflexió al abast de tothom.
USA 2016 (1 hora, 58 minuts)
Director: Matt Ros
Guió: Matt Ros
Actors: Viggo Mortensen, George MacKay, Missi Pyle, Kathryn Hahn, Frank Langelia, Hanna Horton,…