Isabel Coixet adapta al cinema un llibre d’igual títol de Sara Mesa. En ambdues, Nat una noia jove que treballava com a traductora per una ONG donant suport a les dones maltractades a l’Àfrica, se sent aclaparada tant pel dolor de les víctimes com per la seva capacitat de sobreviure, no ho pot suportar i decideix cercar la pau en un  petit poble de La Rioja. Lloga una casa en pitjor estat de com semblava a primera vista i aviat descobreix que les coses no són tan felices com imaginava.

Nat cerca en aquest retir voluntari un espai de confort protegit des d’on poder fer la seva feina de traductora  i, alhora, retrobar la serenitat per centrar les idees i refer l’esperit. Ni les circumstàncies ni els seus impulsos  li posaran les coses gens fàcils.

La casa: És un desastre, vella, bruta i on res no funciona; quan comença a ploure apareixen les goteres sorolloses com riades que ho deixen tot humit, que donaria Nat per un llit sec i calent!, el tenidor es desentén, diu que és el que hi ha i que ja la va advertir com estava la casa.Com concentrar-se en les paraules amb aquell soroll, arbitrari i constant,  de les gotes caient a les galledes mig plenes i a les olles a vessar??? És difícil trobar la pau i treballar quan l’entorn físic no acompanya.

Els homes: El llogater, sec, brusc, maleducat i amb odi manifest cap a les dones, tracte de posar-li les coses tan difícils com pot. En Piter, un hippie que es dedica a fer vitralls i que la mira amb desig, la veu sola i vulnerable, un objectiu possible i sempre li està tirant la canya des d’una posició de superioritat. En Carlos, un jove pare de família que va al poble a passar els caps de setmana, representa un estil de vida molt allunyat del seu, no pot evitar un cert rebuig; té una dona molt bonica que té cura de les nenes quan ell surt en bici; sempre amb aquell somriure de felicitat a la cara. L’alemany, un home gran com una muntanya, gras com un hipopòtam, distant i poc parlador, directe, que s’ofereix a arreglar-li les goteres a canvi de sexe. Sense cap dubte cap d’ells podria ser part d’aquest refugi que busca, encara que veurem que el desig pot ser més fort que les seves necessitats. Homes tòxics, d’una manera o altra.

Ella: Costa entendre com pot haver anat a parar allà; no es pot fugir d’un mateix, com a màxim amagar-te per un temps. No es pot escapar del soroll ensordidor de la ciutat, de les marees de gent anònima i insensible que cada dia et creues pels carrers com formigues laborioses i agressives, de la soledat interior i el desamor que tot plegat et fa sentir, i aparèixer sola en un poble on tothom es coneix i on tots vigilaran el que fas o deixes de fer. Quan es faci fosc, sola, en aquella tètrica casa, tot el pes dels teus problemes  et cauran a sobre fins a aixafar-te. Si necessites una cura de repòs ves a un balneari. Quan apareix el seu desig sexual, aquest és fosc, culpable i confús, no hi ha tendresa, sols passió desesperada i violenta.

L’amor: Cal pensar que va ser finalment la desesperació, unida a un cert pragmatisme, el que va portar Nat a acceptar la proposta de l’alemany; com aquella que va al dentista perquè li treguin un queixal, un petit mal tràngol a canvi de viure sense goteres. Un cop les dues parts havien complert la seva part del tracte s’ha de pensar en una altra cosa que justifiques que la relació seguis. Quin impuls la fa tornar a casa de l’alemany?: Desig sexual i res més o algun altre tipus d’afecte?, potser necessitat de protecció? Arriba i s’ofereix sense una sola paraula, com un gosset que busca una carícia, és exactament el tipus de relació que li convé a ell i que acabarà sent tòxica per ella.

El desamor: Els problemes vindran per una part per les paraules, ella té necessitat que la seva relació transcendeixi més enllà del físic, que  hi hagi algun tipus de comunicació espiritual, ell arrossega males experiències emocionals i no vol saber res del que passa pel cap o pel cor d’altres persones, el contacte dels cossos és suficient per ell. Per un altre costat, el gelós, Nat començarà a voler controlar la vida d’ell, es convertirà en una addicta  d’aquesta relació, tenir-lo al costat serà una necessitat i llavors vindrà  el trencament. Les conseqüències seran les clàssiques de la síndrome d’abstinència i emmalaltirà, es passarà tot el temps estirada al llit o encongida en una cantonada, incapaç de reaccionar.

Al final de la història un gos lleig, maltractat i mig boig serà tot el que s’emportarà del poble. L’animal, acostumat als pals tindrà una reacció violenta i això propiciarà una nova fugida de Nat; en la gestió que farà ella de la crisi veurem fins a quin punt la seva ferida era profunda i dolorosa. L’escena final és una dansa en la qual Nat tracta de foragitar els seus dimonis, una acció física que suposadament pot ajudar a netejar l’ànima; tal com està rodada sembla més buscar l’estètica, que copsar la ràbia i el dolor que sent la protagonista i no acaba de tenir el sentit que suposadament hauria de tenir, un pla general fix hauria estat més adient.

Jo no he llegit el llibre de Sara Mesa, una història contada en menys de dues-centes pàgines, encara que pels comentaris sembla que la pel·lícula s’ajusta bastant a la novel·la.

Cinematogràficament, la pel·lícula és la millor d’Isabel Coixet en els darrers anys, si bé no iguala les dels seus començaments, “Mi vida sin mi”, del 2003, i “La vida secreta de las palabras” del 2005. La direcció i la fotografia són correctes, si bé no brillen especialment. Cal destacar les actuacions dels dos protagonistes.

Espanya 2023 (2 hores, 8 minuts)

Direcció: Isabel Coixet

Guió: Isabel Coixet i Laura Ferrero. (Novel·la de Sara Mesa)

Actors: Laia Costa, Hovik Keuchkerian, Hugo Silva, Luis Bermejo, Francisco Carril,…