Laura, una noia de quinze anys, és la màxima responsable de les seves germanes d’onze i sis anys. Viuen en una casa prefabricada d’una zona marginal als afores d’una ciutat a Suècia. No sabem per què estan soles, encara que podem veure que els pares ni hi són ni se’ls espera, a elles se les veu molt acostumades a no tenir mare. Es fan costat i tenen cura les unes de les altres, sense gaires obligacions i bastant llibertat. Quan reben una trucada de serveis socials per anunciar una visita a la casa per parlar amb la mare la cosa es complica. Una pel·lícula independent que reflexiona sobre els nens a la nostra societat.

Al principi de la pel·lícula veiem el tràveling  d’un cotxe avançant per la carretera en una presa al nivell de les rodes que giren frenètiques, al seu costat un gos tracta de seguir el pas traient la llengua, aquesta primera imatge és una premonició del que viurà Laura al llarg de la història.

El film ens presenta una opció de com viurien unes nenes sense la tutela dels pares, no estan aïllades al mig del bosc, si no en un barri de gent senzilla on tothom es coneix i impera una certa solidaritat. No tenen cap mena d’ingrés i, a part del que algun veí els hi pugui donar, per menjar cada dia han de fer petits furts al supermercat.  Som a l’estiu i la majoria de joves de totes les edats es troben per fer activitats junts i celebrar tant un aniversari, com la caiguda d’una dent o que a una li ha vingut la regla. Van al camp a beure i riure o en algunes ocasions entren a les cases amb piscina quan no hi són els propietaris per remullar-se i jugar. A casa pràcticament sols hi són per sopar, bàsicament aliments preparats congelats que sols han d’escalfar, i dormir. Encara que tenen cura de la seva higiene i fan la vogada, ningú es preocupa per l’ordre i tot el que cau es queda a terra.

La trucada de serveis socials ha sigut com una bomba de rellotgeria que Laura porta a les seves mans i tracta de desactivar, si bé no ha volgut preocupar a les seves germanes petites i no els hi ha dit res, ella pretén trobar una solució i seguir com si res hagués passat. Sap que si veuen que viuen sense cap adult al càrrec les separaran i aniran a parar a famílies d’acollida o a alguna residència i hauran de deixar el seu paradís, allunyar-se dels amics i de la casa familiar, i qui sap, si algun dia la mare torna que farà en trobar la casa buida? No perd l’esperança, sap que ha de tenir cura de les seves germanes i mantenir-les juntes a casa, com si mai res hagués passat. Laura anirà a veure a una tieta, ha de trobar alguna alternativa que les permeti seguir juntes, encara que, com la mare, fuig de les responsabilitats com del dimoni.

Amb Laura més allunyada tractant de cercar una mare fingida  les seves germanes passaran més temps soles i cadascuna viurà les seves aventures. Steffi, la més petita, encara no ha tingut temps de passar per l’adreçador, de fet, no n’hi ha a casa seva, és un esperit lliure i feliç que no compren el que passa al seu voltant. Deambulant sense rumb pels voltants de la urbanització coneixerà a una nena que sembla estar sola, un esperit independent com ella, juntes exploraran la part més física i irracional, ballant, cridant, corrent, imitant animals. Mira, que deu tenir onze anys acaba de tenir la regla i de sobte un instint entre seductor i protector brolla del seu interior, és com si dones el seu primer pas per crear el seu propi niu, si més no un assaig de les seves capacitats.

Laura coneixerà circumstancialment a Hanna, una noia casada mare d’un nadó,  quan fugia després d’haver-se colat a una piscina particular del seu barri. L’ajudarà a entrar un pesat moble a casa seva i d’aquesta forma poder escapolir-se de qui la vol empaitar.  Hi haurà una atracció quasi instantània entre les dues, Laura sentirà que algú té cura d’ella després de  molt temps i Hanna trobarà en la noia la natural  i fresca rebel·lia de la seva edat, que segurament enyora. Malgrat que acabarà fugint, Laura tornarà l’endemà a la casa, potser amb l’esperança de poder convèncer-la perquè suplanti a sa mare davant dels serveis socials, encara que també troba en ella una relació més madura i interessant que en l’ambient que freqüenta, una mica com fer-te amiga de la teva jove i moderna professora, una complicitat engrescadora que et fa sentir bé. Per Hanna, aquesta relació també és una taula de salvació perquè s’avorreix amb la vida que porta, la seva maternitat la veu com un plom que no la deixa surar. Juntes viuran algunes aventures gaudint de cases alienes. Aquest esperit xafarder de veure com viuen les altres persones, fins i tot de fer d’elles per una estona, deixar de ser tu com en un somni real. De fet, si ja no ets tu et pots comportar amb absoluta llibertat, tot t’està permès,  ja que és com està veient una pel·lícula on tu ets un dels actors que es mou en una ficció dintre d’un escenari. Al final descobrirà amargament que Hanna no és tan lliure com ella ni tan independent com el personatge que juga a transgredir el món establert.

Quan totes tres retornin a casa de les seves aventures arribarà el dia en què hauran d’enfrontar-se amb la realitat i aquesta les trobarà dormint. El timbre de la porta sonarà a primera hora del matí. La directora hauria pogut finalitzar la cinta d’aquesta manera, posar fi al somni de llibertat, encara que ha preferit afegir una seqüència final que obra pas a l’esperança. Fet i fet, quan truquen a la porta no saps qui és fins que l’obres.

Mika Gustafson ha dirigit una obra sòlida amb imatges que ens poden fer pensar amb el cinema de denúncia social malgrat que sota el prisma optimista de la primera joventut de les seves protagonistes, imatges reals que es barregen adequadament amb algunes més oníriques de gran bellesa on la llum que il·lumina a les protagonistes les vesteix de verges o de santes. La pel·lícula cerca contínuament l’espontaneïtat de les noies omplint-la d’una agradable i fresca olor de joventut. Una pel·lícula independent francament molt recomanable.

Suècia 2023 (1 hora, 48 minuts)

Direcció: Mika Gustafson

Guió: Mika Gustafson, Alexander Öhrstrand

Actors: Bianca Delbravo, Dilvin Assad, Safira Mossberg, Ida Engvoll, …