Un reporter viatja a Rússia per tal de conèixer de primera mà l’ascens de Putin al poder als anys 90. Entrevistarà a Vadim Baranov, un jove que es va iniciar com a artista, va passar a productor de televisió i que gràcies a la seva desimboltura, manca de prejudicis i capacitat de relació, es convertirà en assessor personal d’un encara desconegut Vladimir Putin; junts prendran el poder absolut del país creant una ficció on la mentida i la veritat es confonien en un caos que sols ells controlaven.
EL DIRECTOR
Vaig descobrir Olivier Assayas, el director de la cinta, tard, el 2014 amb Clouds of Sils Maria, una meravellosa mirada nostàlgica al pas del temps que tenia moltes lectures possibles. Dos anys més tard, el 2016, va dirigir Personal Shopper un thriller amb connexions al més enllà. El 2018, amb “Dobles Vides” repassava en clau de comèdia les relacions de parella. “La xarxa vespa”, del 2019 parlava de la lluita anticastrista des de Miami, una obra no massa celebrada. Com podeu veure és un home de mirada ampla que s’atreveix amb totes les temàtiques, en aquesta fa una anàlisi històrica de l’ascensió al poder d’un cruel dictador.
EL GUIÓ
El guió de la pel·lícula el va escriure el mateix Olivier Assayas conjuntament amb Emmanuel Carrère, fill d’una sovietòloga membre de l’Acadèmia Francesa, un assagista i escriptor especialista a ficcionar la realitat i es basa en el primer llibre de ficció, encara que fortament inspirat en la realitat, de Giuliano da Empoli, sociòleg, assagista i assessor polític italosuís. Vadim Baranov no va existir mai, encara que la seva figura està inspirada en diversos assessors, especialment en Vladislav Surkov, que va col·laborar de forma decisiva en definir la política del Kremlin de la primera vintena dels anys 2000.
ON S’AMAGA BARANOV?
Al principi veiem un bosc nevat, tot està cobert per una capa de blanca puresa, en unes imatges que ens podrien recordar l’hipnòtic principi d’una altra cinta, Loveless (Sense Amor) dirigida el 2017 pel rus Andrey Zvyagintsev, tot queda a casa, ja que el bosc que veiem és al nord dels afores de Moscou. Una veu en off, la del narrador-periodista, ens explica que ningú no sap on es troba Vadim Baranov, que s’especula que s’ha retirat a un convent a les muntanyes, o potser en una luxosa vila a la Costa Blava o que l’han vist a una glamurosa festa, envoltat de noies cocaïnòmanes; el que va estar més a prop que ningú del Tsar Putin ha desaparegut del panorama polític, l’inventor de La falsa democràcia s’ha esfumat des de fa anys. La càmera ens mostra les branques despullades, va avançant entre els arbres fins que podem contemplar una gran mansió.
DESCOBRINT BARANOV
La pel·lícula serà això, la seva descoberta mercès a una entrevista que Baranov donarà en exclusiva a Rowland, un periodista nord-americà que havia viscut a Rússia temps enrere, que coneix la política del Kremlin i, més important encara per ser convidat, que havia escrit un assaig sobre l’escriptor rus Yevgueni Zamiatin, un enginyer amb grans capacitats literàries, un esperit renaixentista i lliure autor d’una novel·la distòpica, Nosaltres, del 1921 i publicada a Londres el 1924, en la que es van inspirar Aldous Huxley i George Orwell per escriure respectivament, Un món feliç el 1932 i “1984” el 1948. Nosaltres s’anticipava a l’estalinisme, que seria més tard la guia de Putin. Hi afirmava que capitalisme i comunisme anaven de plegats cap a governs totalitaris que reproduïen la governança de l’edat mitjana. Donald Trump i els seus oligarques tecnològics, encapçalats pel sinistre Peter Thiel, aspiren al mateix, encara que aquest últim, a diferència de Stalin, Putin o Trump, deriva cap a teories entre religioses i ocultistes tal com van fer alguns jerarques nazis; postula: o una dictadura o l’Armagedon.
INFANCIA I FORMACIÓ
L’anàlisi que fa la pel·lícula de la joventut i antecedents de Vadim Baranov són molt interessants; ho fa tant per mitjà de l’argumentació dialèctica, basant-se en el llibre en què s’inspira, com en la força de les imatges. Venir d’una família “noble” i culta que va poder preservar privilegis durant l’època soviètica és un avantatge, tenir un refugi al marge de la realitat també ajuda. De fet, com diu el mateix Vadim, venir de la pobresa marca. Un president, Gorbatxov, que volia erradicar l’alcoholisme del país i que bevia llet, no era certament la imatge d’un líder fort per un país en plena transformació. Vadim Baranov explica a Rowland, asseguts els dos en un confortable saló de casa seva al bell mig del bosc, que amb vint anys ho ignorava tot, particularment la realitat i que, per tant, es podia adaptar fàcilment a la novetat i que la seva curiositat el va fer matricular a l’Acadèmia d’Art, possiblement el lloc on expressar-se amb més absoluta llibertat.
JOVENTUT DESHINIBIDA I PRIMER AMOR
Joves de festa en un país que, després de portar segles encotillat i reprimir, havia fet esclatar tots els límits, on tot era possible: Alcohol i tabac, promiscuïtat sexual sense barreres, música punk a tot drap dins d’antics salons barrocs decadents, espectacles de sadomasoquisme i dominació, aquest era l’ambient on Vadim va conèixer a la que seria el seu veritable amor: Ksenia, una noia intel·ligent, agosarada i amb una vitalitat i ganes de divertir-se imparables, la seva exuberància desbordarà la seva relació i Vadim es concentrarà només en la feina.
LLEGAT FAMILIAR I ASPIRACIONS
El pare de Vadim, que havia tingut un càrrec important dins del partit comunista es veurà descavalcat amb la caiguda de l’URSS, tal com li havia passat al seu avi amb l’enderrocament del Tsar. Malalt a l’hospital li dirà al seu fill que ara pot descansar, que “l’esforç i el treball són un jou” i que se sent alliberat, que la malaltia ja li va bé. Ara és el torn del fill de fer-se un lloc en el nou ordre, tal com havien fet els seus progenitors en els entorns que el destí va posar al seu camí. Vadim li diu al seu pare que ja no vol ser observador i, com a artista, cronista de què passa, sinó que vol ser part i motor dels canvis. S’hi posarà amb esperit més nihilista que no pas aspirant a un món millor.
NOUS AMICS I INFLÚENCIES
Vadim coneixerà a Dimitri Sidorov, personatge fictici fortament inspirat en Mijail Jadorkovski, un oligarca que va arribar a ser un dels homes més rics del món fins que anys més tard Putin el va detenir, empresonar i enviar a Sibèria, i es faran amics. Vadim estava enlluernat per la forma com el seu amic havia aconseguit fer-se ric i fins i tot pensava a escriure una obra teatral inspirada en ell. Gràcies a la seva proximitat va tenir accés a les més exclusives festes i en una d’elles coneixeria a Boris Berezovsky, un matemàtic que s’havia convertit en magnat de la comunicació, un altre oligarca extremadament ric. Ja tenim l’entramat que va permetre a Vadim Baranov fer-se un lloc en els mitjans de comunicació pròxims al poder, que en aquells temps era l’òrbita de Boris Yeltsin; la pel·lícula ho explica detalladament de forma perfectament creïble.
L’ASCENS DE PUTIN
La decadència física del president rus fa que Berezovsky, acompanyat pel brillant Vadim que ara treballa per ell, cerquin un possible successor i la persona escollida no serà un altre que el cap del servei secret: Vladimir Putin, que al principi no ho veurà clar i quan es decideix no vol dependre de Berezovsky, ja que el veu com un titellaire, i li demanarà a Vadim Baranov d’informar-lo i assessorar-lo directament a ell; serà el principi d’una relació d’èxit.
LA VISIÓ DEL PAÍS
Vadim farà una exposició de la seva visió del país i de la política, que Putin entendrà i farà seva fins a les últimes conseqüències. Li dirà que si busca l’estabilitat i la seguretat cal equilibrar els eixos del poder al país, que actualment és molt horitzontal, cal anar cap a un sistema més vertical on pugui controlar-ho tot directament. Encara li farà un símil més gràfic: Cal passar de la figura de la mare: protectora, conciliadora, cuidadora; a la del pare, que representa l’autoritat. És el que el país necessita per sortir de la decadència en la qual ha caigut. Ho definirà com una democràcia sobirana: és ben sabut que quan poses adjectius deixa de ser una democràcia.
RÚSSIA EN CRISI
A partir d’aquí la pel·lícula anirà narrant els fets que han anat sacsejant Rússia vistos des de la talaia del poder. El fonamentalisme islàmic, present en moltes regions orientals representa una amenaça creixent, sobretot a Txetxènia, encara que pel rus del carrer Txetxènia queda molt lluny. El destí i la fortuna faran que la guerra arribi fins a Moscou en forma d’atemptats amb moltes víctimes mortals; el destí, pels homes forts, es crea. Sense cap dubte hi ha l’ombra de la sospita. De cop i volta, apareix la por entre la gent i Putin aprofita per donar un missatge d’autoritat i sentir-se plenament legitimat per acabar usant una violència extrema una guerra que ja dura massa.
ELS MITJANS
El drama de l’enfonsament del submarí Kursk és la prova del menyspreu que Putin sent per la seva pròpia gent, tothom és prescindible, ja que la Rússia que té al cap és un intangible, és la sublimació de la ficció de l’estat nació. També desperta el seu ressentiment cap al món occidental, sobretot USA i rebutja qualsevol mena d’ajuda; es veu clar que no ha superat el fi de la guerra freda i la caiguda de l’URSS. Quan la pressió popular, esperonada pels mitjans de comunicació, l’ataca, ell respon que tot allò és publicitat i que la gent ja no hi creu, i amenaça als mitjans perquè baixin la crítica. Putin no suporta ser tractat com un més a escala internacional, ell és el líder d’una potència militar amb el poder de les bombes nuclears; per sentir-se tal com se sent, com un Tsar, organitza unes cerimònies faraòniques, ho escenifica dins de Palaus de marbre blanc i or, amb portes altíssimes que s’obren al seu pas, salons immensos i soldats vestits de gala, tot plegat amb un gust de nou-ric passat de moda. Una mica com també fa Trump amb la Casa Blanca convertida en un museu de tot allò kitsch.
ELS RICS
La caiguda dels oligarques que volien ser independents és un pas més per blindar-se dels atacs i demostrar qui mana. La detenció de l’home més ric de Rússia, Dimitri Sidorov, el que havia sigut amic íntim de Vadim Baranov, i que suposadament podria ser a la llarga un rival polític és exemplar: o estàs amb Putin o ets home mort. De fet, Putin li confessa a Baranov que el seu ídol, Stalin, es va fer més popular per les seves matances que pels seus èxits. La mà dura amb els poderosos sempre agrada al poble.
LA GUERRA
L’intervencionisme rus a Ucraïna també surt a la pel·lícula. La caiguda del president prorús Yanukovich, per unes eleccions suposadament manipulades, la revolució taronja, les manifestacions a la plaça Maidan i el buit de poder que es va aprofitar per annexionar-se Crimea, una nova oportunitat de fer com Stalin.
MERCENARIS
La part final de la cinta se centra en els moviments de Vadim Baranov per monopolitzar la subversió i els seus contactes amb els “Llops Nocturns”, una organització de motoristes ultranacionalistes i paramilitars liderats per Alexander Zaldostanov; encara que també en té amb organitzacions ultrareligioses o amb nostàlgics del comunisme. Si estan amb el poder, no estan en contra d’ell.
Es reunirà i atraurà el seu costat a Eduard Limónov, líder del NBP, partit que ajuntava tot allò que era radical, tant a la dreta com a l’esquerra. Nacionalista radical defensava la violència com a eina política i com eslau recolzava a Sèrbia a la guerra dels Balcans, en un vídeo se’l veia disparant des d’un turó com a franctirador en el setge de Sarajevo.
Vadim també tractarà amb un gran amic de Putin, Yevgeny Prigozhin, que anys més tard es farà famós per crear el grup Wagner de mercenaris. Aquest sinistre personatge liderava una xarxa de hackers destinada a crear notícies favorables a Rússia, Vadim Baranov li farà un gir estratègic total, li demanarà que contracti conspiranoics de tota mena. Aplicar la teoria de trencar el cable de la informació: Si el doblegues cap a un costat i cap a l’altre l’acabes trencant i generes el caos. La gent no distingirà la veritat de la mentida, no cal donar cap argument ni cap suport documental. L’eina ha d’usar l’algoritme per donar a cadascú la conspiració que més li escaigui, submergint-lo en un caos de desinformació de forma que no accepti com veritables les informacions oficials encara que siguin contrastades.
LA RETIRADA
Totes aquestes maniobres faran que Baranov sigui considerat persona non grata per occident, ja no podrà viatjar ni a Europa ni als Estats Units, quedarà presoner dins la presó de la mida d’un país. Ja no podrà reunir-se amb Ksenia amb qui ha tornat a tenir relacions. Apartat voluntàriament del poder i pare d’una filla coneixerà la por per primer cop, perquè fins llavors a res no li donava valor.
Rowland acabarà la seva entrevista i marxarà deixant a Baranov sol a la seva gran mansió envoltada de boscos nevats. La pel·lícula acabarà amb la foto d’un home caigut sobre la blanca neu en un bassal de sang vermella. Una pel·lícula imprescindible pels seus valors cinematogràfics, encara que també pels amants dels thrillers. Pels estudiosos de la història serà una possible i versemblant recreació de les coses que van passar a Rússia després de la caiguda de la Unió Soviètica.
França 2025 (2 hores, 36 minuts)
Direcció: Olivier Assayas
Guió: Olivier Assayas, Emmanuel Carrère (Llibre de Giuliano da Empoli)
Actors: Paul Dano, Jude Law, Alicia Vikander, Jeffrey Wright, Will Keen, Tom Sturridge, …