Trailer oficial
La Juliette Binoche es Maria Enders, una actriu de fama mundial que irradia aquella llum especial que tenen en general les personalitats i per suposat totes les grans estrelles, que enlluerna a tots aquells que la rodeja’n, que fa que la percebin amb una profunditat inescrutable,fins i tot molt mes gran que la que ella te. En realitat es tant aquella seguretat en ella mateixa la que et trasbalsa, com la seva capacitat de transmetre sentiments a tothom; un somriure seu captiva, una mirada seva et desarma i el to de la seva veu fa el silenci a la sala. Fa el que ha de fer una diva, comportar-se com un gas noble, ocupant absolutament tot l’espai de la pantalla.
La Juliette Binoche es Maria Enders, una actriu de fama mundial que irradia aquella llum especial que tenen en general les personalitats i per suposat totes les grans estrelles, que enlluerna a tots aquells que la rodeja’n, que fa que la percebin amb una profunditat inescrutable,fins i tot molt mes gran que la que ella te. En realitat es tant aquella seguretat en ella mateixa la que et trasbalsa, com la seva capacitat de transmetre sentiments a tothom; un somriure seu captiva, una mirada seva et desarma i el to de la seva veu fa el silenci a la sala. Fa el que ha de fer una diva, comportar-se com un gas noble, ocupant absolutament tot l’espai de la pantalla.
La Maria es va fer famosa, amb tants sols vint anys, amb una obra de teatre,”Maloja snake”, on interpretava el paper de Sigrid, una joveneta que mantenia una tempestosa relació lèsbica amb la propietària i gerent de la empresa on treballava, la Helena, a qui obsessionava fins al punt de portar-la al suïcidi. Aquell paper li va marcar tant la seva carrera, que vint anys mes tard, es escollida per l’autor de l’obra i amic seu, en Wilhelm Melchior, per recollir un premi en el seu nom doncs ell viu lluny del mon en un petit poblet de Suïssa, Sils Maria, on es dedica a escriure acompanyat per la seva dona.
Es produeix una encreuada, aquell punt màgic sense retorn, amb trobades no desitjades i fets dramàtics, tot pràcticament el mateix dia del homenatge, que culmina amb l’oferiment d’un reconegut jove director de teatre per interpretar el paper d’Helena, la seva antagonista en aquella primera representació de la serp de Maloja; per el de la Sigrid, el director ha escollit a una promesa americana de 19 anys, icona de la joventut, coneguda per la seva vida tumultuosa. La seva primera reacció es de rebuig.
A partir d’aquí els dubtes de si acceptar o rebutjar el paper la persegueixen, la seductora d’abans convertida en seduïda, d’objecte de desig a ser la que desitja sense autocontrol. El pas del temps costa d’acceptar, doncs ella es veu encara com la Sigrid…
Però anem a pams, aquesta historia es d’aquelles que si parléssim d’un llibre es podrien llegir de corregut, doncs la impaciència per saber que passarà et venç, però que desprès cal regellir amb calma per treure-li tot el suc. Tot comença en un tren que es mou serpentejant per el bell mig de les muntanyes de Suïssa, entrant i sortint d’un túnel darrera un altre túnel. La Maria Ender i la Val ( Valentine ), la seva assistent i secretària personal, van a recollir el premi…
Una gran part del film transcorre a la bucòlica Sils Maria, doncs les dos noies estableixen el seu quarter general a la casa del autor Wilhelm Melchior, que els hi es cedida per tal de que treballin en la preparació del paper d’Helena per la Maria; la Valentine li dona el contrapunt i li ajuda a memoritzar els diàlegs. Passejades i excursions per aquelles idíl·liques muntanyes son en general els escenaris escollits per treballar. Pots sentir i quasi olorar la natura al estiu, sovint acompanyada d’una musica enlairadora. Allà podran assistir, i nosaltres acompanyar-les, al meravellós fenomen meteorològic que dona nom a la obra: La serp de Maloja, que es produeix quan els núvols serpentegen a gran velocitat per les estretes valls. Però també hi hauran sopars a la casa plens de calidesa, amb una bona ampolla de vi, complicitats i riures amb una copa de conyac a la ma…
La pel·lícula es com una ceba, que te capes i capes, una sobre l’altre i quasi transparents, que es poden observar una a una o com a conjunt. Un cop mes assistim al paral·lelisme entre la realitat i la ficció, doncs la relació entre la Maria i la Val no esta tant allunyada de la existent entre la Helena i la Sigrid. Aquí de fet hi ha el gruix de la cinta, la convivència entre les dos noies, de com treballen plegades, de com es relacionen; a vegades i amb l’ajut del alcohol quasi d’igual a igual, i d’altres amb la Maria mostrant els seus galons i imposant el seu parer sense ni tants sols escoltar els molt sovint procedents i encertats suggeriments de la seva assistent. Sense cap dubte hi ha una admiració i una atracció, doncs la Maria te una força magnètica, però tothom vol sentir-se estimat…
Hi ha dos escenes que per mi son cabdals, que indiquen un llindar que mai s’ultrapassa: Una quan la ma de la Val frega, sense gosar quedar-se, la de la Maria i l’altre quan intuïm una mirada especial de la Maria, per la porta entreoberta, envers la Valentine estirada al llit mig nua…
El resum o el fons de la narració podria ser que la historia sempre es repeteix de forma cíclica, tal com ho fa la serp de Maloja en unes determinades circumstancies atmosfèriques; o també que les persones sempre acaben sen elles mateixes en una espècie de bucle fatalista. Axis ho percep la Valentine, que malgrat que la Maria no la escolti, li diu que la Sigrid i la Helena poden ser la mateixa persona amb visions diferents.
Sembla ser que el filòsof alemany Frederich Wilhelm Nietzche va formular la seva “teoria de l’etern retorn” al contemplar els núvols pujant un i un altre cop per les estretes valls. De fet va passar molts estius a Sils Maria i el seu segon nom coincideix amb el primer del suposat autor de l’obra de teatre. ¿Casualitat?. Jo no ho crec. Això si, el director guionista ha volgut posar com a protagonistes a dos noies en una pel·lícula d’una certa profunditat per posar les coses en el seu lloc i a les dones al davant de tot, doncs en Nietzche, segurament per despit, era un misogin recalcitrant que entre altres tenia el següent aforisme: “ Es considera profunda a la dona perquè no es possible arribar al seu fons, la veritat es que no es ni tants sols superficial”. Que cabró!!
Arribarem al final amb la sensació d’haver vist una bona pel·lícula, una historia interessant contada amb sensibilitat i sentit estètic, amb imatges de natura i muntanya de gran bellesa i amb una musica molt encertadament escollida: les dos actrius principals fan un molt bon treball i la jove actriu, paper que interpreta Chloè Grace Moretz, es també brillant. A vegades tens la sensació que alguna escena mereixia mes metratge, senyal de que hi ha hagut retallada, ja se sap, els productors manen i volen productes molt compactes i aquest ja es passa de mida. Malgrat aquestes possibles mutilacions, es una obra per gaudir-la i jo la recomano.
França 2014 (2h, 4 minuts)
Director: Olivier Assayas
GUIÓ: Olivier Assayas
Actors: Juliette Binoche, Kristen Stewart, Chloè Grace Moretz, Johnny Flynn, Lars Eidinguer, Hanns Zischler, Claire Tran,..
Deixa un comentari