Una peli d’agents secrets com les d’abans, però absolutament actual i posada al dia, una peli anglesa  amb aquell glamour, aquell ambient tant  British i aquell humor tan  absurd,  tan subtil i  tan negre de la sèrie “Els Venjadors” dels anys 60, una barreja imperfecte però ben trobada entre el James Bond de la primera època i les pelis de Quentin Tarantino, fixat tu que fins hi tot tenim a la típica japonesa de Kill Bill, tallant tot el que troba al seu camí. Però també es un film de disbauxa i una mica gore, com si fos una de zombis o vampirs,  que pot recordar a “obert fins a la matinada” de Roberto Rodriguez en algunes escenes.
 
La posada al dia afecta també de forma molt significativa al argument i als personatges; veiem doncs que la “agencia secreta” no es de cap país, si no privada, una clara aposta per la lliure iniciativa i l’emprenedoria,  cosa que te dos lectures, la primera que defensa interessos globals i no particulars d’un estat, per tant no hi ha un enemic  territorial,  ideològic o polític, si no que l’enemic pot ser tot aquell que ataca uns determinats principis de convivència o humanitat; la segona que pot mantenir constants una visió del mon, una missió per aconseguir-ho i uns valors de comportament, en front de la CIA o l´MI-5 que canvia segons la política del govern que ha guanyat les ultimes eleccions; ara toca donar canya, ara toca mirar cap un altre costat i esperar. Son com una recreació dels cavallers de la taula rodona,  de fet el seus noms en clau son els dels mítics guerrers, que segueixen un estricte codi d’honor i tenen com missió defensar als febles i lluitar contra la maldat i la injustícia.
 
El “dolent” per la seva part ja no es tampoc com els d’abans i ha perdut aquell tarannà tràgic i aquella maldat intrínseca; no es d’una societat secreta anomenada Spectra com a la apoca de la guerra freda, ni tampoc es un magnat insaciable i sense escrúpols que busca enriquir-se a costa de la desgracia aliena, com a la apoca del Madoz i la especulació financera; no es un llop, es un nen gran, genial però boig com una cabra, ric, molt ric gracies a les noves tecnologies i amb una visió esbiaixada  i a llarg termini del millor per el futur de  la humanitat i del nostre planeta; es un ecologista visionari, un revolucionari determinat a canviar el rumb de les coses. No viu turmentat i trist, te una visió positiva de les coses i gens encotillada, sap el que li agrada i ho practica sense tenir en compte el que puguin pensar els demés, es un home que viu feliç amb ell mateix i li agrada la teatralitat, per això les seves accions tenen un plantejament  operístic.
 
Els protagonistes dels “bons” juguen una mica a fer de pigmalion al tractar d’encaixar un jovenet de barri degradat, un sapastre, en un mon encotillat per les tradicions mes estrictes, però a la fi si el xicot te  un cor valent i un pensament net el que contaran seran els resultats i a tothom li va be una mica d’aire fresc.
El resultat de barrejar tot això es una obra esperpèntica i tant absurda com l´humor que gasta, però certament distreta; no busquem en ella res mes que entreteniment, que passar l’estona sense despesa de neurones, malgrat que diu algunes veritats: El mon es boix i sense sentit, som masses persones a la terra, cal fer alguna cosa, hi ha alguns principis que malgrat sonar antiquats valdria la pena recuperar…
 
Engega de forma espectacular amb l’atac a una cèl·lula jihadista amagada en un castell al desert, amb míssils que esclaten i fan caure les pedres de la muralla  que s’ajunten per construir els títols de crèdit de la pel·lícula; en aquest primer episodi es gesta la que serà una relació de dependència entre els dos protagonistes principals. Hi ha una escena que recorda moltíssim  a Pulp Fiction,un homenatge mes a Quentin Tarnantino, quan en Collin Firth dona el pesa’m a la dona d’un company caigut i entrega una medalla al fill que serà el protagonista uns anys desprès, tal com en Christopher Walken entregava al nen que serà en Bruce Willis de gran, el rellotge del seu pare caigut a Vietnam. Però també hi ha una referència a Orson Wells i la seva mes aclamada obra, Ciutadà Kane,  amb la bola de vidre amb un paisatge que al sacsejar-la fa caure la neu i que el protagonista entrega al nen.
 
A partir d’aquí tenim la trama mes o menys clàssica d’aquest tipus de pel·lícula amb tots els ingredient,s  barrejant acció i drama amb humor i amb un desenllaç in extremis per salvar a la humanitat de la seva autodestrucció.
 
Un film típicament angles molt ben executat, dirigit i interpretat, acadèmic i sense floritures ni plans originals, amb un ritme adequat que et te enganxat a la pantalla fins el final i que un cop vist et permet seguir amb les teves activitats sense cap temps d’adaptació doncs tot el que havies de veure ja ho has vist i el tema no te segones lectures. Un bon entreteniment, que ja es molt, i prou. Recomanable.
 
REGNE UNIT 2015 (2h, 9 min)
Direcció: Matthew Waughn
Guió: Matthew Waughn, Jane Goldman (Comic de Mark Millar,Dave Gobbons)
Actors: Colin Firth, Taron Egerton, Samuel L.  JACKSON, Mark Strong, Michael Caine, Sofia Boutela, Sophie Cookson, Mark Hamil,Jack Davendort, Alisha Heng,…