El tret diferencial d’aquesta pel·lícula és la joventut en els seus plantejaments, en els actors, en els protagonistes, en la passió i en la frescor que la cinta té per tots cantons. És com l’esclat de la primavera, sol i pluja, calma i tempesta, dies temperats i amables seguits de nits fosques, fredes i humides que tornaran a veure el sol l’endemà; els camps que comencen a florir després del fred de l´hivern i aquell naixement de la vida, no sense esforç, que permetrà l’arribada de l’estiu.
 
 
Short Term 12 és un centre d´acollida per a joves adolescents amb problemes d’adaptació o en perill de maltractaments o d’exclusió social, hi ha psicòlegs i psiquiatres que els visiten regularment però el pes del centre el porten els cuidadors, nois i noies molt joves que són els autèntics protagonistes de la pel·lícula. Cada intern té la seva vida i la seva història, però cada cuidador també té la seva.
 
La protagonista, la Grace, és malgrat la seva curta edat, no gaire per sobre de la vintena, la veterana del centre, una persona dedicada en cos i ànima als interns que es pren la seva feina amb il·lusió, empenta, alegria i quasi amb devoció; però ella també té la seva vida a fora de la residència, una vida aparentment senzilla que comparteix amb el seu xicot, però que amaga un secret terrible, que no es revelarà fins al final i que ens farà entendre el perquè d’algunes de les seves reaccions. Descobrirem també com en ajudar als altres trobarà el valor qui li cal per afrontar el seu problema doncs qui dona també està rebent en igual proporció, en un clar paral·lelisme de la llei física d’acció i reacció i que en ampliar el camp de visió es poden veure coses que des de dintre és impossible.
 
Admirablement dirigida, amb un guió senzill i creïble i magníficament interpretada, axis és aquesta pel·lícula. Té ritme narratiu i també emoció i una certa part d’intriga, però per sobre de tot humanitat, del tipus que té el jovent, espontània i neta malgrat el dolor que hi pugui haver darrere. Però és també un relat líric, amb aquella poesia naïf que distingeix als brots salvatges i que no es pot reproduir en un laboratori ni clonar; és autentica. Hi ha escenes d’una gran bellesa pausada i d’altres on l’emoció i els sentiments surten a flor de pell i amb una gran càrrega simbòlica; com quan un dels interns tracte de fugir, segurament d´ell mateix, embolcallat amb la bandera americana i mig despullat, corrent per la gespa i cridant. La gespa, la nuesa i la bandera americana són la llibertat.
 
 
Aquesta pel·lícula demostra que el cinema nord-americà pot fer moltes més coses que grans produccions i que l’estalvi de recursos no és mai un fre per fer una bona pel·lícula; és cinema independent del bo, com el que es podria fer a qualsevol país europeu però amb el segell de qualitat que en general tenen totes de les cintes d’aquell país.
 
USA 2013 (1h, 36 min)
Director: Destin Cretton
Guió: Destin Cretton
Actors: Brie Larson, John Gallagher Jr., Kaitlyn Dever, Stephanie Beatriz, Rami Malek, Alex Calloway, Melora Walters,…