Una bona pel·lícula d´intriga detectivesca com les d’abans, inspirada sense dubtes en l’obra d’Agatha Christie, però posada al dia i més elaborada. En una gran mansió morta violentament el patriarca la nit de la festa del seu vuitanta-cinc aniversari, hi és tota la família, fills i néts, a part del servei i la seva infermera, tot sembla indicar que ha estat un suïcidi, però l’arribada d´un detectiu privat de reconegut prestigi ho capgirarà tot, ja que el seu fi olfacte li diu que pot estar davant d’un assassinat.

El film té tots els ingredients del gènere: Una gran casa antiga i aïllada al camp, amb terres que grinyolen al seu pas, una família nombrosa i variada, un pare famós i dominant amb molts calés, uns fills que aparentment han aconseguit també l’èxit a la vida, un net una mica tarambana i una infermera joveneta de procedència sud-americana que sembla bona persona. Del costat de la llei tenim a dos inspectors de policia, que es queden sempre a la superfície de les coses, amb mes ganes de tancar un expedient que de copsar la veritat i un investigador privat observador i deductiu.

Com sol passar el cas semblava absolutament clar, però amb l´arribada d´un detectiu tan famós com en Benoit Blanc, arribat dels estats del sud, la policia decideix repetir els interrogatoris, amb l´esperança que ell els hi pugui aportar alguna cosa nova perquè ningú rebutja un bon cop de mà; la família es molesta una mica amb aquesta repetició i l´enrenou que provoca aquest fet en el mateix dia de l´enterrament, el nouvingut es mantindrà en un segon pla, escoltant-ho tot sense dir paraula, almenys al principi.

A poc a poc en Benoit Blanc anirà agafant subtilment protagonisme i ben aviat els que es quedaran fora de joc i a l’expectativa seran els policies tanoques. Algunes preguntes diferents i creuades ens revelaran dues coses bàsiques: Que en realitat tots depenen, en major o menor grau, econòmicament del pare i que aquest ha decidit fer algun canvi en les assignacions monetàries als seus fills, cosa que els pot perjudicar de forma greu i immediata, per tant, disposar directament de l’herència els hi aniria molt bé a tots. De família perfecta passem a conèixer una rivalitat soterrada on tothom té secrets i coses que amagar.

De sobte tots tenen un mòbil per desitjar la seva mort, llavors la lectura del testament ho capgirarà tot i veurem del que és capaç l´egoisme i la mesquinesa humana, de com no et pots refiar de ningú, de com n’és de fals el bon rotllo quan et consideren d´una classe inferior, quan no et veuen com un igual. Segurament aquest és el moment més humà de la pel·lícula, el que va més enllà del pur entreteniment i ens ensenya una societat tancada i racista. Un punt més força revelador, mentre la família no té gens de vergonya de mentir i falsejar la realitat, la jove infermera, la més feble, no pot amagar la veritat sense sentir nàusees.

A partir d´aquí el guionista ens anirà revelant pistes i evidencies, totes elles prou importants per a canviar la nostra percepció de qui pot ser el culpable, de fet ho farem més d´un cop, però manca un detall importantíssim: Com s´ha pogut cometre el crim? Aquesta clau que obrirà totes les portes només la tenen les ments privilegiades i deductives capaces de veure més enllà de la primera evidencia. Nosaltres gaudirem amb el protagonista en anar comprenent al mateix temps que ell la realitat dels fets, diuen que comprendre és igualar i llavors ens sentirem tan intel·ligent com ell; això si, aconseguim no quedar atrapats dintre d´un dònut que surt de dintre d´un altre dònut, com si de nines russes és tractes, de fet aquesta és la part central de l´argumentació del famós Benoit Blanc.
Les coses no seran el que podrien semblar fins just cinc minuts abans del final de la cinta, aquest és el seu principal atractiu i el que fa que estiguem tot el temps amb els cinc sentits fixats en la pantalla. Hi ha, fins i tot, un moment absolutament inesperat, en què ens quedem primer espantats i després bocabadats; algú pensarà que amb aquest gir el guionista n’ha fet un gra massa, però si hem estat atents a la pel·lícula, és absolutament tan lògic com les altres deduccions. Finalment una imatge reveladora, acompanyada de les lletres escrites en una tassa, ens faran veure que a la gran mansió les coses han canviat.

Ben dirigida, amb un guió intel·ligent, bones actuacions i un ritme narratiu que et manté en tensió tota l´estona, tot plegat fa que aquesta sigui una pel·lícula de la qual no ens penedirem d´haver vist, una obra lleugera i sense pretensions però molt entretinguda que agradarà a tothom.

USA 2019 (2h 10min)

Direcció: Rian Johnson

Guió: Rian Johnson

Actors: Daniel Craig, Ana de Armas, Chris Evans, Jamie Lee Curtis, Toni Collette, Don Johnson, Michael Shannon, Christopher Plummer, Keith Stanfield, Katherine Langford, Jaeden Martell, Riki Lindhome, Edi Patterson, Raúl Castillo, Frank Oz, M. Emmet Walsh