L’Omar és un jove enamorat que, com tots els de la seva edat, és capaç de fer qualsevol cosa per tal de trobar-se amb la seva estimada; també és un noi responsable i treballador que estalvia de cara al futur, un futur que veu ocupat en gran part per la dona a qui estima, una adolescent de cara alegre i ulls brillants d’il·lusió cada cop que el miren a ell, i que encara va a l’escola.

L’Omar també és un bon amic dels seus amics, uns companys a qui coneix des que eren ben petits i jugaven al carrer a la sortida de classe; però també és una persona compromesa amb la seva comunitat i un home fidel a les tradicions i costums del seu poble. Cal afegir que és un home valent i decidit, fort i consistent, una roca feta persona. Sí, senyor, en Omar és un home com cal, a qui tothom voldria tenir com a veí, com a company, com a amic o com a marit.

Segurament, si visqués al Primer Món, amb les seves qualitats li seria fàcil ser feliç o, com a mínim, fer que la seva vida s’acostés a la dels seus somnis, però la seva existència està doblement condicionada per la manca de llibertat: per un costat, per viure en un país ocupat, Palestina, en estat de guerra permanent; però, per l’altra banda, per ser musulmà i conviure amb unes lleis i tradicions atàviques que l’empresonen tant com els murs aixecats pels israelians, els seus ocupants i botxins, que cada dia ha de saltar jugant-se la vida per anar a veure la seva enamorada.

Aquest és el protagonista, ben normal, i aquesta és la seva realitat, ben coneguda i punyent; amb aquestes premisses, el director i guionista palestí Hany Abu-Assad construeix un thriller que a poc a poc es va convertint en asfixiant i que se centra tant en la història i en els seus personatges que arriba a donar un aire de quasi normalitat a un escenari absolutament embogit i claustrofòbic. A mesura que avança la pel·lícula t’adones que aquest decorat pot condicionar el destí de qualsevol, i per això la història es va tornant més tenebrosa, més dura i més desesperançada.

Desitges que arribi el final i, amb ell, un desenllaç que doni una mica de justícia a tot plegat, o com a mínim una certa llum, encara que sigui al final del túnel, però és un film realista, pràcticament hiperrealista, i en lloc d’això escoltarem unes revelacions que ho descol·loquen tot i que fan mal a tothom… Llavors penses:

com s’ho farà el director per fer sortir el protagonista d’aquest laberint d’enganys i mentides?

Tot acaba amb un acudit, una història real que el protagonista havia sentit de llavis d’un dels seus amics i que repeteix al seu perseguidor, una frase que admet més d’una interpretació. L’enginy pot valer més que la força i, al final, si no hi pot guanyar tothom, tothom hi acaba perdent.

PALESTINA, 2013 (1 h 38 minuts)
Director: Hany Abu-Assad
Guió: Hany Abu-Assad
Actors: Adam Bakri, Leem Lubany, Eyad Hourani, Samer Bisharat, Waleed Zuaiter