L´Omar és un jove enamorat, que com tots els del seu estat és capaç de fer qualsevol cosa per tal de trobar-se amb la seva estimada; també és un noi responsable i treballador que estalvia de cara el futur, un futur que veu ocupat en gran part per la dona a la que estima, una adolescent  de cara alegre i ulls brillats d’il·lusió cada cop que el miren a ell, i que encara va al col·legi. L´Omar també és un bon amic dels seus amics, uns companys als que coneix des de que eren ben petits i jugaven al carrer a la sortida de classe; però també és una persona compromesa amb la seva comunitat  i un home fidel a les tradicions i costums del seu poble; cal afegir que és un home valent i decidit, fort i consistent, una roca feta persona. Si Senyor, en Omar és un home com cal a  qui tothom voldria tenir com veí, com company, com amic o com marit.
Segurament si visques al primer mon, amb les seves qualitats li seria fàcil ser feliç o com a mínim  fer que la seva vida s’acostés a la dels seus somnis, però la seva existència està doblement condicionada per la manca de llibertat, per un costat per viure en un país ocupat, Palestina, en estat de guerra permanent, però per l’altra banda per ser musulmà i conviure amb  unes lleis i tradicions atàviques que  l’empresonen tant com els murs aixecats per el Israelians, els seus ocupants i botxins,  que cada dia ha de saltar jugant-se la vida per anar a veure a la seva enamorada.
Aquest es el protagonista, ben normal, i aquesta es la seva realitat, ben coneguda i punyent; amb aquestes premisses el director i guionista palestí, Handy Abu-Assad, construeix un thriller que poc a poc es va convertint en asfixiant i que es centre tant en la historia i en els seus personatges, que arriba a donar un aire de quasi normalitat a un escenari absolutament  embogit i claustrofòbic. A mida que avança la pel·lícula te’n doncs compte  que aquest decorat pot condicionar el destí de qualsevol i per això la historia es va tornant mes tenebrosa,   mes dura i mes desesperançada. Desitges que arribi el final i amb ell un desenllaç que doni una mica de justícia a tot plegat, o com a mínim una certa llum encara que sigui al final del túnel, però es un film realista, pràcticament hiperrealisme, i en lloc d’això escoltarem unes revelacions que tot ho descol·loquen i  que fan mal a tothom… Llavors penses:¿Com s’ho farà el director per fer sortir al protagonista  d’aquest laberint d’enganys i mentides?
Tot acaba amb un acudit, una historia real que el protagonista havia sentit de llavis d’un dels seus amics i que  repeteix al seu perseguidor, una frase  que  admet mes d’una interpretació. L’enginy pot valer mes que la força i al final si no hi pot guanyar tothom, tothom hi acaba perdent.
 
PALESTINA 2013 ( 1h, 38minuts)
Director: Handy Abu-Assad
Guio: Handy Abu-Assad
Actors: Adam Bakri, Leem Lubani, Eyad Hourani, Samer Bisharat, Waleed Zuaiter.