Nominada a 10 Oscars, ¡¡tot un record!!, però finalment es va quedar sense cap estatueta deixant un cert aire de fracàs en l´ ambient; afortunadament els tres  globus d’or guanyats prèviament, deixaven el partit empatat i la sensació  que aquest film no té punts entremitjos,  que no té serenitat ni equilibri, per això hi ha gent a qui l’hi ha agradat molt i d’altres que la detesten i pensen que el títol és definitori perquè és una estafa a l´ espectador; sense cap dubte una obra polèmica. No pretenc donar la raó ni a uns ni als altres, ni tampoc buscar un punt de trobada, però si donar la meva opinió i  potser esbrinar el perquè d’aquests extremismes. Però amem a pams.
 
La història no és especialment original però si eficaç i està inspirada en un fet real; és el clàssic guió de caçadors caçats, forçats a treballar per els seus captors i que sols podran sortir-se´n amb un engany encara més gros fent que l´altre caigui  a la seva pròpia trampa, és la típica comèdia d’enganys que existeix des que es va crear el teatre però que sempre ha donat bons resultats i que també els dona en aquest cas.
 
Està ambientada als anys 70, una època en que la moda va trancar motlles, revolucionant les formes i els colors en una explosió de lliure creativitat,  volien fer de cada vestit una obra d´art, però  es clar, no tothom pot pintar un quadre i el resultat final en molts casos es manifestava  de forma estrambòtica, cridanera i fins i tot vulgar; però la moda només era el reflex d’una societat on també s’havien esmicolat moltes coses, algunes d’elles obsoletes, encotilladores i que eren un aturador pel progrés i les relacions humanes, però amb la trencadissa s’havien debilitat els principis bàsics i per alguns tot s’hi valia. Per tant ja tenim alguns motius de pes  per els detractors d’aquesta cinta: la lletjor estètica i moral, segurament no d´ una forma conscient  per l’espectador però si subliminal i destructiva. Diguem que no hi ha res de casual en tot això, ben al contrari, si no és axís, ¿com pot explicar-se el càsting del protagonista que va obligar a Christian Bale a engreixar-se 20 quilos i fingir una alopècia ridículament dissimulada amb un postís , però posada en evidencia pel director en la primera seqüència del film com en una declaració d’intencions?; aquest esperit  meticulós  i perfeccionista a la recerca de la lletjor pot donar per contra també una raó valida  pels defensors de la pel·lícula. Ja ho veieu, polèmica des del principi!
 
De seguida veurem, en un encertat flash back, com els dos protagonistes principals es coneixen, en una festa a la piscina de la casa del rei dels embotits, el glamur a casa del carnisser no es fàcil de trobar,  veurem que contacten per un detall minimalista  en forma de polsera  amb estampetes del Duke Ellington, una musica sublim i un xic preciosista uneix les dos ànimes en un espai particular i exclusiu, com en una bombolla,  encerclats per un mon vulgar, quina paradoxa! No tots els estomacs ho poden digerir. Aquesta dicotomia es repetirà  al llarg de tota  la cinta.
 
A patir d’aquí les coses s’emboliquen cada cop mes, tant per l’atzar com per les decisions equivocades d’un dels protagonistes encegat per la vanitat i la prepotència,  llavors  les situacions tragicòmiques es succeeixen una darrera l’altra. Es com un circ on la frase que val es: ”més difícil encara”, i a on van apareixent, aparentment sense ordre els equilibristes, els forçuts, els pallassos i els domadors.
 
Tot en aquesta pel·lícula és artificiós, irreal i exagerat, estem pràcticament davant d’un còmic visual en moviment. En aquest aspecte és  impossible no trobar semblances amb un altre pel·lícula que competia per els Oscars amb ella, el Llop de Wall Street, de Martin Scorsese, però en aquella la disbauxa venia donada per les drogues i els seus eixelebrats protagonistes i en aquesta ve per una decisió artística del director de la cinta i els guionistes, que carregen les tintes dels protagonistes per tal de donar un toc histriònic a tot plegat.
 
Per tant trobem a un policia narcisista, pagat de ell mateix i sense escrúpols; a un alcalde populista, voluntarista i messiànic per el que el fi justifica els mitjans; a la dona del protagonista, la Jennifer Lawrence, la millor del film amb diferencia, histèrica, amb el cap ple d’idees estrambòtiques i que parla i actua sense pensar en res, com un animalet salvatge; a un xeic àrab que més aviat sembla un rei Baltasar de cavalcada de reis en un poble petit; a uns gàngsters de llibre i a una parella protagonista que són uns supervivents una mica passats de moda però entranyables  en un món caòtic, en el fons, com dèiem abans, animes bessones.
 
Al final, el director acaba la cinta en un resum tipus titulars de telenotícies de forma una mica precipitada, potser perquè ja portava mes de dos hores de metratge i calia acabar com fos; el hapy end proposat sembla una mica de conveniències i no fa joc amb el  to general, si be torna a buscar el petit jardí secret dels protagonistes amb una galeria d’art com a negoci.
 
Com a corol·lari de la historia el protagonista llença a una paperera aquella exclusiva i cara laca per les ungles que tant agradava a la seva dona i que feia tan bona olor però que amagava secretament un cert toc a podrit, com aquelles flors pansides que  també s’acaben llançant sempre. Així és la vida segons aquesta pel·lícula: Colorista i brillant en mig de la vulgaritat,amb molt bona olor, a menys que vulguis olorar el fons de la qüestió.
 
La pel·lícula hauria pogut ser una gran obra però falla en el ritme narratiu, no és com un riu que flueix si no més aviat, com una successió de gotellades, això si ben impressionants, la definició dels protagonistes és com he dit abans exagerada, té tocs brillants i realment passes una bona estona però surts del cinema sense la sensació d’haver vist un film antològic.
 
En el meu cas crec que es una pel·lícula que cal veure i que pot donar una vetllada  molt animada de comentaris amb un grup d’amics davant d’una copa.
 
USA 2013 ( 2h, 18 minuts)
Direcció: David O. Russell
Guió: David O. Russell, Eric Singer.
Actors: Christian Bale, Amy Adams, Bradley Cooper, Jennifer Lawrence, Jeremy Renner.