En aquest film de ciència-ficció la Terra es veu amenaçada des de l’espai exterior per unes estranyes radiacions que posen en perill a la raça humana, els científics tenen indicis que podrien venir d’una nau que fa anys va viatjar als confins del sistema solar cercant pistes de vida extraterrestre i que creien perduda. Envien a un dels seus millors homes, en Roy McBride, per esbrinar l’origen i tractar d’aturar les emissions. El comandant d’aquella antiga missió de recerca d’alienígenes era en Clifford McBride, el seu pare, al que no veu des de fa trenta anys, quan ell en tenia tan només cinc.

La pel·lícula ens presenta dos viatges paral·lels.

  • El primer a través del sistema solar, un periple ple d’aventures i perills amb un objectiu clar: Salvar a la humanitat.
  • El segon un viatge interior del protagonista a la recerca d’un sentit a la seva vida; una regressió cap al passat i un retrobament del pare.

De fet, és una relectura de la novel·la de Joseph Conrad “El Cor de les Tenebres“; en aquella obra el protagonista viatjava a l’Àfrica desconeguda i ascendia per al riu Congo per salvar la seva empresa d’un delegat comercial, en Kurtz, que s’havia trastocat per l’ambient, el clima i la soledat.

El director, en James Gray, és un gran admirador de Francis Ford Coppola, que a 1979 també va fer la seva versió del clàssic de Conrad, “Apocalypse Now“, centrada en aquell cas en la guerra de Vietnam. Un viatge a l’horror de la guerra ascendint un riu, envoltats per l’espessa jungla plena d’amenaces ocultes, amb la missió d’acabar amb el coronel Kurz, un militar embogit que anava a la seva; on el protagonista, el capità Willard, a mesura que anava coneixent al seu adversari cada cop sentia més admiració per la seva inspiradora figura. Una admiració quasi de fill a pare, un reconeixement d’aquelles virtuts que ell admirava en un home lliure. Finalment, com han de fer molts adolescents, havia de matar aquella figura paterna.

En els tres casos cal restablir un ordre trencat, en els tres casos la missió la té un home sol que s’ha de trobar amb un oponent extraordinari al qual acaba admirant, o al que ja admirava com és el cas d’ Ad Astra, en els tres casos es trobaran persones que habiten un món paral·lel, inexplicable i embogit per la resta de mortals.

La història està farcida de perills i proeses, com en els millors clàssics del gènere d’aventures; ja a la primera escena veiem al Roy fent unes perilloses tasques de manteniment d’una superestructura a mig camí entre el cel i la terra, unes imatges espectaculars i vertiginoses. Tot seguit un viatge a la lluna, que ve a ser com aquell que agafa el metro, ens introduirà a l’espai. Un cop allà gaudirem d’imatges de gran bellesa que ens recordaran les de “First Man” de Damien Chazelle, reflexos daurats a les viseres dels escafandres en un paisatge desolat i net. Per viatjar a Mart, cal anar a la cara fosca de la lluna, ja que així tens el planeta roig al davant; el trajecte el faran per la superfície en uns vehicles lunars, aniran en grup com si fos una caravana de colons cap a l’oest americà; com en els westerns més clàssics el grup serà perseguit i atacat, no per indis, però si per pirates tecnològics.

En paral·lel als trajectes físics coneixerem les reflexions i pensaments del protagonista, que escoltarem per la seva pròpia veu en off. En Roy està tan capficat amb la feina que descuida a la seva parella, té un bon embolic al cap i no sap ben bé ni el que sent ni el que vol. Alhora recorda la relació amb el seu pare, pràcticament inexistent, doncs, com li passa a ell, sempre estava treballant i viatjant; la possibilitat de trobar-se amb ell li genera expectatives i sentiments contradictoris.

Aquesta part més introspectiva ens la mostra el director visualment amb primers plans del protagonista i amb ell flotant ingràvid, pot haver-hi un espai de més recolliment i repòs que la ingravidesa?

El viatge cap a Mart l’aprofitarà el director per rendir homenatge a un altre clàssic de la ciència-ficció, “Alien”, quan s’han de desviar de la ruta per atendre un senyal de socors d’una altra nau. Com a la seva predecessora allà, ell i la tripulació descobriran una amenaça, un altre ensurt, i serà un episodi més que demostrarà que viatjar per l’espai comporta perills que cal afrontar.

Un cop al planeta vermell la història es torna més obscura i el protagonista ha de fer coses no volgudes i prendre riscos per sobre dels límits raonables, però mai perd de vista el seu objectiu encara que sigui necessari caure en un costat fosc. Ell estava anímicament sol en la seva missió, però ara també ho estarà físicament.

El film té de “Gravity” de Cuarón, la bellesa de les imatges de la terra des de l’espai i dels astronautes sols en mig de la immensitat fen palesa la petitesa de l’home, és hiperrealista, així i tot no arriba a la seva grandesa èpica, a aquella emoció que t’omplia quan la protagonista assolia el seu fi; de “Interstellar” de Nolan, agafa la figura de l’home bregat en l’aventura; això no obstant, el que era passió obsessiva aquí és una professionalitat exemplar, les relacions familiars pare-fill són més intel·lectuals i no hi ha la dualitat de sentiments del pare amb la seva filla ni aquell dolor profund per la separació o el goix de la retrobada; no tenim a Ad Astra aquella immensa emoció que et corprèn que tenien aquelles.

És una grandíssima pel·lícula d’aventures a l’espai que et té tot el temps esperant el que passarà, serà un clàssic del gener, entre les millors de totes, però no iguala en emoció a les seves antecessores encara que es posiciona prou a prop seu.

La crítica l’alava i els cinèfils també, el públic està més dividit doncs per la temàtica acull tant a cinèfils com a amants de les aventures més superficials, aquests últims la poden trobar excessivament profunda i s’avorriran en els moments d’introspecció del protagonista. Jo crec que és un film que tot amant del cinema de qualsevol mena ha de veure.

USA 2019 (2 h 2 min)
Director: James Gray
Guió: James Gray, Ethan Gross
Actors: Brad Pitt, Tommy Lee Jones, Donald Sutherland, Ruth Negga, Liv Tyler, John Finn, Kayla Adams, Kimmy Shields, Bayardo De Murguia, Bobby Nish,…