Lide és una noia que treballa de nit com a guarda de seguretat a les obres de l´AVE al País Basc, un dia al matí en tornar a casa seva veu que Ane, la seva filla de disset anys, no ha dormit a casa; aquell mateix dia ella i la seva exparella són cridats per la direcció de l’escola, ja que la seva filla tampoc ha anat a classe i els adverteixen del seu mal comportament. Es comencen a preocupar i, en preguntar per ella als amics i companys, sospiten que pot estar embolicada en la “Kale Borroka”. Lide descobrirà que sap molt poc de la seva filla i començarà a sentir el vuit de la distància i de la pèrdua. Una pel·lícula que ens parla de la sovint difícil relació entre pares i fills que poden compartir casa vivint en mons paral·lels i distants.

Aquest film és l’òpera prima del seu director i coguionista, David Pérez Sañudo i va guanyar al Festival de Donosti passat el premi a la millor pel·lícula basca, a més està nominada als Goya i als Feroz en diverses categories, és normal que sigui així perquè és una història poderosa i valenta que té moltes lectures possibles, ja que aborda com a mínim un parell de temàtiques actuals i conflictives i ho fa des de la distància, sense prendre partit, sense apassionaments però sense defugir d´exposar els temes en tota la seva cruesa. L’acció té lloc l’any 2009 i la protagonista viu a Gasteiz, treballa com a vigilant a les obres de l’AVE, iniciades tres anys abans i encara inconcluses, ara s´apunta l’any 2026. L´entorn d’ETA es va enfrontar des del principi a aquest projecte, emparats en les expropiacions i els desnonaments de barris humils afectats pel seu recorregut. No és només el fons de la història, és també la forma doncs la pel·lícula està molt ben construïda.

Anem a pams, els humans tenim una gran capacitat d’adaptació, podem viure en entorns conflictius i fer vida més o menys normal, si algú en té cap dubte, pot mirar l’excel·lent documental “Para Sama” rodat a Aleppo en plena guerra civil de Síria. Al País Basc la gent també es va arribar a acostumar a la situació, sempre que no fossis directament implicat. La Lide és un bon exemple, fins i tot treballa pel “suposat enemic”, fet i fet una s’ha de guanyar les garrofes i en el fons creu que el que s´està construint serà un benefici pel país. Està separada del seu marit i no té una bona relació amb l´Ane perquè les dues tenen molt mal caràcter, acostuma a passar amb fills adolescents; lògicament no són confidents l’una de l´altra, també sol passar.

Segurament Lide s’ha fet una construcció mental del que fa la seva filla, ella suposa que més o menys fa el que ella voldria que fes, i ho demostren les bones notes, de fet no contempla cap altra opció per ella, ja que és la mare, l´estima i li dona tot el que necessita, per què no hauria de fer-li cas? La realitat és que fa anys que va deixar de saber en què creia, què pensava o què sentia la seva filla. Tenim doncs un doble conflicte: Per una part la Kale Borroka, que afecta el seu dia a dia i per l´altra la desaparició d’Ane, que té angoixats als seus pares, no sols per saber on és si no per esbrinar a què es dedica. La cosa es complica quan els dos embolics s’ajunten.

Una nit, estant de guàrdia, tiren un còctel Molotov a prop de la caseta d’obra on s’està, ella ni s’immuta, agafa l’extintor i apaga el foc, en acabar el torn fa una copa en un afterhours amb unes amigues com si res, compra el pa de camí cap a casa seva, para taula i prepara l’esmorzar per ella i la seva filla, però l’Ane no hi és, no ha dormit a casa. L’escena de la Lide a taula, amb el plat de l’Ane davant seu amb les torrades, la cadira buida i la finestra darrera, és una devastadora imatge de la soledat, de la desconnexió amb la seva filla, ella es pensava que tenia una família i de sobte està sola.

A partir d´aquest moment, Lide i el seu exmarit emprendran una frenètica cerca de la filla, tant física com espiritual, ja que si la prioritat és saber on és, sentirà la desesperada necessitat de saber qui és. Informacions de les seves amigues els hi faran creure que la filla té més d´un problema seriós i començaran un periple tant inútil com revelador on a poc a poc aniran descobrint una persona que ben poc coneixien. El film ens revela la sovint fràgil situació dels joves adolescents, lliures, autònoms, ansiosos de llibertat però a l´hora vulnerables i necessitats d’ajuda i suport dels seus progenitors. També el complicat compromís dels pares, que han d’educar i tractar de marcar límits, enfadar-se, però que a la fi i sobretot han d’estimar i fer costat a. Finalment han d’acabar acceptant a la seva filla tal com és; així acaba la pel·lícula, amb el gest esperançat de Lide quan sona el timbre de casa i pensa que pot ser ella. Per això, en un moment donat l’Ane i la seva mare, miren d’arreglar el desconxat de la paret, rastres d’una baralla passada i paràbola de com la convivència pot arribar a ser difícil sense comunicació i infringir ferides que perduren.Entremig viurem tots els sentiments i situacions possibles. La satisfacció i el descans d´haver ajudat la filla a passar un mal tràngol, la il·lusió d´un retrobament, l´engany, la traïció, la ràbia, el rebuig. La violència desfermada dels antisistema, les carreges indiscriminades de la policia, la por i la fugida.

Un film amb un guió molt bo, bon ritme narratiu, bona direcció i unes actuacions superbes que construeixen una obra modesta de pressupost, però amb un plantejament valent i generós, que de cap de les maneres us penedireu d’haver vist.

Espanya 2020 (1 hora, 40 minuts)

Direcció: David Pérez Sañudo

Guió: David Pérez Sañudo, Marina Parés

Actors: Patricia López Arnaiz, Jone Laspiur, Mikel Losada, Aia Kruse, Luis Callejo, Nagore Aranburu, Mariana Cordero, Gorka Aguinagalde, …