La pel·lícula narra el judici contra els integrants de les successives juntes militars que van ostentar el poder a l’Argentina entre el 24 de març de 1976 i el 10 de desembre de 1983. El fiscal general Julio Cesar Strassera els va acusar de crims de lesa humanitat durant un judici que va ser mundialment inèdit, on van declarar centenars de víctimes i que va portar a una primera condemna als màxims responsables del país durant la dictadura. Un fet únic a escala mundial que va obrir la porta al fet que es fes justícia, ja que els fins no poden mai justificar els mitjans.

Un estat de dret és aquell en el que tothom, inclosos governants i judicatura, estan sotmesos a la mateixa llei. En aquest sentit, un estat autocràtic o dictatorial podria arribar a ser considerat de dret “feble”, des d’una òptica formal si complissin aquest requisit. Hi ha una escala de mesura per definir un estat de dret, en ella,

  • països com Austràlia, Canadà o Països Nòrdics tenen més d’un 80%,
  • altres com Espanya o Itàlia estan entre el 60 i el 70%
  • alguns com la Xina o Rússia estan al voltant del 40%.
  • També hi ha països que ni tan sols entren a ser considerats com a tals (la majoria de països africans).

La base teòrica de l’estat de dret és un contracte social on els ciutadans cedeixen una part de la seva llibertat a l’Estat. A part d’això, hi ha la democràcia, que es defineix com una forma de govern on el poder emana totalment de la ciutadania. Els Estats democràtics i els de dret tenen una eina d’autodefensa davant de situacions extremes, com un desastre natural, un atac terrorista o una revolta armada, és l’estat d’excepció, que limita temporalment algunes de les llibertats constitucionals. És una forma de “matar l’estat de dret” per a després, un cop conjurat el perill que amenaçava el país, renéixer de les seves cendres com una au de fènix.


Volia deixar clares aquestes definicions, ja que, durant el judici, alguns dels militars colpistes van defensar les seves actuacions dient que el país havia estat en guerra contra el terrorisme i el comunisme que volia destruir la nació argentina com a tal. Per això, es van alçar en armes contra el govern legalment escollit pel poble, amb el suport d’una part important de l’Església catòlica i de l’empresariat.

Un cop d’estat és també el que va succeir a Espanya l’any 1936 amb l’aixecament del general Franco, és també el que es va intentar el tinent coronel Tejero el 23F de 1981. Però, a Argentina, es va fer molt més que un cop d’estat.


El que va passar a Argentina durant aquells anys va ser terrorisme d’estat, doncs, de forma sistemàtica i al marge de la justícia, es van segrestar, torturar i assassinar unes trenta mil persones simplement per una delació o una sospita de ser comunista o contraris al règim. No sols això, sinó que fills nascuts en captivitat van ser robats i entregats a altres famílies.

Anem a pams: Un cop restablerta la democràcia, el president Raul Alfonsín va signar un decret per portar a judici als nou integrant de les successives juntes militars acusats de crims contra la humanitat. L’encarregat de l’acusació va ser el fiscal Julio Cesar Strassera, auxiliat pel fiscal adjunt Luis Gabriel Moreno. Com a base probatòria van elaborar un informe anomenat “nunca más”.


La pel·lícula descriu perfectament l’escenari que es va trobar el fiscal general després de la dictadura, que no podia refiar-se ni de la policia, exercit i la judicatura, per tant va haver de recórrer a un grup de joves que no havien tingut contacte amb l’antic règim, potser sense massa experiència però treballadors i entusiastes. Ells van construir en un temps rècord més de 700 expedients de casos delictius, per fer-ho van recorrer tot el país; el que volien provar era que no es tractava de delictes aïllats comesos per subalterns bel·licosos i agosarats sinó que era una estratègia planificada des de la màxima instància: La Junta Militar.


A la primera escena de la pel·lícula veiem al fiscal Strassera conduint de nit pels carrers de Buenos Aires sota una intensa pluja, els netejavidres quasi no poden fer la seva feina i el protagonista les passa magres per poder veure per on va. Sense cap dubte una paràbola del que es trobarà dies després en la que serà la feina més difícil de la seva vida.

El film ens mostra la preparació del judici amb totes les seves dificultats i molt especialment les declaracions de les víctimes i els testimonis, que són absolutament esfereïdores i que van ser seguides per la ràdio per una majoria d’argentins. Veurem la por de la fiscalia per la possibilitat d’un atemptat i les moltes amenaces que van patir per part de nostàlgics de l’antic règim. Es fa, també, una mirada sobre l’home, la seva família i com els va afectar la causa, no és per a tant, una típica pel·lícula exclusivament judicial.


Hi ha tensions dintre de l’equip de la fiscalia i en alguns moments s’acusa als protagonistes de la seva inactivitat a l’època de la dictadura, entenem subliminarment que si s’haguessin significat en contra del règim, haurien acabat sent unes víctimes més. Tant el fiscal com el seu ajudant, van poder viure la dictadura en situacions més còmodes que la majoria de la gent.


Com a tota pel·lícula Argentina, no manca l’humor, en aquest cas en la figura del fill de 10 anys del protagonista, molt més llest del que li tocaria, que oficia d’espia del seu pare.

La cinta està rodada en un format quadrat, per donar-li un significat de “clàssica” però també televisiu. La paleta de colors és més aviat fosca i càlida. La direcció i el muntatge són acadèmics fugint de preses agosarades, sovint es recorre a les dues càmeres per diàlegs i escenes més generals sense fer ús de càmeres fixes o que es desplacen horitzontalment i de fores de pla. El metratge és molt més esplèndid que els estàndards comercials, però en cap moment es fa llarga o pesada, de fet, ens mostren només un petit bocí de tot el que va passar. L’actuació sempre brillant de Ricardo Darín acaba d’arrodonir aquesta pel·lícula absolutament recomanable per tothom.

Argentina 2022 (2 hores, 20 minuts)

Direcció: Santiago Mitre

Guió: Santiago Mitre, Mariano Llinás

Actors: Ricardo Darín, Peter Lanzani, Alejandra Flechner, Carlos Portaluppi, Norman Briski, Héctor Díaz, Alejo García Pintos, Claudio Da Passano, Gina Mastronicola, Walter Jakob, Laura Paredes,…