La productora d’aquesta  pel·lícula, Haddock  films;¡¡¡ si,  com el famós capità del Tintin!!!; és la mateixa  que la de  “El secreto de sus ojos”, protagonitzada per Ricardo Darín; la majoria dels que vam veure aquell thriller  argentí  tant  aconseguit  en tenim un molt bon record;  en aquell film la parella de  protagonistes treballaven a la fiscalia i tractaven de desentrellar un assassinat amb violació, però les  forces fàctiques protegien a l` autor, un dels seus sicaris, els hi dificultaven la tasca i fins i tot posaven en perill les seves vides.
 
El corol·lari de la historia era que vivien en un país, Argentina,  o fins i tot un mon,  injust i classista on els poderosos sense escrúpols mouen els fils dels diners, de la vida i de la mort. En aquell cas es deixava la porta oberta a agafar-se la justícia per un mateix. Podríem dir que d’alguna forma aquest tipus de films d’intriga policial amb tocs politics, s’ha convertit  en el  segell  d’identitat aquesta productora , doncs les han produït una darrera l’altra, en general productes molt correctes que són un bon divertiment però sense arribar als nivells del vaixell  insígnia de la casa.
 
Betibú té moltes qualitats: Un guió interessant, basat en la novel·la de mateix títol de Claudia Piñeiro; unes interpretacions molt correctes i una direcció encertada, de fet us garanteixo que passareu una bona estona, però malgrat tot això acabareu pensant que si no la haguéssiu vist tampoc hauria passat res, a menys que sigueu uns fans irreductibles del gènere; d’això se’n diu una pel·lícula prescindible. Hi ha llibres que et marquen i llibres que et fan passar una bona estona i prou, amb les pel·lícules passa el mateix, Betibú és d’aquest segon tipus;  quedi clar que estem parlant de bones cintes, de les dolentes, de les avorrides, de  les que si estàs a casa acabes apagant la tele, d’aquestes ara no en parlem doncs no és el cas de la que comentem.
 
Com a la seva predecessora  hi ha també un crim, però en aquests cas els protagonistes que fan el paper de detectius  son dos periodistes i una escriptora de novel·la negra en hores baixes , també hi ha famílies poderoses implicades i per sobre de tots una força, una organització, de la que mai sospitarem qui hi ha darrera, però que queda clar que està per sobre de tot. Per esbrinar la veritat i tractar d’enxampar  als culpables, hauran de capbussar-se en el passat  de la víctima, un noi de casa bona en aquells temps, i dels seus companys de classe, tots ells amaguen un secret; una foto robada els hi donarà la clau. El desenvolupament de la trama  està molt ben trenat, manté la intriga en tot moment i deixa un final que és com un cop de puny i que segons siguis optimista o pessimista pots imaginar una cosa dolenta o el pitjor.
 
Si ets un fan del cinema argentí no te la perdis, doncs és un film molt d’aquell país, si ets un lector impenitent de llibres de misteri, no la deixis escapar, si no ets res d’això passaràs una bona estona i prou i si tens un bon pla no el bescanvies per veure-la, guarda-la per una tarda plujosa d’hivern, segur que se’t  farà  curta.
 
Argentina 2014 (1h, 39 minuts)
Direccio: Miguel Cohan
Guió: Ana Cohan, Miguel Cohan

 

Actors: Mercedes Morán, Alberto Ammann, Daniel Fanego, José Coronado, Carola Reyna…