Ens mostren a la primera imatge la llarga recta d’una carretera flanquejada per grans arbres centenaris, les branques d’un i l’altre costat pràcticament es toquen formant com un túnel de verdor i de penombra per on passen cotxes i vianants, una imatge que ben sovint hem vist a carreteres locals; molts petits pobles tenen axis les seves entades i sortides, perquè a part de l’estètica tenen garantida l’ombra.


Veiem una figura humana que camina per una voravia d’aquest camí, ho fa de forma una mica estranya, sembla borratxa, en sentit contrari ve un cotxe a tota velocitat i la figura mig trontollant creua de sobte la carretera i es desploma davant del vehicle que frena desesperadament per evitar-la a l’hora que pega un cop de volant i acaba estavellant-se violentament contra un arbre. Veiem que la figura que ha caigut davant del cotxe, una noia jove, s’aixeca i camina lentament i amb la mirada fixa cap al cotxe…

¿De què va tot això?

Doncs no us puc destapar quasi res més d’aquesta enigmàtica seqüència inicial, que es força rellevant dins de la història; sols dir-vos que moments després la protagonista, la Justina, anant cap al campus de la facultat de farmàcia on ha de començar la seva formació superior, acompanyada pels seus pares, passa per aquesta carretera i veu com la policia està recollint el cotxe accidentat.
Anem per parts: És aquesta una família força peculiar on tant el pare com la mare són veterinaris, que tenen dues filles que també estudien per ser-ho, la petita de fet comença com hem dit aquest any a la facultat; però curiosament comparteixen una altra característica: Tots ells són vegetarians extrems

¿curiós no?

Dèiem abans que els pares acompanyen fins al campus, on també van estudiar ells, a la jove aspirant a veterinària. La seva germana, que ja hi porta dos anys, ha quedat amb ella per ajudar-la a situar-se, però finalment no ha anat a rebre-la

¿estrany, no?

Sola, doncs, aquella primera nit entrarà dins un univers desconegut, on impera la dictadura dels veterans i on els novells han de seguir la seva llei, o la seva anarquia; és un món immoral i esbojarrat; diuen que els mal tractadors sovint de petits han sigut víctimes de maltractament, no sé si són casos comparables. El que si us puc dir és que hi ha en tot plegat aquella reminiscència atàvica del pas de la infantesa a l’edat adulta, compartida per quasi totes les cultures; és l’esclat de la sexualitat, el naixement de l’autosuficiència, l’eclosió de l’egoisme ben entès com a forma de supervivència de l’espècie, de la tribu. Per molts hi ha diversió i alliberament en aquest despropòsit, com quan l’aigua surt de mare per inundar-ho tot, com la natura desfermada i lliure, que finalment tornarà sota control, però ja per camins propis; per altres és un peatge empipador, però necessari a pagar per ser veterinaris on sols l’estoïcisme i la paciència els hi permetran superar-ho.

De la nit al dia; trobarà a la seva germana i entrarà a la rutina de les classes, on ella és una estudiant brillant, però també de les proves iniciàtiques que els veterans els hi faran passar quan menys s’ho esperen; entre moltes, una d’elles, serà menjar carn crua ¡¡a ella que és vegetariana!!! Després de fer-ho el seu cos patirà les conseqüències, com aquell nadó que ha viscut aliè als gèrmens i emmalalteix, però no sols el cos, ja que un instint ocult despertarà dintre seu i desitjarà allò que repudiava, alguna cosa que ja no podrà dominar la posseirà per sempre més…

A partir d’aquí el film entra en una espiral vertiginosa de bogeria on les coses més abjectes poden succeir doncs la pèrdua de control és absoluta en situacions dominades pels instints animals, és el regne del cervell reptilià i la protagonista caurà més baix de què ningú pot imaginar, provocant horror, fàstic i finalment por.

La pel·lícula ens parla d’una aberració molt concreta, que la nostra societat rebutja de forma unànime actualment, però podria parlar-nos perfectament de coses tant “normals” com l’anorèxia, la drogodependència, l’alcoholisme o l’addicció al sexe amb totes les seves diverses filies i perversions; i, l’estructura de la història seria calcada, i les situacions podrien ser idèntiques, però no ens trasbalsarien de la mateixa manera ni tampoc la cinta tindria aquesta atracció perversa. D’alguna forma ens presenta el salt al buit que representa l’adolescència aquell període de descobriments i provar coses noves desconegudes i inimaginables per un infant, però que algunes d’elles acabaran formant part dels nostres hàbits i del nostre modus operandi un cop adults.

El film tindrà un desenllaç més o menys terrible, però que ens tornarà a la normalitat i llavors, en mig de la calma i ja desprevinguts, com passa a molts films de terror que ens donen un ensurt final, ens descobrirà una veritat esfereïdora, el descobriment d’un mal que no sols no és aïllat sinó que pot perpetuar-se en el temps com si fos un afer familiar.

Visualment, estem davant d’una obra poderosa i atrevida, també transgressora, que juga amb els colors i els filtres de llum per crear un ambient suggestiu a la nit, però que pot ser fred, pàl·lid, malaltís i distant a la llum del dia.

Els enquadraments són provocadors, una mica per “epater les bougois” i explicitant el que és prohibit. Té un guió atrevit i original, interpretacions correctes i una bona direcció. Segurament aquesta pel·lícula no acabarà d’agradar a persones de posicionament conservador, però sorprendrà a tots els que busquen aire fresc, encara que com en aquest cas tingui orígens perversos.

Recomanable per cinèfils, agosarats, aventures i…,¡¡¡veterinaris!!!

França 2016 (1 h, 38 min)

Director: Julia Ducournau I Guió: Julia Ducournau

Actors: Garance Marillier, Ella Rumpf, Rabah Nait Oufella, Laurent Lucas, Bouli Lanners, Joana Preiss,…