En un barri marginal d’una ciutat italiana un home petit i de bon cor, en Marcelo, regenta una humil perruqueria canina, té una filla a la qual adora i un grup d’amics al barri que l’aprecien. Paral·lelament, practica a petita escala la venda de droga i altres tripijocs per treure algun calé extra. Un conegut, un exboxejador extremadament violent, l’embolica com a còmplice en delictes cada cop més greus. Quan veu perillar tot el que estima prendrà una decisió dràstica.

El cinema italià cerca sovint copsar la veritat, tal com ho demostra l’anomenat moviment “Neorealiste Italià“, directors com Felini, Rossellini, Visconti o de Sica, van voler mostrar-nos el que estava passant al carrer de la forma més fidedigne possible, sense amagar-nos detalls desagradables, sense herois sempre triomfants, amb la gent del carrer i els seus petits i grans drames, amb les seves misèries i les seves febleses; la gent se sent identificada amb els actors perfectament i se sentia menys sola. Una població empobrida, sense pa per portar-se a la boca, ni treball per guanyar-se’l, vivint en ciutats mig derruïdes i camps abandonats, ja que sortien d’una guerra que havien perdut i d’una terrible dictadura. El panorama que es van trobar aquells directors quasi no permetia una altra cosa. Aquest corrent cinematogràfic va anar desapareixent a mesura que el país es recuperava econòmicament i la gent podia començar a mirar el futur amb esperança.

Us preguntareu que té a veure la Itàlia actual amb la de després de la Segona Guerra Mundial; no hi ha hagut una guerra i tampoc, una dictadura, però hi ha una altra vegada, després d’anys de bonança, gent que viu al llindar de la pobresa. El desgovern de coalicions impossibles que duraven pocs mesos i el lideratge populista de Silvio Berlusconi van sumint al país en un caos; la globalització ha fet molt de mal en països on la indústria tenia un important pes en l’economia; difícil competir amb la Xina o l’Índia sense fer retallades de personal i de nòmines; la productivitat és una reina que demana sempre més per menys, o li dones, o et quedes fora del mercat. Per això, l’escenari que escollit pel director, en Matteo Garrone, és un suburbi industrial amb fàbriques abandonades, blocs de pisos trinxats i carrers quasi sense manteniment. Potser pensareu que és un film lleig i depressiu, però el director ha sabut trobar el lirisme dins de la desolació.

Tornant a la pel·lícula, descobrim que el Marcelo, com dèiem abans un bon home, que fa una feina que l’omple, i que li permet expressar la seva tendresa prenent cura dels gossos: els renta, els cuida, els passeja i els pentina, fins i tot per concursos. Per desgràcia, amb aquest negoci no es guanya la vida prou i per això, fa tripijocs fora de la llei, ho fa sense fer mal a ningú i una mica a contracor. Ell podria representar aquesta classe social creixent que no té res, ni pot fer res, i seria un personatge trist i solitari; afortunadament la seva vida no és així, doncs, a part de la feina, que li agrada, té un grup d’amics en el barri i vivint amb ells no se sent sol, i més important, té una filla petita que és el millor que li ha donat la vida. Ell sempre està feliç, però desitja més per la seva filla i necessita aconseguir diners extres.

Si tingués recursos, marxaria lluny amb ella fins a trobar un paradís a la terra, un lloc natural on poder viure en pau i relaxadament, ocupant-se dels gossos, doncs n’hi ha a tot arreu. El món que somnia és serè com el fons del mar, les coses passen més a poc a poc i hi ha un silenci relaxant que li dona pau. Per això, quan té l’ocasió va amb la seva filla a fer submarinisme, allà, sols i envoltats de blau són plenament feliços.

En el barri hi ha un exboxejador a qui coneix de tota la vida, en Simoncini, que és client seu amb la droga, un home gran i imponent, fort i malcarat, extremadament violent que és una preocupació i un problema pels veïns perquè sempre està a la gresca. Els homes forts físicament o amb poder, curts de gambals i amb poc esperit, necessiten algú a qui dominar, segur que coneixeu més d’un cas, i ell ha escollit al Marcelo.

La relació de dominació és un clàssic, el dominador exerceix una doble funció d’amor-odi cap al dominat, que li provoca a l’hora, una por per la possible violència que el bloqueja, però també un alleujament en els moments més tranquils, on creu que tot anirà bé, una esperança. Queda atrapat, aterrit, sense capacitat per reaccionar de forma racional en aquest bucle. Quan el Marcelo sent que ho està perdent tot actuarà de forma imprevisible per tothom. La seva acció busca primer sortir d’un carreró sense sortida però de seguida un reconeixement, ser estimat un altre cop.

Tal com ens el descriuen a la pel·lícula, el protagonista estima profundament als animals, especialment als gossos i no té un no per resposta amb amics i veïns. És curiós que en Simo, que és com ell anomena al boxejador, el tracti a ell com a un animal, com a un gos; a ell que respecte als gossos com si fossin persones. En aquesta paradoxa en Marcelo és alhora un cuidador de gossos i un gos.

El film està basat en un cas real que va succeir a un suburbi de Roma a finals de la dècada dels vuitanta i que va esgarrifar a l’opinió publica doncs es va especular que la realitat va ser molt més terrible i macabra que el que podem veure a la seva recreació. Els exteriors són absolutament naturals i el director no ha afegit cap decorat, la desolació que veiem existeix realment als afores de Nàpols. Les grues pont d’antics centres industrials són com esquelets d’animals prehistòrics que dominen el paisatge abandonat.

Els dos actors que donen vida als personatges principals fan un treball increïble i de fet el Marcelo aguanta ell sol la pel·lícula. Una molt bona fotografia i una bona direcció acaben d’arrodonir aquesta obra crua i sense concessions que et deixa enganxat a la butaca fins al final quan astorat quasi no et pots aixecar.

Itàlia 2018 (1 hora, 42 min)
Direcció: Matteo Garrone
Guió: Maurizio Braucci, Ugo Chiti, Matteo Garrone, Massimo Gaudioso
Actors: Marcello Fonte, Edoardo Pesce, Nunzia Schiano, Adamo Dionisi, Francesco Acquaroli, Alida Baldari Calabria, Aniello Arena, Gianluca Gobbi,…