Som als voltants de 1940, un home jove que fuig dels seus dimonis i del seu passat arriba de nit a un poble al bell mig del no-res. Sense saber gairebé per què, encara mig endormiscat, com atrapat per una força magnètica, seguirà a un home baixet que el portarà fins a una fira. Badant entre les casetes de fira entrarà en una carpa on presenciarà, entre sorpresa i horror, com un ésser, mig home mig animal, devora animals vius. Una tempesta nocturna li donarà una primera feina i començarà a treballar com un firaire més. Espavilat, valent, seductor i sense massa escrúpols començarà una escalada que el portarà a relacionar-se amb l’alta societat; ajudat per una bella i enigmàtica psicòloga es ficarà, guiat per la seva ambició, en un carreró sense sortida. Un thriller apassionant de cinema negre que ens deixarà sense alè.

El director d’aquesta cinta, el mexicà Guillermo del Toro, ja ens va enlluernar amb “El laberinto del Fauno” del 2006 i amb” La forma de l’aigua” del 2017, dos films plens d’imaginació a l’hora que d’una gran força pictòrica. Ara aborda el remake d’una cinta del mateix títol, basada en una novel·la publicada un any abans i estrenada l’any 1947, dirigida per Edmund Goulding i protagonitzada per Tyrone Power; en aquella primera versió no hi havia cap preàmbul, tal com passa a l’actual, i, exigències dels estudis i de l’època, s’articulava un final feliç. Del Toro és més fidel al llibre original, però no és el mateix, interpretar el que ha escrit un altre que, dirigir un guió que tu mateix has escrit, i les dues grans obres mencionades abans tenien el guió desenvolupat pel mateix director. Aquesta és una pel·lícula que pot agradar a tothom, això no obstant, no té la màgia i la força poètica de les anteriorment imaginades per al director.

Comença aquesta pel·lícula amb una escena amb la càmera arran de terra, hi ha molt poca llum, veiem com unes mans arrosseguen per sobre d’un terra de taulons de fusta un objecte llarg i pesant, ràpidament distingirem la figura d’un cos mort i com amb gran esforç un home aconsegueix ficar-lo dins d’un forat que ha obert al mig del paviment; s’asseu esgotat per l’esforç i llavors li podem veure la cara. Així ens presenten al protagonista, en Stan. Després amara de gasolina el cadàver i l’habitació i l’hi cala foc, les flames omplen per complet la pantalla. Veiem la figura de l’incendiari que fuig de la casa baixant del turó on és la construcció ja envoltada per les flames, una miserable cabana, la seva figura creua en diagonal la pantalla en una escena que entraria perfectament com a exemple narratiu a les escoles de cinema, un inici brillant. Queda clar que en Stan ha de buscar-se una nova vida lluny d’allà.

Un cop superat aquest preàmbul entrarem en el primer acte, on trobarem la part més barroca, colorista i gòtica de la cinta. En una barraca de la fira, Stan queda pertorbat pels fetus deformes que hi ha dins de grans pots de vidre, potser hi veu el monstre que tots portem dintre, alhora que sent una certa llàstima pel pobre desgraciat a qui tenen en una gàbia fent d’un ésser engendrat i no qualificable, potser s’hi veu a ell mateix i és per això que vol progressar, per fugir d’aquest pou de desesperació que representa el desgraciat. L’estada entre els firaires del protagonista ens mostraran el seu ràpid ascens dins del grup on passa de seduït a seductor i de subaltern a protagonista gràcies al seu agosarament. És en aquest ambient on Stan veurà un truc d’endevinació que el deixarà ben astorat i descobrirà que ell té una habilitat que li pot obrir les portes a altres mons més universals i menys endogàmics. A la darrera escena d’aquest primer acte veurem com el protagonista marxa de la fira en un camió, acompanyat per la jove artista de qui s’ha enamorat, a la recerca de nous horitzons.

Passa el temps i després d’una llarga el·lipse ens retrobem amb Stan actuant com mentalista i endevinador en un local de luxe a la ciutat, on cada nit obté un èxit aclaparador. Els decorats i la posada en escena d’aquest segon acte són absolutament diferents, tot el que era ple de colors vius i primaris, però esmorteïts i gastats es transforma en tons freds i brillants, els mobles senzills i atrotinats deixen lloc al disseny sobri de l’art decó, la sola contemplació de la consulta de la Dra. Ritter ja és un plaer per la vista, la relació propera i familiar dels firaires es transforma en una més distant i farcida d’etiquetes pròpies de l’alta societat dels anys quaranta del segle passat.

Serà a través d’una psiquiatra, la misteriosa i tèrbola Lilith Ritter, que Stan accedirà a donar consol espiritual a persones d’edat que han patit una pèrdua i disposen de molts diners, de fet un engany, que en principi i aparentment pot semblar innocent. A poc a poc el protagonista, induït per la doctora, s’embolicarà cada cop en performances més complicades i plenes de riscos, ja que mai es poden preveure totes les conseqüències de furgar en passats foscos i culpables. És llavors quan la pel·lícula es transforma en un angoixant thriller de novel·la negra amb tots els seus components inclosa la “femme fatale“, freda, seductora i manipuladora. Les escenes que tenen lloc en un ordenat i harmònic jardí cobert per la neu ens fan entrar plenament en un terror gòtic proper al descrit a “La Cumbre Escarlata“, de 2015, dirigida també per Guillermo del Toro.

Al final del film ens tornarem a trobar amb ambients de fires, un bon lloc per amagar-se, i Stan reconeixerà objectes del passat donant a la història un caràcter circular i fatalista.
Tècnicament, la pel·lícula ho té absolutament tot, bona direcció, bona fotografia, bona paleta de colors i il·luminació, ambientació excel·lent i grans actuacions. Alguns diuen que és una mica llarga, jo no ho crec, els nostàlgics pensen que la versió de 1947 aprofundia més dins l’ànima dels personatges, no puc opinar doncs sols he vist algun tros, jo sols penso que és una obra rellevant i poderosa de visió imprescindible malgrat que no iguala el sentiment i la poesia de les millors pel·lícules de l’autor.

USA 2021 (2 HORES, 30 MINUTS)
Direcció: Guillermo del Toro.
Guió: Guillermo del Toro, Kim Morgan. (Novel·la de William Lindsay Gresham).
Actors: Bradley Cooper, Rooney Mara, Cate Blanchett, Toni Collette, Willem Dafoe, David Strathairn, Richard Jenkins, Mark Povinelli, Ron Perlman, Holt McCallany, Jim Beaver, Mary Steenburgen, Tim Blake Nelson,…