Els germans Burbank, Phil i George, són els rics propietaris del ranxo més gran de la vall on viuen a Montana, junts porten la hisenda dedicada a la cria de bestiar, som el 1924. En Phil és alt, prim, atlètic i té la cara angulosa, és intel·lectualment potent i es va graduar brillantment a la universitat, és dur, decidit, sarcàstic i agosarat; en George és més baix i està una mica gras, és apàtic, impassible i amable, no té aficions; en realitat són la nit i el dia però estan molt units. La il·lusió d’en Phil seria poder compartir les seves inquietuds i vivències amb el seu germà, però en George no sembla tenir interès per res. Quan en George es casa, de la nit al dia amb la Rose, una vídua del poble amb un fill adolescent, en Phil no ho encaixarà gens bé.

Thomas Savage, l’autor de la novel·la que adapta la pel·lícula, es va criar a un ranxo a Montana més o menys a la mateixa època i coneix perfectament l’ambient que s’hi respira. Al seu llibre descriu curosament quatre perfils psicològics molt determinats que la directora retrata minuciosament:

En Phil és molt més intel·ligent que la majoria de gent que l’envolta, ell ho sap i ho aprofita; sempre està dominant la situació, la seva mirada et forada, és un controlador implacable. Podria haver fet qualsevol cosa que s’hagués proposat, crear una gran empresa, escriure, dedicar-se a l’art, però ha escollit conscientment la vida del ranxo. És una decisió filosòfica, una cerca d’un misticisme ancestral lligat amb la natura, una nostàlgia romàntica cap a un passat èpic que voldria que perdures. L’origen d’aquesta actitud és la seva devoció quasi religiosa per en Bronco Henry, que va ser el seu mentor, un cowboy de l’antiga escola. No hi ha dones en el món de Phil, a part de la seva mare, el seu és un món masculí i sovint solitari. Quan el veiem jugant mig nu amb el mocador que va ser del Bronco, hi ha sense cap dubte una pulsió sexual, sense actituds femenines ni delicadesa, per això menysprea l’amanerament o l’homosexualitat que suposi submissió.

En George és més aviat justet, sap que intel·lectualment no pot competir amb el seu germà gran i per això defuig la competició i qualsevol mena de comparació. Es refugia en la civilització i les bones formes, és net i polit, per ell el bany setmanal és quasi una cerimònia, educat, vesteix de forma elegant i camina parsimoniosament. Mira cap al futur, fins al punt de comprar-se un dels primers cotxes. Les formes rudes i quasi salvatges d’en Phil l’incomoden una mica, no com una cosa personal, puix hi està ben acostumat, sinó per la relació amb l’entorn, altiva i sovint ofensiva. Absolutament al contrari que el seu germà, necessita estimar i ser estimat, aquella relació de tendresa que es té amb les dones.

Rose no es de cap manera una persona forta, la mort del seu marit l’ha deixat sola amb un fill especialment sensible i quan en George li proposa matrimoni és la seva gran oportunitat de recuperar una vida segura. Ella desitjaria un perfil baix, una vida en família en un segon pla, però el seu marit la vol mostrar a la societat i ella es veu superada perquè no creu estar a l’altura. No se sent capaç ni de tocar una peça de piano, malgrat haver estat assajant-la, per un petit auditori que ha reunit el seu marit. Se sent totalment indefensa davant del menyspreu continuat de Phil, percep que ell la vigila contínuament. En George sovint ha de viatjar per temes de feina i ella no sap on amagar-se; voldria ser invisible, però ningú pot escapar al control i persecució del seu cunyat.

Peter, el fill de la Rose, és un jove extremadament prim, complexió dèbil i de moviments amanerats, segurament exagerats per causa de la seva timidesa. No encaixa massa en un ranxo, envoltat de peons assilvestrats i poc cultes. Està estudiant medicina i això li permet mantenir una distància. Pot semblar molt feble i vulnerable, però té fortalesa interior i és capaç d’actuar de forma premeditada, amb una fredor que ningú li suposa. Ho veiem en una escena amb un conillet que captura.

Phil i George encara dormien junts a la mateixa habitació de quan eren petits, per això l’arribada de la Rose ha separat als germans, axis ho veu en Phil, que tampoc suporta que el matrimoni es tanqui amb clau a la que havia estat la cambra dels pares.

Quan en Peter ve al ranxo per les vacances d’estiu en Phil veu en ell una arma perfecta per seguir martiritzant a la seva mare, però el que comença com un joc de sarcasmes i petites malifetes es transformarà en una relació de mestre envers el seu alumne. En Phil potser es veu a si mateix reflectit en aquest noi i inconscientment comença a fer el que en Bronco Henry havia fet amb ell, forjar el seu caràcter i qui sap, potser una relació més física; hi ha una revelació, quan en Peter li diu veure en el perfil de les muntanyes un gos bordant enfadat, doncs fins llavors tan sols en Bronco i ell tenien aquesta visió.

Si afegim els escenaris: Un entorn salvatge i inhòspit, una casa de fusta gran i més aviat fosca, com si fos la mansió de cims borrascosos, una feina dura, cavalls i vaques, ja tenim l’escenari perfecte per tal que els nostres personatges juguin les seves cartes i generin un drama sòrdid i cruel. Amb el que us he explicat ja tindreu una imatge mental del que pot succeir, però no us equivoqueu, l’excés de seguretat pot ser una feblesa, els sentiments et poden trair i els febles, amagats dins de la seva vulnerabilitat, poden mostrar la seva força.

Tal com diu el salm que fa de prefaci del llibre:

“Lliure la meva ànima de l’espasa,

del poder del gos ma vida”

El film està dirigit de forma brillant, crea una tensió contínua, sovint angoixant, com els millors thrillers. Moltes escenes són, tal com ho és la història, molt físiques: pots sentir el tacte de la mà sobre la sella de muntar de cuiro, veus com la sang vermella esquitxa les espigues daurades del blat i com després es barreja amb l’aigua que mulla la tira de pell, sents el menyspreu d’en Phil jugant amb una flor de paper, un pla de detall d’uns gots de whisky omplint-se arrenglerats certifiquen una unió en la feina feta, tot està pensat per trasbalsar els teus sentits. La fotografia és excel·lent, uns tons càlids per la casa, les muntanyes el bestiar o els homes contrasten amb els colors freds de la roba d’en Peter o esmorteïts de la cara de Rose. Les actuacions dels quatre protagonistes són brillantíssimes.

Una obra rodona destinada a guanyar molts premis.

USA 2021 (2 hores, 8 minuts)

Direcció: Jane Campion

Guió: Jane Campion (Novel·la de Thomas Savage)

Fotografia: Ari Wegner

Musica: Jonny Greenwood

Actors: Benedict Cumberbatch, Jesse Plemons, Kirsten Dunst, Kodi Smit-McPhee, Thomasin McKenzie, Frances Conroy, Keith Carradine, Geneviève Lemon, Peter Carroll, Adam Beach, Karl Willetts, Yvette Parsons, Tatum Warren-Ngat,…