Jean Pierre Jeunet és un director a qui tothom recorda per la seva obra més celebrada, Amelie, però que s’havia donat a conèixer uns anys abans amb l’original, onírica i transgressora Delicatessen i que, fins i tot, va dirigir Alien Resurrection, la darrera i més tenebrosa entrega de la saga; no és un director corrent, és histriònic, colorista i exagerat i quasi mai et deixa indiferent, qui més se li assembla és en Wes Anderson, tot un elogi.

Aquesta pel·lícula està basada en un llibre del nord-americà Reif Larsen que té com a protagonista a un nen de deu anys, és un geni per les ciències i la mecànica, que viu en un petit i aïllat ranxo a Montana i que té una família també molt particular. Tots els seus membres viuen en harmonia, però com aïllats l’un de l’altre, cadascú en el seu món particular, amb l’excepció de la germana gran que somnia en ser mis Amèrica, una aspiració ben normal per una noia adolescent d’un petit poble rural, amb tot ella és qui pitjor ho porta, envoltada per una família tan atípica. Hi ha un altre personatge que hi és i que no hi és; el germà inseparable del T.S., un nen vital que és el seu complement perfecte i que és tanmateix el nexe d’unió de tot el grup familiar perquè és com un comodí que dona joc a tothom.

El film ens explicarà l’extraordinari viatge que fa en T.S. tot sol travessant els Estats Units per anar a recollir un premi, un viatge que pot semblar una fugida, però que és la recerca de la comprensió de les persones i potser d’ell mateix i de la realitat que li cal recompondre després d’una pèrdua; a la fi del seu periple trobarà l’amor i el suport de la seva pròpia família que despertarà del seu dolor per fer-li costat.

La pel·lícula és una road movie on el tren és el vehicle de transport escollit, tal com ho havia sigut per tants aventurés i bohemis des dels anys de la gran depressió fins a finals dels anys cinquanta, un clàssic a la nostra memòria i recalcat en les cançons del Woody Guthrie o del Pete Seeger. En aquest viatge el protagonista es trobarà amb un seguit de personatges peculiars però sempre simpàtics i nobles. El director aprofita a la perfecció l’oportunitat de mostrar-nos la bellesa del paisatge i de jugar amb la llum i les seves tonalitats de colors a totes les hores del dia, és un festival d’imatges, una darrera l’altra, i com es va rodar en 3D l’espectacle és complet; diuen els que l’han vist en aquest format que és una de les millors en aquest aspecte, no és el meu cas i no puc opinar.

Com sempre a les cintes d’aquest director, les tomes i els plans són molt originals, els colors estant molt ben escollits i els perfectes enquadraments ens donen una composició viva de colors a cada fotograma. Estèticament pot agradar més o menys, però el seu plantejament és impecable. A més les paraules simpàtica, optimista, tendre i plena d’humor són adjectius apropiats per ella. És una pel·lícula que mai te’m penediràs d’haver vist.França 2013 (1h, 45 minuts)

Direcció: Jean Pierre Jeunet

Guió: Jean Pierre Jeunet, Guillaume Laurant

Actors: Kyle Catlett, Helena Bonham Carter, Robert Maillet, Judy Davis, Callum Keith Rennie, Julian Riching, Niamh Wilson, Dominique Pinon, Rick Mercer…