En anar a veure aquesta pel·lícula no espereu una gran obra, ja que no és el cas; no hi trobareu una creació artística de gran nivell, ni tampoc un guió d’aquells que et sorprèn o et deixa sense alè, tampoc et farà reflexionar i segurament al cap de no massa temps oblidaràs aquesta cinta; però passareu una bona estona, no se us farà gens llarga i a més sortireu del cine amb un somriure a la cara.

Crec que no és poca cosa, perquè estem acostumats a veure films que volen ser transcendents i només són avorrits, que volen ser divertits, però que de tant de barruers ofenen la intel·ligència i el somriure es transforma en fàstic, que volen mostrar una acció trepidant i sols són un seguit de coses que passen ràpides sense cap sentit, que volen ser romàntics i són empallegosos, que volen ser propers i entranyables i sols són ensucrats i superficials. No és el cas que ens ocupa doncs aquesta pel·lícula no té vanes pretensions i malgrat que no ser una obra que passarà a la història del cinema és un treball correcte, professional i per sobre de tot entretingut.

Latin lover fa una mirada nostàlgica al cinema del passat, especialment a l’italià, i a aquells galans que tot ho enamoraven al seu pas, i ho fa a través dels ulls de les seves exdones i de les seves filles, que competeixen, a vegades innocentment i d’altres no tant, per aparèixer com les primeres en el record i la memòria del famós actor que va ser el seu pare i marit.Tot això succeeix en un petit poble de la Itàlia del Sud, pler de colors il·luminats per la llum del sol, que vol rendir homenatge a l’estrella més brillant del seu univers en el centenari del seu naixement; de fet podria ser una forma de fer-se un homenatge a ells mateixos, de voler explicar que aquesta lluentor surt d’on surt i que per tant el poble sencer i les seves persones hi tenen alguna cosa a veure; ¡¡¡quina absurda vanitat si ho veiessin axis!!!, doncs per contra, si es mirés des de fora, es podria dir just al contrari: “En Severio va ser el que va ser malgrat els seus orígens“; però no és el cas perquè l’admiració és ben real, és un indret petit de gent senzilla.

El poble acull l’homenatge de l’artista, i la que va ser casa de l’actor acull les filles i les dones, que si estaran allí totes plegades el temps que durin els actes del centenari, per tant a les activitats oficials succeiran les vetllades familiars a casa, plenes de records, amb pebre i sucre a parts iguals. Hi ha una escena preciosa al principi del film quan la mestressa de la casa pairal va obrint una a una les finestres i balconades del pis de dalt, la zona noble, enretirant els llençols que tapen els mobles i preparant-ho tot per l’arribada dels convidats; veus com la llum ho inunda tot i com la casa que estava adormida, desperta i torna a la vida com en els temps de major glòria, quan en Severino recalava per reposar un temps a la seva terra després de mesos de rodatges per Roma o Holliwood.

Les històries de cadascuna de les noies, aniran construint per nosaltres el costat més íntim del personatge: Una dona italiana, un altre d’espanyola, acompanyades de les filles, legitimes o no, espanyola, francesa, sueca i americana, pintaran entre totes un quadre al qual cadascuna posarà el seu color; a la vegada que un suposat historiador ens contarà la història més oficial, tot plegat com en un audiovisual.Hi ha actuacions magnífiques, especialment de Virna Lissi i Candela Peña, amb la gràcia del joc que dona el fet de barrejar els idiomes, versió original imprescindible, i les diverses idiosincràsies de cada país, això si, una mica exagerades. Cap al final pareixerà un personatge inesperat, que no entenem per què volen amagar les exdones, magníficament interpretat per Lluis Homar, que donarà una sorpresa a tothom, espectadors inclosos, i llavors veurem la llum a l’hora que descobrirem un costat ben humà del personatge, lluny del mite.Un divertiment ben executat i ben treballat tant per actors com directora, fresc com una amanida de fruites a l’estiu, amb una mica de licor, dolça i amb un toc de pebre, que passa bé, et deixa relaxat i no et farà perdre la son. Recomanable.

Italia 2015 (1h, 54 minuts)

Director: Cristina Comencini

Guió: Giulia Calenda, Cristina Comencini.

Actors: Virna Lisi, Marisa Paredes, Angela Finocchiaro, Candela Peña, Valeria Bruni Tadeschi, Lluis Homar, Jordi Molla, …