LION

No hi ha res que atregui més un nen que una llaminadura, sobretot quan aquesta té un color llampant i una forma atractiva,¡¡¡ això ho saben bé els fabricants!!!, més encara si aquell infant té poques oportunitats de menjar-ne de dolços. En veure’n una, apareix el desig immediat de tastar-la, no pot apartar la mirada, les olors li penetren els sentits, del nas fins al paladar i llavors sent que ja la té a la boca i comença a salivar. Passaran els anys i el record d’aquell sabor quedarà guardat per sempre més dins d’una caixa a la nostra memòria, allà on estaran totes aquelles sensacions primeres; tornar a tastar-la serà obrir la caixa i retornar sobtadament a la infantesa, recordar totes les olors, tots els gustos, tots els sentiments; la nostra ànima i el nostre cor tornaran a tenir cinc anys i si alguna cosa es va perdre o es va trencar llavors, tindrem la necessitat ineludible de tornar endarrere i reconstruir-la, si no ho fem, no podrem continuar avançant.

Això és el que li passa al protagonista de LION, que queda colpit com per un llamp i, de sobte, la seva vida s’atura; sols tornant al passat podrà retrobar la pau; d’aquest viatge tant físic com espiritual parla aquesta pel·lícula.

Aquesta també és la història d’un nen perdut a milers de kilòmetres de casa seva, lluny de la seva família i sense saber com tornar al seu petit poblet situat al bell mig de l’Índia rural, orfe sense ser-ho a l’atapeïda Calcuta en Saroo serà adoptat per una família benestant australiana. Com si una fada l’hagués tocat amb la seva vareta màgica la seva vida canviarà radicalment i de no tenir res material passarà a ser del petit grup d’afortunats que poden escollir lliurement el seu futur.

Els seus pares adoptius li donaran tot l’amor que se li dona a un fill i també seguretat, comoditats, béns materials, estudis i una nova identitat; farà seu el país d’adopció i fins i tot trobarà una noia que l’estima; tindrà la vida perfecta, la felicitat; però no dominem el nostre cervell i menys encara el nostre cor, llavors una llaminadura del passat, un dolç “jalebi“, capgirarà tots els seus sentiments, se sentirà perdut i sol en mig de la multitud i tornarà a ser com aquell nen que va ser, perdut a Calcuta. Com dèiem abans li caldrà emprendre un viatge incert sense saber que es trobarà, si la redempció o la caiguda al buit.

LION ens ensenya moltes coses sobre la condició humana i penetra fins al fons dels nostres sentiments; és quasi impossible no veure’s emocionalment colpit per tot el que li passa al Saroo, ni preocupat pel que li pot passar; cap al final descobrirem bondat, altruisme, generositat i fraternitat i si tenim la paciència de llegir els crèdits finals, sabrem que en realitat el protagonista d’aquesta història real es deia Sheru, un nom més adient i pler de significat per una persona tan valenta com per enfrontar-se sol a aquesta lluita interior per ser ell mateix.

Una primera part a l’Índia, plena de colors i de misteri, amb paisatges buits, ciutats enxubades i llargues distàncies amb tren, amb pocs diàlegs, però d’una gran expressivitat gestual; situacions dramàtiques i tristes que demanaran constantment de l’auxili del mocador, contrasten amb la segona a Austràlia, amb molts primers plans i molta introspecció, on ens semblarà que la pel·lícula baixa de to i on ploraran més els protagonistes que els espectadors; finalment a la tercera veurem un esclat d’emocions i haurem de recórrer novament al mocador que segurament encara no serà ben eixut.

Ben dirigida i amb molt bona fotografia la pel·lícula té com a valor principal, a part del guió, unes grans actuacions dels protagonistes, en Dev Patel i la Nicole Kidman, nominats els dos als Oscars com a millors actors secundaris. Sense cap dubta un film que cal veure.