Començar la crítica d’una pel·lícula comparant-la amb altres films no sembla gaire afalagador, a menys que aquestes siguin un referent en el seu gènere, com en aquest cas; per això pels que les hàgiu vist, descobrireu a “Presoners” detalls que us recordaran “Mistic Riber” i “Seven“: Com a “Mistic Riber”, hi trobareu uns pares angoixats i l’esperit endogàmic i fanàtic de l’Amèrica profunda i com a “Seven“, una pluja que ho inunda tot de tristesa i la certesa que el mal en absolut existeix i és entre nosaltres.

A Prisoners hi ha un segrest, i la narració té l’habilitat que fins a quasi al final de tot no es desvela on són les víctimes, ni que els hi ha passat, i dic quasi al final perquè encara ens espera una darrera incògnita, massa evident en aquest cas. Com he dit abans també hi ha uns pares desesperats, disposats a tot per recuperar les seves filles, i que protegits per una fe que s’empara en la Bíblia o més encara en l´Antic Testament, no dubten a replicar aquest mateix mal que estan patint en un intent desesperat de trobar pistes.

Naturalment, hi surt un detectiu, una persona lògica, solitària i obsessionada per la seva feina i per la justícia. També apareixen personatges tèrbols, malalts, ferits, també marcats en el seu dia pel mateix mal que aterreix el poble; i la representació del mal absolut feta persona, en lluita contra Déu, assedegada de venjança contra alguna cosa que no pot tocar i que vol esborrar deixant en el seu lloc la desesperació que el mal, en aquest cas evident i tangible, provoca dins del si de la comunitat rural. Però també hi ha un laberint, el laberint en què tots estan tancats i del que volen trobar la sortida en una lluita contra el rellotge.

La pel·lícula està dirigida amb ofici, i per encàrrec diria jo, per Denis Villeneuve i té uns intèrprets de primer ordre: Hugh Jackman, Jake Gillenhaal, Paul Dano i Maria Bello. Encara que quasi dura tres hores, no es fa llarga i manté la tensió i l’interès tota l´estona, però et queda la sensació que el guió, amb els ingredients que té la història, no acaba de treure-l’hi tot el suc, a més el tractament que fa dels personatges és feble perquè encara que els actors ho fan amb una perfecció infinita, per alguna cosa que es té o que no es té, no arriben a mostrar-nos el que hi ha al fons de les seves ànimes.

És un bon thriller, però no antològic; és una bona pel·lícula, però no la pel·lícula del 2013, et queda una sensació rara, ja que ho té quasi tot per ser-ho. Doncs si, estem davant d’una bona pel·lícula, però tornant al principi, no del mateix nivell de les que l’hi serveixen de referència.

USA 2013 (2 hora, 33 minuts)

Direcció: Denis Villeneuve

Guió: Aaron Guzikowski

Actors: Hugh Jackman, Jake Gyllenhaal, Viola Davis  ….