El inici d’aquesta cinta, quan encara no ha sortit ni tan sols el seu títol escrit a la pantalla, és força interessant, atractiu, fins i tot magnètic: a la nit veiem el pont de Brooklyn reflectit, tremolós, per la llum dels fanals en un bassal d’aigua; un cotxe s’atura i algú baixa. Ara és el reflex d’un home que avança caminant ràpid, protegit per la foscor de la nit. Només veiem les seves cames, doncs la càmera es mou a ras de terra; entra en un bar, camina entre les cadires i els tamborets de la barra, i només veiem un altre cop les cames dels parroquians, sense veure pràcticament res per sobre dels seus genolls; és la visió que tindria un gos petit i la barra la veiem allà a dalt.

Aquesta perspectiva ens dona detall del que passa per sota les taules: moviments amagats i subterranis, paquets que canvien de mans. De sobte, la càmera puja i veiem un primer pla del protagonista. En només un parell de minuts ens fem càrrec d’on som, de què va la pel·lícula i a l’entorn de qui gira, sense ni una paraula. I surt el nom: “The Drop”. Fantàstic.

La pel·lícula és un thriller, a vegades de costums, de barri diria jo, molts cops angoixant, on els personatges estan en una situació que no poden superar i de la qual tampoc poden sortir. Un entorn tan injust com la vida mateixa, on els més forts i amb menys escrúpols dominen sense pietat els més febles i on la gent del carrer prefereix mirar cap a un altre costat. Però el silenci, la discreció, fins i tot la passivitat, poden ser armes dels més astuts per sobreviure en aquesta selva i jugar, potser guanyar, la partida als aparentment més poderosos; la paciència també serà un recurs inesperat, això els caçadors ho saben molt bé. Però tot plegat és un perillós joc d’estratègia i cal moure les teves peces, si ets prou valent i si tens l’oportunitat, en el moment exacte. El film també va dibuixant a poc a poc i subtilment un quadre que acaba sent un retrat inesperat del protagonista.

La galeria de personatges és una meravella:

  • un propietari de bar amb ànima de gàngster, un impagable James Gandolfini fent el seu últim i brillant treball;
  • una noia desvalguda, que està allà tant perquè els indesitjables se n’aprofitin com per entendrir el cor d’un noi del carrer;
  • uns mafiosos originaris de països de l’est, per tant mai ensinistrats per la societat occidental: no són dolents, només són forts i salvatges, són purs;
  • un psicòpata molt perillós i amb molt mala fama;
  • un policia molt llest, molt pacient i que sempre està pertot arreu però que mai arriba a temps;
  • un noi del carrer, dòcil, pacífic i amb bon cor;
  • finalment un gosset abandonat, indefens i maltractat, al qual cal protegir.

Amb aquest brillant inici, en aquest escenari alhora primitiu i ciutadà i amb aquests personatges que són com un regal del cel, el director construeix una història que es mou lentament pels baixos fons de la ciutat com un peix a l’aigua, construint una novel·la negra dura i consistent. Tothom anirà treballant pels seus objectius sense masses manies i el protagonista, que sempre està una mica capficat i en el seu món, tractarà de defensar la noia i el gosset sense ficar-se en problemes, però no li posaran les coses fàcils, o potser sí… L’amor pel cadell serà com una targeta de visita, un reflex d’ell mateix i una actitud davant la vida, però les aparences et poden enganyar i la innocència d’un nen pot ser terrible.

Una pel·lícula subtil, estèticament ben treballada i ben dirigida, potser massa violenta, sense gaire profunditat, amb unes actuacions de nivell i amb una història modesta però molt ben exposada, que demostra que la forma pot ser tan determinant com el fons. Si fos un llibre diríem que és molt senzill però que està molt ben escrit; seria una petita joia.

Com quasi sempre en aquests casos, et farà passar una molt bona estona però no et deixarà massa record, encara que sí la impressió que les grans ciutats potser no estan tan allunyades de la selva primitiva. Jo la recomano sense cap dubte, amb un visionat concentrat per no perdre’s la gran quantitat de detalls de qualitat que té la cinta, però sabent que és un producte molt correcte, però no una obra mestra.


USA 2014 (1 h, 46 minuts)
Director: Michael Roskam
Guió: Dennis Lehane
Actors: Tom Hardy, Noomi Rapace, James Gandolfini, Michael Esper, Lauren Susan, Erin Darke, Morgan Spector, Chris Sullivan…