El  inici d’aquesta cinta, quan encara no ha sortit ni tants sols el seu titot escrit a la pantalla, és força interessant, atractiu, fins i tot magnètic: A la nit veiem el pont de Brooklin reflectit tremolós per la llum dels fanals en un basal d’aigua, un cotxe que s’atura i algú baixa, ara és el reflexa d’un home que avança caminant ràpid protegit per la foscor de la nit, sols veiem les seves cames, doncs  la càmera es mou a ras de terra; entra en un bar, camina entre les cadires i els tamborets de la barra, i sols veiem un altre cop les cames dels parroquians  sense veure pràcticament res per sobre dels seus  genolls, és la visió que tindria un gos petit i la barra  la veiem allà a dalt.
 
Aquesta perspectiva  ens dona detall del que passa per sota les taules: Moviments amagats i subterranis, paquets que canvien de mans. De repent la càmera puja i veiem un primer pla del protagonista. En sols un parell de minuts ens fem càrrec de on som, de que va la pel·lícula i al entorn de qui gira, sense ni una paraula!!!. I surt el nom: “The Drop·;  ¡¡¡Fantàstic!!!
 
La pel·lícula és un thriller, a vegades de costums, de barri diria jo, molts cops angoixant, on els personatges estan en una situació que no poden superar i de la que tampoc poden sortir. Un entorn tant  injust com la vida mateixa on els més forts i amb menys escrúpols dominen sense pietat als mes febles i on la gent del carrer prefereix mirar cap a un altre costat. Però el silenci, la discreció, fins i tot la  passivitat, poden ser armes dels més astuts per sobreviure en aquesta selva i jugar, potser guanyar, la partida als aparentment més poderosos; la paciència també serà un recurs inesperat, això els caçadors ho saben molt be; però tot plegat és un perillós joc d’estratègia i  cal moure les teves peces, si ets prou valent i si tens la oportunitat, en el moment exacte.
El film també va dibuixant poc a poc i subtilment  un quadre que acaba sen un retrat inesperat del protagonista.
 
La galeria de personatges és una meravella: Un propietari de bar amb anima de gàngster, un impagable James Gandolfini fen el seu últim i brillant treball; una noia desvalguda , que està allà tant per que els indesitjables se’n aprofitin, com per entendrir el cor d’un noi del carrer; uns mafiosos originaris de països del est, per tant mai ensinistrats per la societat occidental, no son dolents, sols son forts i salvatges, son purs;  un psicòpata molt perillós i amb molt mala fama; un policia molt llest, molt pacient i  que sempre està per tot arreu però  que mai arriba a temps; un noi del carrer, dòcil,  pacífic i amb bon cor; i finalment un gosset abandonat, indefens i maltractat, al que cal protegir.
 
Amb aquest brillant nici, en aquest escenari al hora primitiu i ciutadà i amb aquests personatges que son com un regal del cel, el director construeix una historia que es mou lentament  per els baixos fons de la ciutat com a peix a l’aigua construint una novel·la negra dura i consistent. Tothom anirà treballant per els seus objectius sense masses manies i el protagonista, que sempre està una mica capficat i en el seu mon,  tractarà de defensar a la noia i al gosset sense ficar-se en problemes, però no li posaran les coses fàcils, o potser si… El amor per el cadell serà com una targeta de visita, un reflex de ell  mateix i una actitud davant la vida, però les aparences et poden enganyar i la innocència d’un nen pot ser terrible.
 
Una pel·lícula subtil, estèticament ben treballada i ben dirigida, potser massa violenta, sense gaire profunditat, amb unes actuacions de nivell i amb una historia modesta però molt ben exposada, que demostra que la forma potser tant determinant com el fons. Si fos un llibre diríem que és molt senzill però que està molt ben escrit, seria una petita joia.
 
Com quasi sempre en aquests casos et farà  passar una molt bona estona però no et deixarà massa record encara que si la impressió de que les grans ciutats potser no estan tan allunyades de la selva primitiva. Jo la recomano sense cap dubte, amb un visionat concentrat per no perdre’s  la gran quantitat de detalls de qualitat que te la cinta, però sabent que és un producte molt correcte, però no una obra mestra.
Jordi PiMari
USA 2014( 1h, 46 minuts)
Director: Michael Roskan
Guió: Dennis Lehane
Actors: Tom Hardy, Noomi Rapace, James Gandolfini, Michael Esper, Lauren Susan, Erin Darke,Mrgan Spector, Chris Sullivan…