La Angelina Jolie va fer el seu primer treball de mèrit  al col·leccionista d’óssos al costat de Denzel Wasington  i desprès  va guanyar un oscar com actriu de repartiment per “Innocència interrompuda”, on compartia angoixes amb  Winona Ryder. Però  es va donar a coneixia al gran públic fen un  paper de  heroïna de vídeo joc, ella era la voluptuosa  Lara Croft de Tomb Raider. Desprès es va casar amb el guapo de moda, en Brad Pitt, i ara son una de les parelles de Holliwood amb mes glamour,mes consolidades i mes duradores. Poc a poc la nostra súper woman va voler-ho ser també a fora de la pantalla,  i ha sigut i es punta de llança en accions humanitàries per el tercer mon en defensa  dels nens desvalguts. Però actriu i filla d’actors, el cine es la seva vida, la seva passió, i poc a poc a fet de protagonista de bones pel·lícules, potser la mes coneguda “ l´intercanvi” de Clint Eastwood, una referència per a ella. Ara dona un pas mes i es fa directora i la veritat no ho fa gens malament, doncs la peli que comentem avui ha aconseguit situar-se entre les deu millors cintes del any segons el prestigiós AFI. Però anem a pams…

Diré per començar que el títol original en angles es molt mes adequat que la seva traducció al castellà de les nostres sales de cinema; hauria estat be potser “inquebrantable”, però repeteixo, mai invencible; Invencible es aquell que no pot ser derrotat i crec que no es el cas precisament del protagonista, doncs de derrotes  n’ha patit unes quantes, això si, sense rendir-se  mai, doncs desprès de les batalles perdudes ell renaixia, ple de noves cicatrius però ben viu,  com l’au Fènix. La pel·lícula esta  basada en el  llibre que relata  odissea de Louis Zeperini, un jove nord americà d’origen  italià i atleta olímpic, uns fet reals  i extraordinaris, de lluita, patiment i resistència, i que el van portar a  sobreviure en condicions extremes, primer  en una balsa pneumàtica al mig del Oceà Pacific  i  desprès com presoner en els camps de concentració japonesos.ç


Quan veus els tràilers que anuncien aquesta pel·lícula quedes enlluernat per la força  èpica de la historia, però també per les imatges  de gran plasticitat que et mostren, doncs la fotografia i els enquadraments son espectaculars.; també intueixes que hi hauran escenes de gran cruesa i d’altres de superació i pell de gallina, angoixa i emoció a parts iguals. Tot aquest embolcall es ben prometedor i et venen ganes de poder obrir el regal per gaudir de tot el contingut; hi ha bons ingredients de base, tot fa molt bona pinta i sols cal que les mesures siguin les adequades per fer-nos passar una bona estona.
La pel·lícula en si te un inici brillant que va lligant amb encertats flashbacks  el present de la historia a la guerra del Pacific,  amb el passat del protagonista a un petit poble de l’Amèrica interior, per tal de que ens puguem fer a la idea de qui es el personatge, un rebel amb molt coratge des de ben jovenet. Les imatges aèries per sobre del mar o de lluita amb l’enemic son respectivament espectaculars i vibrants, i les de la joventut i l’esport, emotives, molt ben ambientades i filmades, i et situen perfectament a la època entre les dos grans guerres. Però malgrat aquesta presentació tant ben trenada mai acabem de ficar-nos dins del cor ni de l’anima de  la persona ni  acabem de comprendre  que es el que el mou a actuar, ni tampoc quins son els seus sentiments ni  que pensa de les coses. Estem allà com a espectadors asseguts en un teatre veient uns actes extraordinaris, valor una mica irracional i fins i tot una tossuderia sense motiu, però com dèiem abans sense saber el perquè;  doncs tot s’apareix com un oceà  a la nit i els nostres ulls no poden endinsar-se més enllà de la superfície llissa, negre, impenetrable i quasi solida d’aigua fosca, sense poder ni tant sols imaginar quines besties ni quines meravelles s’amaguen a les seves profunditats; molt maco però també un xic  repetitiu i avorrit.
No hi ha noblesa en aquests actes de desafiament que comporten patiment i dolor sense obtenir res a canvi, mes enllà del orgull personal; no veiem resar al Louis en cap moment, no es la fe qui el guia; ni tampoc pretén obtenir cap avantatge per els seus companys ni per ell mateix, no hi ha revindicació ni defensa de cap dret; però si una certa supèrbia doncs no es un acte de virtut, es com si fos un vici que el domina, no pot suportar que ningú es pugui pensar que està per sobre d´ell, sigui veritat o mentida; es una força molt gran però també una debilitat manifesta. Es instint salvatge i animal, sense pensament ni raó, que  et fa pensar,en l’episodi de la balsa al mig del mar, en un altre pel·lícula  amb un tràngol semblant, la vida de Pi, on ell seria sense cap dubte el tigre.
La pel·lícula és formalment perfecte, amb una bona direcció, una gran fotografia, localitzacions perfectes, bona ambientació i vestuaris i actuacions mes que acceptables, però la falta de profunditat de la historia i el personatge, o la incapacitat del film per fer que arribi als nostres cors,  la llastren en excés. No transcendeix el caràcter èpic que suposadament te la historia i mes aviat sembla que estàs presenciant una prova del home mes fort del mon. Per exemple no entra per res en la guerra en si, en  els seus motius i les seves conseqüències, no s’endinsa en els sentiments i creences dels dos països, cosa que si va fer un dels seus exemples i mirall, en Clint Eastwood.  Sense aquesta anima i amb episodis  de patiment innecessariament repetitius, la cinta es fa llarga en molts moments.

Amb tot es una bona pel·lícula que agradarà especialment als amants de la historia i dels fets extraordinaris però no serà una referència en el gènere.  

USA 2014 (2h, 17 min)

Director: Angelina Jolie

Guió: Ethan i Joel Coen, Richard La Gravenese, William Nicholson ( Basat en el llibre de Laura Hillenbrand)

Actors: Jack O´Connell, Domhnall Gleeson, Garrett Hedlund, Takamasa Ishihara…