Angelina Jolie va fer el seu primer treball de mèrit a El col·leccionista d’ossos, al costat de Denzel Washington, i després va guanyar un Oscar com a actriu de repartiment per Innocència interrompuda, on compartia angoixes amb Winona Ryder. Però es va donar a conèixer al gran públic fent un paper d’heroïna de videojoc: era la voluptuosa Lara Croft de Tomb Raider. Després es va casar amb el guapo de moda, Brad Pitt, i durant anys van ser una de les parelles de Hollywood amb més glamour, més consolidades i més duradores.

A poc a poc, la nostra “superwoman” també va voler-ho ser fora de la pantalla, i ha estat punta de llança en accions humanitàries al Tercer Món en defensa dels nens desvalguts. Però, actriu i filla d’actors, el cinema és la seva vida, la seva passió, i ha protagonitzat bones pel·lícules; potser la més coneguda és L’intercanvi, de Clint Eastwood, una referència per a ella. Ara fa un pas més i es converteix en directora, i la veritat és que no ho fa gens malament, ja que el film que comentem avui ha aconseguit situar-se entre les deu millors cintes de l’any segons el prestigiós AFI. Però anem a pams…

Diré per començar que el títol original en anglès és molt més adequat que la seva traducció al castellà a les nostres sales de cinema; hauria estat bé potser “Inquebrantable”, però, repeteixo, mai “Invencible”. Invencible és aquell que no pot ser derrotat, i crec que no és precisament el cas del protagonista, ja que de derrotes n’ha patit unes quantes, això sí, sense rendir-se mai. Després de cada batalla perduda renaixia, ple de noves cicatrius però ben viu, com l’au Fènix. La pel·lícula està basada en el llibre que relata l’odissea de Louis Zamperini, un jove nord-americà d’origen italià i atleta olímpic, uns fets reals i extraordinaris de lluita, patiment i resistència que el van portar a sobreviure en condicions extremes: primer en una bassa pneumàtica al mig de l’oceà Pacífic i després com a presoner en camps de concentració japonesos.

Quan veus els tràilers que anuncien aquesta pel·lícula quedes enlluernat per la força èpica de la història, i també per les imatges de gran plasticitat que mostren, ja que la fotografia i els enquadraments són espectaculars. També intueixes que hi haurà escenes de gran cruesa i d’altres de superació i pell de gallina, angoixa i emoció a parts iguals. Tot aquest embolcall és ben prometedor i et venen ganes d’obrir el regal per gaudir de tot el contingut. Hi ha bons ingredients de base, tot fa molt bona pinta i només cal que les mesures siguin les adequades per fer-nos passar una bona estona.

La pel·lícula té un inici brillant que lliga amb encertats flashbacks el present de la història a la guerra del Pacífic amb el passat del protagonista en un petit poble de l’Amèrica interior, per tal que ens puguem fer a la idea de qui és el personatge: un rebel amb molt coratge des de ben jove. Les imatges aèries sobre el mar o de lluita amb l’enemic són respectivament espectaculars i vibrants, i les de la joventut i l’esport, emotives, molt ben ambientades i filmades, i et situen perfectament a l’època entre les dues grans guerres.

Però, malgrat aquesta presentació tan ben trenada, mai acabem de ficar-nos dins del cor ni de l’ànima del personatge ni acabem de comprendre què és el que el mou a actuar, quins són els seus sentiments o què pensa de les coses. Estem allà com a espectadors asseguts en un teatre veient actes extraordinaris, un valor una mica irracional i fins i tot una tossuderia sense motiu, però sense saber el perquè. Tot s’apareix com un oceà a la nit: els nostres ulls no poden endinsar-se més enllà de la superfície llisa, negra i impenetrable, sense poder ni tan sols imaginar quines bèsties o quines meravelles s’amaguen a les seves profunditats. Molt maco, però també un xic repetitiu i avorrit.

No hi ha noblesa clara en aquests actes de desafiament que comporten patiment i dolor sense obtenir res a canvi més enllà de l’orgull personal. No veiem resar Louis en cap moment; no és la fe qui el guia. Tampoc pretén obtenir cap avantatge per als seus companys ni per a ell mateix; no hi ha reivindicació ni defensa de cap dret. Sí que hi ha, en canvi, una certa supèrbia: no és un acte de virtut, és com si fos un vici que el domina. No pot suportar que ningú es pensi que està per sobre d’ell, sigui veritat o mentida. És una força molt gran però també una debilitat manifesta. És instint salvatge i animal, sense pensament ni raó, que fa pensar, en l’episodi de la bassa al mig del mar, en una altra pel·lícula amb un tràngol semblant: La vida de Pi, on ell seria sense cap dubte el tigre.

La pel·lícula és formalment perfecta, amb una bona direcció, una gran fotografia, localitzacions idònies, bona ambientació i vestuari, i actuacions més que acceptables. Però la falta de profunditat de la història i del personatge, o la incapacitat del film per fer-lo arribar als nostres cors, la llastren en excés. No transcendeix el caràcter èpic que suposadament té la història i més aviat sembla que estiguem presenciant una prova de l’home més fort del món. Per exemple, no entra en la guerra en si, en els seus motius i les seves conseqüències, ni s’endinsa en els sentiments i creences dels dos països, cosa que sí va fer un dels seus miralls, Clint Eastwood. Sense aquesta ànima i amb episodis de patiment innecessàriament repetitius, la cinta es fa llarga en molts moments.

Amb tot, és una bona pel·lícula que agradarà especialment als amants de la història i dels fets extraordinaris, però no serà una referència dins del gènere.

USA 2014 (2h, 17 min)

Director: Angelina Jolie

Guió: Ethan i Joel Coen, Richard La Gravenese, William Nicholson ( Basat en el llibre de Laura Hillenbrand)

Actors: Jack O´Connell, Domhnall Gleeson, Garrett Hedlund, Takamasa Ishihara…