Hi ha notícies llegides i fets viscuts que ens emocionen profundament, esdeveniments esportius que ens fan vibrar fins a plorar d’emoció, llibres que no podem deixar de llegir i que ens canvien la forma de pensar, quadres que ens meravellem per la seva perfecta composició i acurat equilibri i, també, algunes molt poques pel·lícules, no més de dos o tres a l’any, que ens poden provocar totes i cadascuna de les emocions que acabo de descriure: aquesta és per mi una d’elles.

El film, The POST, ens conta els extraordinaris esdeveniments relacionats amb la publicació per part del Washington Post dels anomenats “Papers McNamara“, un memoràndum sobre la guerra del Vietnam considerat alt secret, que va provocar una tempesta perfecta a la Casa Blanca, amb denúncies i amenaces per part de la fiscalia i els corresponents recursos que van portar el cas al Tribunal Suprem i un terrabastall en l’opinió publica americana.

Robert McNamara, San Francisco 1916, va estudiar a Berkeley i a Harvard; després de passar per l’exèrcit i per l’empresa Ford, on va arribar a president. Va ser cridat per John F. Kennedy per formar part del seu gabinet “de savis” com a secretari de defensa, possiblement el lloc de màxima responsabilitat en aquell moment. Va continuar treballant amb el president Johnson, un cop Kennedy assassinat, i l’any 1967 va encarregar i dirigir un acurat i imparcial estudi sobre la guerra del Vietnam, des de 1945 fins aleshores, on concloïa que no es podia guanyar aquella guerra. Johnson primer i Nixon després, van seguir criteris més polítics i econòmics que tècnics i en lloc de deixar la guerra, van incrementar-hi els efectius, cosa que el mateix McNamara havia pogut comprovar sobre el terreny que era inútil. Això era el que deien aquells papers. En els vint anys del conflicte prop de seixanta mil joves americans hi van morir, dir als familiars i amics que havia sigut en va no era pas una broma.

Però tot plegat, malgrat la seva transcendència, només és un fil conductor de la història, aquests esdeveniments i les seves conseqüències seran la pedra de toc per mostrar-nos la vàlua d’unes persones i la intensitat de les seves relacions, ja que les grans persones apareixen i es fan importats en enfrontar-se a situacions difícils, com és el cas, en prendre decisions valentes.

The POST també ens parlarà d’un moment de canvi social i tecnològic i, també, d’una empresa familiar, El Post, que per sobreviure ha de sortir a borsa, perquè en aquells moments o eres gran o desapareixies. Així mateix, de forma clara veurem una societat partida, no parlo de negres i blancs, que també ho era, parlo d’homes i dones i de l’inici d’una revolució, potser involuntària però imparable i necessària: la igualtat de gèneres.

En Ben Bradlee està neguitós, com a redactor en cap del Post vol ser sempre el primer a tenir les notícies i li ha arribat el rumor que el N. Y. Times té una bomba a punt de publicar. En Ben és un home dur com una roca, descendent directe del primer americà nascut del seu nom a Massachusetts, oficial naval a la guerra del pacífic i amic personal de l’assassinat president Kennedy, farà tot el que sigui per fer-se amb la informació per publicar-la primer, fins i tot quan sap que hi ha pressions de la Casa Blanca i denúncies dels fiscals; però la decisió final la tindrà la presidenta i propietària del diari, la Katharine Graham.

La Katharine és una dona en un món sense dones, de fet, fins i tot, els seus propis directius la tracten com si fos un objecte decoratiu i la menystenen, però en el seu interior té les coses molt clares. Per una part, és periodista de formació i de professió, cosa que molts del seu consell no poden dir. Per una altra part, és un empresari de veritat, no sols una financera o especuladora, que bassa el seu projecte en la qualitat del producte, per això cal tenir bons redactors, i en la solvència econòmica per estar sempre en primera línia. Amb aquest objectiu empren la sortida a borsa.

Tanmateix, és una dona molt influent, casa seva és el centre de festes i reunions on es troben polítics, empresaris i en general tots aquells de pas per Washington que tenen alguna cosa a dir o oferir. Publicar papers compromesos i posar-se el govern en contra no facilita la confiança d’inversors ni de bancs. Ja tenim un dilema servit, aquesta encreuada moral i econòmica serà l’eix de la relació dels dos protagonistes, franca i absolutament fascinant. Aquests dos personatges ens demostraran una gran humanitat, colossal altura de mires, prominent integritat i uns principis forts i un madur sentit del deure, ja que si jugaran molt, fins i tot la seva llibertat, en contraposició a la falta d’ètica de l’aleshores president Nixon, capaç de tot per conservar el poder.

El film també fa un acurat retrat d’una època, dona una visió romàntica de la premsa, però també ens mostra les pressions que havien de patir per part del poder, en aquell moment un poder malaltís representat per un obscur, solitari, venjatiu i corrupte president. Surten poques dones, recordeu que era un món sense dones, però la Katharine fa que siguin protagonistes; les escenes que ens ho mostren són de gegantina força i emotivitat. Tanmateix, veiem el que és la independència de la justícia i els principis de llibertat tan americans i tan desitjats a casa nostra ara mateix.

Spielberg ens torna a demostrar que és un dels millors directors del món, mai havia fet un film de periodistes i en fa un que quedarà entre els clàssics del gènere; aconsegueix crear acció i ritme en una història bàsicament de despatxos gràcies a encertats moviments de càmera. Una ambientació rigorosa recrea l’esperit d’un diari a l’època, amb les sales de redacció, els tallers amb les rotatives i els camions repartint a punxa de dia els diaris acabats d’imprimir per tota la ciutat. Les actuacions dels protagonistes molt pertinents, especialment la Meryl Streep, que deixa en evidència a un altre president. Una pel·lícula que ningú que estimi el cinema i la història recent es pot perdre.

USA 2017 (1h 56min)
Director: Steven Spielberg
Guió: Liz Hanna, Josh Singuer

Actors: Meryl Streep, Tom Hanks, Bruce Greenwood, Bob Odenkirk, Tracy Letts, Sarah Paulson, Matthew Rhyns, …