Segons les estadístiques, l’any 1981 va ser el més violent de la història de la ciutat de Nova York. Cada dia hi havia assassinats, violacions i robatoris amb violència. Com no podia ser d’una altra manera, els mitjans de comunicació se’n van fer ressò: diaris, televisió, però sobretot la ràdio, que en van treure profit per fer pujar les seves audiències, provocant al mateix temps una psicosi de perill entre els ciutadans, en part justificada però asfixiant i tensa.

Aquest és l’escenari de l’acció: una ciutat gran i atapeïda, bruta i degradada a la seva perifèria, amb molta immigració i amb moltes oportunitats per als més treballadors i els més agosarats, però també una ciutat on els febles pateixen com peixos en una piscina plena de taurons.

Podeu dir que Nova York no és així, que també té glamour i luxe, però és que l’acció no passa mai a Manhattan, sinó a l’altre costat del riu. Des de la riba la veiem majestuosa com un palau, com la terra promesa per la qual val la pena lluitar, tot un somni.

El protagonista del film vol arribar a ser un peix gros, un tauró que vol tenir ànima de dofí: temible i amenaçador com un esqual, però amable, educat i noble. És una persona consistent, forta i determinada, que genera confiança, amb uns objectius fixats a la vida i amb uns principis clars de com actuar i fer les coses, que lidera amb mà forta la seva família i el seu negoci.

Aquestes regles d’actuació, que ell mateix s’ha fixat, obeeixen a una creença interior, que pot semblar religiosa sense ser-ho, que el camí més fàcil no és el millor, que les coses, per valer la pena, han de suposar un esforç, però també al convenciment que els temps han canviat i amb ells la forma de fer les coses; no hi ha marxa enrere.

La seva dona és el complement perfecte: és dura, implacable i decidida. És una executora, no una conductora com el seu marit, que no dubtarà a usar els mètodes que cregui més adients per aconseguir els seus propòsits. És ràpida, intel·ligent i resolutiva; és la part femenina perfecta, previsora, ordenada i protectora de la família, que sempre farà costat al seu home i mai dubtarà d’ell.

Després trobem uns secundaris que no ho són tant, per jugar la partida i posar a prova el protagonista: una família jueva ultraortodoxa i ultranegociant, un fiscal amb ganes de fer carrera i que juga sempre a dues bandes, una competència “molt unida” amb una estètica mafiosa i alguna cosa més, un advocat amb vocació de consigliero, uns lladregots orgullosos de ser-ho i admiradors del somni americà, i un empleat que és una mica com el germà petit de la “família”.

Amb tots aquests elements, J. C. Chandor construeix el seu tercer film, una obra tan notable com les dues anteriors. A Margin Call va fer una lectura realista i descarnada de la inevitable caiguda del sistema financer occidental i ens va mostrar que els diners, com a fita última i no com a instrument, poden ser un monstre que tot ho devora; a Tot està perdut (All Is Lost) trobem un home sol que potser fuig de la bogeria financera abans esmentada i es vol retrobar amb si mateix, que s’ha d’enfrontar a una situació extrema, però sobretot a les seves pròpies limitacions i afrontar el seu final.

A la que avui comentem fa una mirada crítica al somni americà, l’origen de tot, amb un paral·lelisme amb les pel·lícules de gàngsters, ja que, de fet, Vito Corleone també es va fer a si mateix. Eren altres temps, aparentment tan diferents, però en el fons tan iguals; per fer-ho manifest ha posat subtilment els detalls necessaris. De fet, hi ha una reunió en un restaurant entre ell i la seva competència, tots units com si fossin famílies de la màfia, que ben bé podria sortir a El Padrí.

El nostre home és un lluitador que surt a córrer gairebé cada dia malgrat el fred de l’hivern, una forma de forjar el caràcter, mens sana in corpore sano, que comparteix amb la seva dona una empresa familiar petita que lluita per fer-se un lloc en un mercat molt agressiu i que pateix la violència que assola la ciutat. Està decidit a expandir-se i necessita fer un pas endavant per assegurar la seva posició, però ha d’assumir riscos i ningú li posa les coses fàcils. A més, hi ha el fiscal, que vigila els seus moviments amb una doble intenció. Res està decidit.

La pel·lícula té un ritme narratiu que juga amb els salts entre els diferents punts d’interès de la història i va a poc a poc construint-la i definint alhora els personatges sense fer-te perdre el fil. Té moments d’acció trepidant amb persecucions a peu i amb cotxe, té diàlegs intel·ligents però també tensos, té intriga i, com no podia ser d’una altra manera, també té violència. Fins al final no pots preveure com acabarà i, quan sembla que ja pots relaxar-te una mica, té una sorpresa colpidora, no com el típic truc final de tot bon thriller, sinó com a element imprescindible per poder entendre la història i el missatge del director.

La fotografia és excel·lent, l’ambientació perfecta, fidel a l’època; els colors de les escenes triats curosament, interiors i exteriors, amb una neu omnipresent en aquests últims per accentuar la fredor del moment. Les actuacions dels dos protagonistes són molt convincents: un Oscar Isaac excels que es transforma, fins i tot físicament, per fer el seu personatge, i una Jessica Chastain que està en el seu paper com peix a l’aigua; els secundaris, notables. La direcció i el guió, sens dubte, el millor del film.

És una pel·lícula amb el poder dramàtic d’una òpera, construïda formalment com una obra de teatre tràgica. En resum, si ets amant del cinema, aquesta és una pel·lícula que cal veure.

USA 2014 (2 h 4 min)
Director: J. C. Chandor
Guió: J. C. Chandor
Actors: Oscar Isaac, Jessica Chastain, Albert Brooks, David Oyelowo, Christopher Abbott, Peter Gerety, Elyes Gabel, Catalina Sandino, Alessandro Nivola…