Aquesta pel·lícula, a mig camí entre la fantasia i  la ciència-ficció, va guanyar el festival de Sitges d’enguany de forma aclaparadora, això ja és una bona presentació, i si afegim un cartell colorista i visualment poderós, l’ampliació d’un ull humà, encara et venen més ganes d’anar-la a veure. Els ulls són una de les parts més belles de les persones, i tenen aquesta profunditat que sembla que en mirar-los ens estem endinsant en l’interior de les seves ments, i que espiem la seva ànima. Els ulls són únics i diferents per cada persona, com les empremtes dactilars, i de fet serveixen com una forma, cada cop més usada, d’identificació ràpida. També un ull dins d’un triangle és la representació de Déu, un ull en flames la forma de les forces del mal al Senyor dels anells.

Normalment, esperes que el títol d’una obra, pel·lícula en aquest cas, sigui definitori o que com a mínim et doni pistes sobre de què va la història, però aquesta que avui comentem té un nom original en angles especialment enigmàtic: “Jo Orígens”; ¿Què vol dir? És com si jo digués: Jo, Jordi… Però que jo sàpiga Origins en angles no és cap nom propi.

Alguns comentaris sobre la cinta apunten, això si, sense cap mena de seguretat o confirmació, que el títol fa referència a un teòleg cristià del segle dos de la nostra era, Origenes, nascut a Alexandria l’any 186, i que va ser filosòficament molt influent tant a la seva època com a epoques posteriors. Origenes va plantejar a Déu a l’hora com a unitat i trinitat, rebutjant jerarquies o diferencies entre Pare, Fill i Esperit Sant, assimilant-los com, Ésser, Coneixement i Amor, tot en una sola persona. També va escriure sobre les ánimes, i encara que no ho deixa absolutament clar, es pot deduir que segons ell, el cos i l’ànima no neixen units, sinó que en la concepció es genera el cos, la part física i material i que l’ànima s’acobla de forma única amb aquest cos, doncs és immortal. Realment un cop vista la pel·lícula podem pensar que si aquesta teoria no és veritat com a mínim està ben trobada i té lògica.

Pel protagonista de la pel·lícula els ulls ho son tot a la seva vida, és biòleg molecular i els ulls i la seva evolució són l’objecte de la seva feina, una investigació que l’ocupa el 90% del seu temps. Precisament, en un dels pocs instants d’esbarjo que te, s’enamora d’uns ulls molt especials, que desapareixen tot seguit. Ell és el prototipus del científic, cent per cent racional que sols creu allò que pot demostrar, allò que el seu cervell compren. La propietària dels ulls que tant el trasbalsen és tot el contrari, intuïció i sentiment, tot passa per la pell, pels sentits.

La intuïció i la casualitat els ajuntaran, qui ho anava a dir en un científic, però quan les coses es torcen haurà d’anar a l’altre costat del món per cercar aquells ulls que l’obsessionen i que potser són la clau de tot, un descobriment que pot anar més enllà de la lògica visible i que pot canviar la concepció que tenim del nostre món.

Aquest es un film molt ben construït, amb instants màgics, fins i tot poètics, amb tensió i dramatisme, que et pot posar els pèls de punta en alguns moments i amb una història molt original, romàntica, científica i metafísica; que potser no aprofundeix tot el que voldríem, però que obre moltes portes i ho deixa tot en un interrogant. És clar que fins que no es demostra una cosa no es pot afirmar que sigui veritat, molt científic; però el que surt aquí com una punta de l’iceberg i s’escapa de la raó, és molt de percepcions i sentiments i et capbussa en un univers desconegut i misteriós, tal com ha de fer la magia del cinema.

Per acabar cal dir que aquest film està mes en la línia del cinema independent que de les grans produccions americanes, te ritme, està ben executada, té bones actuacions i bona fotografia. És una bona pel·lícula.

USA 2014 ( 1h, 53 minuts)

Director: Mike Cahill

Guió: Mike Cahill

Actors: Michael Pitt, Brit Marling, Astrid Berges-frisbey, Steven Yeud, Archie Panjabi,…