Amercian sniper (Francotirador) és la història d’un nen que va voler fer cas al seu pare i en fer-ho, va donar sentit a una vida que no en tenia. Ens narra la vida d’una persona gens complicada, fins i tot simple, però compromesa amb ell mateix i amb la societat, amb tot el seu cor i amb totes les seves forces i possibilitats. Posant, si calia, la seva vida en perill i fent allò que era la seva responsabilitat, fins i tot per sobre dels seus sentiments. És això un heroi? Potser sí.

Un pare i el seu fill surten a caçar, és l’aprenentatge d’una activitat mil·lenària però també d’una actitud davant la vida. És una família molt religiosa, uns americans descendents, com a mínim ideològicament, dels primers colons que van arribar al continent i van haver de lluitar per fer-lo seu. El pare és el pare, és l’autoritat, el que diu va a missa i cada paraula, cada gest és un ensenyament i cal estar atent. A l’hora de dinar, amb tota la família al voltant, parla excàtedra, com un Moisès, amb les taules de la llei a la mà. Diu amb veu segura

Hi ha tres tipus d’homes; les ovelles, els llops i els gossos d’atura que defensen el ramat

Ell educa als seus fills per ser això últim. Un dia a l’església, el fill gran, el protagonista de la nostra història, es fica una Bíblia a la butxaca; aquest llibre l’acompanyarà per sempre més a la vida.

Malgrat aquesta educació espartana, o potser precisament per ella, no acaba de trobar el seu lloc a la societat i es dedica a fer de cowboy de “rodeos”, una feina adient per un home valent, però sense rumb a la vida; dins del seu cor i del seu cap hi ha la llavor que havia plantat el seu pare i que espera, com un instint adormit, el moment per sortir cap a fora. Aquest detonant va ser l’atac contra Amèrica de les forces jihadistes del terrorisme islàmic; tan sa val qui ho va provocar, ni tampoc el perquè, però aquells salvatges estaven atacant el seu ramat, el seu orgull i el seu país, i un gos d’atura no es podia quedar com observador, llavors s’allista a l’exercit, més concretament als Marine Seals, una força d’elit, la més pura, la més dura.

Durant les duríssimes jornades al camp d’entrenament, el nostre home aguantarà, sense defallir, malgrat haver complert ja els trenta. En un moment d’esbarjo a la ciutat, coneixerà en un bar a una noia amb la ment emboirada, una flor solitària que el vent escora, i a qui oferirà el seu amor i la seva seguretat, ja que ell és com una roca. Trobarà a canvi el lligam amb el món real a la rereguarda, una persona per qui lluitar i un motiu per tornar. Però, les flors necessiten terra per arrelar i les roques són difícilment penetrables, la separació i la distancia tampoc ajudaran, per això la relació no serà fàcil.

Amb el seu do, la seva punteria, és ràpidament escollit com a franctirador, la seva missió serà protegir amb el seu rifle des de dalt dels terrats, als soldats que avancen per terra i defensar-los dels atacs amb traïdoria dels seus enemics. Haurà de prendre decisions difícils, a vegades a contra cor i decidir com un Déu sobre la vida i la mort dels que passen per davant del seu punt de mira; no serà gens fàcil.

Amb aquest plantejament tan senzill ens trobem de cop a l’Iraq, a dalt d’un terrat acompanyant al protagonista, una caracterització increïble de Bradley Cooper que va haver de guanyar pes i massa muscular per mimetitzar-se en el paper, una performance extraordinària comparable amb la de Mathew Mc Conaughey a Dallas Buyers Club. La columna de marines avança pel carrer al costat d’un tanc, del portal d’una casa surten una dona i un nen, la mare porta sota del vestit negre un objecte que li passa al nen, és una granada!!!, el nen comença a córrer cap a la columna de soldats amb la granada a la mà… ¿Que farà el protagonista?

El Amercian sniper, el Francotirador, es toparà amb algunes decisions difícils com aquesta. Veurà el patiment i la mort, tant de gent innocent, de bones persones sense cap culpa, com de companys i amics. La mort el rondarà i la impotència el colpejarà, però mai perdrà ni la fe ni l’esperança, malgrat estar envoltat de desesperançats, desafectats i emprenyats. Ell sempre tindrà les coses clares, blanques o negres, sense grisos, amb què creure i per les que lluitar: Déu, pàtria i família.

És això un heroi? Potser sí.

Malgrat que la cinta està basada en el llibre autobiogràfic de Chris Kyle, el Marine Seal que es va convertir en llegenda com el franctirador de l’exèrcit nord-americà amb més objectius enemics abatuts, en Clint Eastwood s’ha pres algunes llicències cinematogràfiques per tal de fer-la més trepidant, com per exemple fent apareixia a la cinta a un personatge, també real, però de l’altra bàndol, del que no hi ha constància que coincidís en l’espai i el temps amb el Chris, circumstància possible però no segura. Es tracta d’un franctirador jihadista que havia sigut campió olímpic de tir. Això dona lloc a una lluita home contra home en la distància de les mires telescòpiques, com si fossin herois de la guerra de Troya, com Messi contra Cristiano, un enfrontament èpic d’alt nivell on la victòria és la vida i la derrota la mort.

Sembla lícit combatre a l’enemic amb les mateixes armes, si t’ataca a casa teva, aniràs a la seva, a l’origen del mal, i si practica el terror tractaràs que ell també el senti a la seva pell, però la nostra cultura ha de posar límits èticament sostenibles i això és evitar els danys col·laterals, evitar que paguin justos per pecadors. Malauradament, a la guerra és molt difícil filar tant prim, i tots els bàndols cometen actes horribles. A American Sniper, els dolents només estan a un costat, és, per tant, una mirada unilateral i esbiaixada, però és clar, l’òptica és la del marine Chris Kyle, un home sense grisos que tractava de salvatges a aquells contra els que lluitava.

És això un heroi? Potser no

En Clint sap contar històries, fer-les humanes, i aquest cop no és una excepció i la narració t’atrapa malgrat que et puguis sentir molt lluny del protagonista, simple, distant i emocionalment gèlid; és un film molt masculí sense cap dubte. L’actuació de Bradley Cooper, boníssima, mereixedora d’un Òscar, absolutament creïble, el seu millor paper sense cap dubte. El film està admirablement construït i té escenes d’un nivell altíssim que et situen en el centre de l’acció com si hi estiguessis i que ens recorden les millors pel·lícules bèl·liques del cinema: La llum i l’ambient de “Full Metal jacket” de Kubrick, l’acció trepidant i angoixosa de “Black Hawk down” de Ridley Scott, la quotidianitat de “The Hurt Locker” (En terra hostil). Com a curiositat cal dir que alguns dels companys del protagonista són autèntics Marine Seals, això encara ho fa més autèntic. Sense cap dubte una molt bona pel·lícula.

USA 2014 (2h, 12 minuts)
Direcció: Clint Eastwood
Guió: Jason Hall (Autobiografia de Chris Kyle)
Actors: Bradley Cooper, Sienna ,iller, Luke Grimes, Jacke McDorman, Kyle Galiner…