Segons les estadístiques, l’any 1981 va ser el mes violent de la historia de la ciutat de New York, cada dia hi havia assassinats, violacions  i robatoris amb violència, com no podia ser d’una altra manera els mitjans de comunicació si van fer ressò, diaris, televisió, però sobre tot la radio, hi van treure profit  per fer pujar les seves audiències, provocant al mateix temps una psicosis de perill entre els ciutadans, en part justificada però asfixiant i tensa.

 
Aquest es l’escenari de l’acció, una ciutat gran i atapeïda, bruta i degradada a la seva perifèria, amb molta immigració i amb moltes oportunitats per els mes treballadors i els mes agosarats, però també una ciutat on els febles pateixen  com peixos en una piscina plena de taurons. 
 
Podeu dir que New York no es axis, que també te glamour i luxe, però es que l’acció no passa mai a Manhatan, si no al altre costat del riu. Des de la riba la veiem majestuosa com un palau, com la terra promesa per la que val la pena lluitar, tot un somni.
 
El protagonista del film vol arribar a ser un peix gros, un tauró que vol tenir anima de dofí, temible i amenaçador com un esqual, però amable, educat i noble. Es una persona consistent, forta i determinada,que genera confiança, amb uns objectius fixats a la vida i amb uns principis clars de com actuar i fer les coses, que lidera amb ma forta la seva família i el seu negoci. 
 
Aquestes regles d’actuació, que ell mateix s’ha fixat, obeeixen a una creença interior, que pot semblar religiosa sense ser-ho, de que el camí mes fàcil no es el millor, de que les coses per valer la pena han de suposar un esforç, però també al convenciment de que els temps han canviat  i amb ells la forma de fer les coses, no hi ha marxa enrere.
 
La seva dona es el complement perfecte, es dura implacable i decidida, es una executora, no una conductora com el seu marit, que no dubtarà en usar els mètodes que cregui mes adients per aconseguir els seus propòsits, es rapida, intel·ligent i resolutiva; es la part femenina perfecta, previsora, ordenada i protectora de la família, que sempre farà costat al seu home i mai dubtarà d´ell.
 
Desprès trobem uns secundaris, que no ho son tant, per jugar la partida i posar a proba al protagonista: Una família jueva ultra ortodoxa i ultra negociant, un fiscal amb ganes de fer carrera i que juga sempre a dues bandes, una competència “molt unida” amb una estètica mafiosa i algun cosa mes, un advocat amb vocació de “ consigliero”, uns lladregots orgullosos de ser-ho i admiradors del somni americà i un empleat que es una mica com el germà petit de la “família”.
 
Amb tots aquets elements en J.C. Chandor construeix el seu tercer film, una obra tant notable com les dos anteriors. A “Margin Call” va fer una lectura realista i descarnada de la inevitable caiguda del sistema financer occidental i ens va mostrar que els diners com a fita ultima i no com a instrument poden ser un monstre que tot ho devora; a “All is lost”,  trobem a un home sol que potser fuig de la bogeria financera abans esmentada i es vol retrobar a si mateix que  s’ha d’enfrontar a una situació extrema,  però sobre tot a les seves pròpies limitacions i afrontar el seu final. 
 
A la que avui comentem fa una mirada critica al somni americà, l’origen de tot, amb un paral·lelisme amb les pel·lícules de gàngsters, doncs de fet Vito Corleone també es va fer a si mateix; eren altres temps,aparentment tan diferents, però en el fons tant iguals; per fer-ho manifest ha posat sutilment els detalls necessaris, de fet hi ha una reunió a un restaurant entre ell i la seva competència, tots units com si fossin les famílies de la màfia, que ven be podria sortir al “Padrino”.
 
El nostre home es un lluitador que surt a corre quasi cada dia malgrat el fred del hivern, una forma de forjar el caràcter, mens sana in corpore sano, que comparteix amb la seva dona una empresa familiar petita que lluita per fer-se un lloc en un mercat molt agressiu i que pateix la violència que ataca a la ciutat. Esta decidit a expandir-se i necessita fer un pas endavant per assegurar la seva posició, però ha d’assumir riscos i ningú li posa les coses fàcils. A mes esta el fiscal, que vigila els seus moviments amb una doble intenció. Res esta decidit.
 
La pel·lícula te un ritme narratiu  que juga amb els salts entre els diferents punts d’interès de la historia i va poc a poc construint-la i definint a l’hora als personatges, sense fer-te perdre el fil; te moments d’acció trepidant amb persecucions a peu i amb cotxe, te diàlegs intel·ligents però també tensos, te intriga i com no podia ser d’un altre forma també te violència; fins al final del tot no pots preveure com acabarà i quan sembla que ja pots relaxar-te una mica te una sorpresa colpidora, no com el típic recurs de truc final de tot bon thriller, si no com element imprescindible per poder entendre la historia i el missatge del director.
 
La fotografia es excel·lent, la ambientació perfecte, fidel a la època; els colors de les escenes triats curosament, interiors i exteriors, amb una neu omnipresent en aquets últims per accentuar la fredor del moment. Les actuacions dels dos protagonistes molt convincents, un Oscar Isaac excels que es transforma, fins i tot físicament, per fer el seu personatge i una Jessica Chastain que esta en el seu paper com peix al aigua, els secundaris notables. La direcció i el guió sens dubte lo millor del film. 
 
Es una pel·lícula amb el poder dramàtic d’una opera, construïda  formalment com una obra de teatre tràgica En resum, si ets amant del cine, aquest es una pel·lícula que cal veure.
 
USA 2014 ( 2h, 4 minuts)
Director: J.C. Chandor
Guió: J.C. Chandor
Actors: Oscar Isaac, Jessica Chastain, Albert Brooks, David Oyelowo, Christopher Abbott, Peter Gerety, Elyes Gabel, Catalina Sandino, Alessandro Nivola…