Si llegeixes la sinopsi d’aquesta pel·lícula: “Un vell malcarat inicia una relació peculiar amb un nen del que fa de cangur de circumstancies”; i a mes si desprès veus el cartell de la peli: En un fon blau  cel apareix  un bondadós Bill Murray, amb una vaporosa corona de Sant a sobre el cap i flanquejat per dos noies angelicals mirant-lo somrients; el primer que et ve al cap es que es la típica historia de la factoria Disney, fins i tot potser finançada per l’església mes conservadora per tal de fer mes clients. Si, d’aquelles on tothom es bo, parla suaument i mira mes pels altres que per ell mateix; d’aquelles que els diabètics tenen prohibit mirar per prescripció facultativa.
Però les coses no sempre son el que semblen a primera vista…
 
Per si de cas el director ha volgut fer una declaració d’intencions a la primera seqüència, suposo que per donar oportunitat als que han entrat enganyats per deixar la sala, i per això comença la historia amb el protagonista follant amb una puta. Si segueixes assegut desprès no vulguis reclamar el preu de la teva entrada doncs ja estàs advertit. No el trobares al Mikey Mouse aquí!!!
 
A partir d’aquí veurem mes misèries humanes que no pas bones  accions, però son coses de la vida i de la edat, tampoc ens hem de sorprendre. Però no us alarmeu, calma….Doncs no hi ha maldat per cap lloc en aquesta cinta. Potser si debilitats, penes i amargor en algun moment, això si, sense rendició ni renuncia de la humanitat, encara que  si  amb molta capacitat d’adaptació i d’esperit de supervivència, i amb la intel·ligència suficient per reconeixia les coses bones i les bones persones: els amics, aquests que no et deixaran sol. Motiu suficient com per afrontar la vida amb coratge, i perquè no, també amb alegria.
 
Els homes poden ser a vegades una mica autistes, viuen molt sovint en un mon interior hermètic,  capficats en els seus pensaments…o potser també en els seus no pensaments, en una espècie de meditació, en aquest cas no transcendental, una desconnexió del mon que els envolta, reminiscències del passat llunya i de les llargues jornades de cacera amb moltes estones d’espera. Al envellir possiblement aquestes desconnexions son cada cop mes freqüents i la soledat, la falta duna dona, ho multiplica. Per això poden viure en entorns bruts sense quasi donar-se compta, anar descuidats o desarreglats, o menjar qualsevol porqueria. 
 
Les relacions socials queden reduïdes a la mínima expressió, cobrint tants sols certes necessitats bàsiques.  Si algú tracta de trencar aquest aïllament inconscient i voluntari pot rebre com resposta immediata un moc. Si senyor, estem definint la figura del vell malcarat; si aquest home es un borratxo, un jugador i a mes va de putes, llavors ja tenim definit al personatge; un paper que Bill Murray borda de meravella, superant potser fins i tot a un altre mític com Jack Nicholson, el rei de la mala gaita.
 
Aquest posat es com una cuirassa protectora que amaga la persona que hi ha darrera d’aquest vell brut, desagradable i malcarat, una persona que havia sigut fa molts anys un nen. Llavors, ¿qui millor que un altre nen per entendre’l ? Axis de senzilla es aquesta pel·lícula, la relació entre dos nens amb problemes. Es clar que també hi surten  una mare sense temps i  molt preocupada, que lluita per tirar endavant en un mon que no te paciència, un capellà naïf amb anima de nen, una puta sense complicacions mentals i una altre mare amb l’anima perduda però malgrat això estimada i mai oblidada.
 
Com dèiem abans les coses no sempre son el que semblen a primera vista, a vegades per trobar com son hem de capbussar-nos en el cor de les persones, i si abans no podíem fer cas de les nostres suposicions, ara no podem fer cas de les aparences. No, aquest film no es com un pastis de sucre i nata ni com un caramel de maduixa, malgrat això tampoc es un rosegó de pa sec amb pebre i oli passat; es com una fruita, a vegades una mica verda, a  cops massa madura, però sempre natural i fresca. Segurament en Walt Disney ploraria al veure-la i no tindria cap problema amb signar-la, però en Walt era també un emprenedor, un empresari que devia fer un producte que agrades a tothom, volia arribar al cor de la gent i havia de parlar amb el seu idioma. Afortunadament els gustos han canviat.
 
No es la pel·lícula del any, però te els ingredients per fer-te passar una bona estona i per arribar-te al cor. Es tendre però no empallegosa, te unes molt bones actuacions i esta ben dirigida i ben fotografiada. A mi personalment m’hauria agradat que els personatges no fossin tant estereotipats i que ens expliquessin el que pensen i senten, el que creuen i volen; aquí el director prefereix quedar-se a la superfície i no aprofundir; una ocasió perduda desprès d’haver trencat les convencions del gènere. A mes, a la vida real, quan les coses es compliquen no tenen un desenllaç tant lineal com passa en aquesta historia, però es una pel·lícula i el director ha buscat un final.
 
 
 
USA 2014 (1h, 43 minuts)
Director: Theodore Melfi
Guió: Theodore Melfi
Actors: Bill Murray, Melissa McCarthy, Naomi Watts, Jaeden Lieberher, Chris O´Dowd, Terrence Howard…