Som al 1885. No fa gaire que s’ha proclamat la Tercera República Francesa, posant definitivament fi a les monarquies que tractaven de recuperar agònicament l’Antic Règim, s’acaben d’aprovar les lleis que defineixen França com un estat laic. En aquest entorn de progrés i llibertat, un gastrònom reconegut, Dodin-Bouffant, juntament amb la seva cuinera Eugénie, escometen la cuina com un art per joia i gaudi dels seus selectes amics, alhora que viuen una història d’amor.
La pel·lícula està basada en la novel·la de 1924, “La vie et la passion de Dodin-Bouffant, gourmet“, un clàssic de la literatura culinària francesa, on l’autor, Marcel Rouff, es va inspirar en un amic proper, Maurice Edmond Sailland, més conegut pel seu pseudònim “Curnonsky“, que havia estat escollit en el seu temps com a príncep dels gastrònoms. El guió de la cinta simplifica una mica la història del llibre, encara que, gràcies a la força de la imatge, potencia tot el que passa a la cuina amb les viandes de forma que els moviments de les persones elaborant els plats esdevenen un ballet encisador.
Aquesta pel·lícula gira principalment sobre dos eixos: la relació sentimental dels dos protagonistes i la cuina. En el primer, preval la llibertat sobre la possessió en una època en què la dona estava sotmesa al seu marit. Pel que fa al segon, l’activitat obligada i necessària per a la vida que suposa preparar els aliments, s’enlaira cercant l’excel·lència fins a convertir-se en un plaer artístic.
Al principi de la cinta, de bon matí i amb el sol encara amagat, il·luminada per aquella claror intemporal, veiem a la protagonista al seu hort escollint i collint els vegetals necessaris per preparar el dinar. Un a un i amb delicadesa, tots van a parar al seu cistell; no hi ha urgència o precipitació, sinó relaxació i felicitat tal com mostra el somriure del seu rostre. Per això, quan en Dodin baixa a la cuina encara mig adormit, amb el vestit de dormir posat, ella ja és fora. Com sovint passa a casa seva, avui venen a dinar els quatre selectes amics que comparteixen amb el protagonista el plaer de la cuina. Tornant a la generosa cuina, coneixerem a Violette, l’ajudanta de cuina, i a Pauline, una adolescent molt espavilada. Aquestes tres noies i en Dodin es posaran a la feina. Pot semblar que queda molt per l’hora de dinar, encara que, com veureu, els plats arribaran alhora, perquè un menú del nivell d’aquest requereix temps, paciència, mestria i amor.
L’objectiu de Tran Anh Hung, el director, es mourà àgilment per mostrar-nos tots els detalls del que passa a la cuina. Els desplaçaments laterals de la càmera ens permetran reconèixer cada racó, des dels fogons i forns de la cuina econòmica, sempre disposats i calents, fins a l’aigüera on l’aigua clara netejarà les viandes. Els zooms ens portaran a plans de detall de cada ingredient, permetent-nos visualitzar perfectament el curós procés d’elaboració. Quan veiem la feinada, la dedicació i la delicadesa necessària per fer un bon consomé, ens adonem de la importància d’aquest, sovint considerat modest, primer entrant. Sols al final del procés descobrim que els crancs de riu, les verduretes, els bolets i altres ingredients es van unint harmoniosament fent un tot per finalment quedar banyats per una exquisida salsa bernesa, convertint-se en el farciment d’un majestuós vol-au-vent. Després vindrà el turbot, delicadament amorosit amb llet i llimona abans de ser cuinat, i encara mancarà el plat de carn principal, un carré de vedella, un plat que requerirà tot el mati per ser cuinat amb el nivell d’exquisidesa que exigeix en Dodin. Quan sembla que res pot superar els plats presentats, arribarà les postres, una fantàstica “omelette norvegienne”, on un brioix borratxo de Grand Marnier suporta un aromàtic gelat de vainilla, tot cobert per un merengue lleugerament daurat al foc i finalment flamejat amb el mateix Grand Marnier. El merengue fa d’aïllant tèrmic impedint que el gelat es desfasi; un sabor que farà saltar les llàgrimes d’emoció a la jove aprenenta.
Amb aquesta breu descripció del primer acte, entendreu que aquesta pel·lícula és més una proposta estètica que apel·la als sentits que no pas argumental. Tant el director com el director de fotografia s’inspiren profusament en la pintura de l’època, sobretot en les composicions típiques dels impressionistes. Així podem reconèixer en els plans fotografiats els bodegons; la celebració d’una boda en un jardí és ben calcada a una pintura d’August Renoir, i els passejos pel camp semblen quadres de Monet. És impossible no rendir-se davant de tanta bellesa.
En un moment donat els dos eixos narratius, relació sentimental i corporal i gastronòmica s’ajunten. L’amor que senten cadascun dels protagonistes, l’un per l’altre, i per la bona cuina es fusionen, ja que ells s’estimen tant com estimen la gastronomia. Quan ella emmalalteix, la manera que té Dodin de demostrar-li el seu amor i tenir cura d’ella és preparant-li personalment plats plens de refinament i amor, fins que finalment conquereix la seva voluntat. Hi ha una escena meravellosa on Dodin prepara unes postres especials; treu d’un flascó una pera confitada, brillant, lluent i viscosa, imatge de pura sensualitat, i quan va a veure a Eugénie, se la troba nua, estirada de costat al llit, amb la seva pell brillant sota la llum de les espelmes. Veiem un altre cop, encara més voluptuosa i suggerent, la pera en almívar.
L’acadèmia francesa va cometre l’errada de seleccionar aquest film pels Oscar en representació de França, quan tenien sense cap dubte una altra pel·lícula guanyadora: la brillant “Anatomia d’una caiguda”. Potser en un atac de xovinisme, els membres de l’acadèmia van prioritzar un film parlat totalment en francès sobre un altre on es barrejaven l’anglès, l’alemany i el francès. Tal vegada van preferir una obra amb actors totalment del país i amb la gran Juliette Binoche, encara que crec que segurament no es van poder resistir davant d’una cinta que lloava un dels grans valors culturals del seu país, l’alta cuina.
Si busqueu acció i un guió trepidant, segurament aquesta pel·lícula us avorrirà. Però si gaudiu amb la bellesa de les imatges i, sobretot, si sabeu apreciar el valor de la bona gastronomia, aquesta cinta us tindrà embadalits, esperant sortir del cinema per poder anar a sopar. Un film sense cap dubte saborós.
França 2023 (2 hores, 15 minuts)
Direcció: Tran Anh Hung
Guió: Tran Anh Hung (novel·la de Marcel Rouff)
Actors: Juliette Binoche, Benoit Magimel, Emmanuel Salinger, Galatéa Bellugi, Patrick D´Assumçao,….