Tan sols llegint el cartell del film pots suposar que estàs davant d’una obra interessant, Steven Spielberg, Tom Hanks i els germans Cohen estan entre els grans del cinema i, per tant, sons garantia de qualitat. Després de veure-la penses que la teva suposició s’ha quedat curta perquè has vist una gran obra. Anem a veure el perquè.

La pel·lícula està basada en uns fets reals que van succeir a principis de la guerra freda entre els dos blocs, per una part el comunista amb Rússia i els seus països satèl·lits i per l’altre els Estats Units d’Amèrica. El protagonista, el personatge que interpreta en Tom Hanks, també va existir a la realitat,t i en el film ens el pinten com la senyera de tots els valors profundament americans: La independència, la integritat i la justícia; però també com posseïdor d’altres qualitats humanes com la força interior, el valor, la resiliència i la humanitat.

Els dos blocs representaven dues formes quasi oposades d’entendre la societat i l’economia. El capitalisme defensava la llibertat individual per sobre de la col·lectiva i, per tant, la lliure iniciativa privada com a creadora de riquesa amb el mercat com a referència; els homes lliures i sobirans constituïen la societat. El comunisme posava a la col·lectivitat, la societat, com a bé superior on els individus formaven part i havien de treballar per ella; l’economia, per tant, planificada i en mans de l’estat que representava la col·lectivitat i substituïa la lliure iniciativa privada. Amoïnava la manca de sensibilitat enfront de la pobresa i la desgràcia aliena dels capitalistes tant com el menyspreu cap a la llibertat de l’individu i la diversitat dels comunistes. Els dos blocs volien exportar, escampar o fins i tot imposar la seva forma d’entendre el món. El comunisme buscava la revolució, el que ells entenien com alliberament de les classes treballadores; una revolució que havia d’esclatar internament, però que podia i devia estar sostinguda des de l’exterior; els països anomenats capitalistes tractaven de defensar-se d’aquest esclat intern que buscava destruir la seva organització social i la de la seva forma d’entendre l’economia i la vida. A l’hora de la veritat els dos blocs lluitaven pel poder.

Com tots dos acabaven de guanyar una guerra mundial, tenien exèrcits molt poderosos, la tensió era màxima i amb les bombes atòmiques la destrucció mútua estava pràcticament garantida. Llavors va començar un període anomenat la guerra freda on els dos bàndols buscaven una posició d’avantatge respecte a l’altre mitjançant moviments estratègics; calia saber més de l’enemic que ells sabien de tu; tot estava en mans dels serveis secrets i els espies eren una peça clau en aquest joc d’escacs que tenia el món sencer com a taulell.

En James Donovan, un advocat de Nova York, és encarregat pel col·legi d’advocats per defensar d’ofici a un suposat espia soviètic capturat a la ciutat, malgrat que condemnat a priori per tots: estat, tribunal suprem, jutges i opinió pública, cal mantenir les formes i fer un anomenat “judici just”. En James Donovan, un ciutadà íntegre tant humanament com professionalment, es pren la seva feina molt seriosament i fa tot el que està a les seves mans per defensar l’acusat, el que li valdrà no poques antipaties en un país atemorit per l’odiat enemic exterior.

Coses de la vida i de la guerra, malgrat que freda, un avió espia americà, un U-2, és abatut i el pilot capturat en territori soviètic. L’alt comandament de l’exèrcit dels Estats Units queda molt preocupat, ja que el jove pilot té informació que pot posar en perill la seguretat nacional. Però no tot està perdut doncs si els russos tenen el seu pilot, els americans tenen el seu espia i, per tant, hi ha la possibilitat de fer un intercanvi; però naturalment el govern no s’hi pot embolicar oficialment i cal un negociador independent. Per la seva experiència, però sobretot per la seva defensa de l’espia soviètic, en Donovan és escollit per fer de mitjancer i haurà de viatjar a Berlín, on es comença a construir el mur, per conversar i pactar les condicions.

Aquí vull fer un incís, ja que he llegit moltes veus crítiques envers Spielberg per fer un tractament parcial de la història, fins i tot algú ha dit que fa una proclama pro americana i clarament pejorativa amb els russos; jo no ho crec i explicaré algun detall revelador: L’espia rus és un personatge que cau simpàtic; és pintor, és humil i és franc amb el seu advocat, és una persona molt tranquil·la que quan li pregunten si està amoïnat o té por sempre té la mateixa resposta.

¿Serviria d’alguna cosa?

és una persona carismàtica; per contra, el pilot americà perd els papers davant del perill.

Si algunes comparances fereixen la sensibilitat d’alguns espectadors és perquè realment les diferències existien: El mur es va construir per impedir als alemanys de l’est fugir, si calia amb un tret a l’esquena, es vol fugir de les presons, no dels paradisos. Les forces policials de l’est eren més brutals, però és que era un país totalitari i l’opinió publica interna no tenia gens d’importància perquè no es permetia la dissidència. En canvi, el jurat americà condemna a l’espia a trenta anys i el jurat popular sols li posen una pena de deu anys al pilot espia, segurament la veritat dels fets, però són uns detalls que es podrien haver omès si el que es volia era fer una lectura esbiaixada.


La pel·lícula conta magistralment aquesta història, aparentment molt senzilla. No hi trobarem corregudes, ni trets, ni cap gadget típic de films d’agents secrets, sols una persona normal i corrent que vol donar un servei al seu país a l’hora que ajudar al seu client i si pot a algú més. No gaudeix amb la situació, ans al contrari, la vol solucionar com més aviat millor per tornar a casa amb la seva família perquè enyora fins i tot el seu llit tan confortable. En Tom Hanks és del tot creïble en el seu paper d’home absolutament determinat a complir amb el que entén que és el seu deure, calgui el que calgui fer, cap dificultat frena el seu objectiu.

Els recursos fílmics usats per explicar els fets són sobris i elegants, sense recursos efectistes, és sense dubtes un dels grans treballs del Spielberg: Enquadraments que semblen extrets d’una pintura, tal és la seva perfecta composició, paral·lelismes, dramatisme però també sentit de l’humor, aquesta pel·lícula ho té tot. És remarcable una de les escenes finals on el protagonista està estirat al llit i la seva dona, d’en peus el mira, un mirall reflecteix també l’escena.

En aquesta pel·lícula pots veure la manipulació que es fa de la justícia i el pes de l’opinió pública; assisteixes mig d’amagat i amb el cor encongit a la construcció del mur anomenat amb raó de la vergonya; pots sentir en el teu cos el fred intens sota la neu pels carrers desolats de Berlín així com els mocs que t’omplen el nas i els calfreds de la febre, la gana i la son; arribes a percebre la manipulació i l’engany a l’hora que la coacció encoberta; et sorprens que malgrat tot eren temps més civilitzats que els actuals, ja que les tècniques de pressió i d’interrogatori semblen un joc de nens comparat amb el que passa a Guantánamo o el que fan els botxins de l’estat islàmic; pateixes pel desenllaç i el cor se t’omple d’emoció davant el valor del protagonista i la seva temprança. Tot plegat han passat més de dues hores que se t’han fet ben curtes.

USA 2015 (2 hores, 15 minuts)

Direcció: Steven Spielberg

Guió: Matt Charman, Ethan Cohen, Joel Cohen. 

Actors: Tom Hanks, Mark Relyance, Ryan, Scott Shepherd, Alan Alda, Sebastian Koch, Billy Magnussen,…