Tant sols llegint el cartell del film pots suposar que estàs davant d’una obra interessant, Steven Spielberg, Tom Hanks i els germans Cohen estan entre els  grans  del cinema i per tant sons garantia de qualitat. Desprès de veure-la penses que la teva suposició s’ha quedat curta doncs has vis una gran obra. Anem a veure el perquè.  

La pel·lícula està basada en uns fets reals que van succeir a principis de la guerra freda entre els dos blocs, per una part el comunista amb Rússia i els seus països satèl·lits i per l’altre els Estats Units d’Amèrica. El protagonista, el personatge que interpreta en Tom Hanks, també va existir a la realitat,t i en el film ens el pinten com la senyera de tots els valors profundament americans: La independència, la integritat i la justícia; però també com posseïdor d’altres qualitats humanes com la força interior, el valor, la resiliència i la humanitat.
Els dos blocs representaven dos formes quasi oposades de entendre la societat i la economia. El capitalisme defensava la llibertat individual per sobre de la col·lectiva i per tant la lliure iniciativa privada com a creadora de riquesa amb el mercat com a referència; els homes lliures i sobirans constituïen la societat. El comunisme posava a la col·lectivitat, la societat, com a be superior on els individus hi formaven part i havien de treballar per ella; la economia per tant planificada i en mans del estat que representava la col·lectivitat i substituïa la lliure iniciativa privada. Amoïnava la manca de sensibilitat en front de la pobresa i la desgracia aliena dels capitalistes tant com el menyspreu cap a la llibertat del individu i la diversitat dels comunistes. Els dos blocs volien exportar, escampar o fins i tot imposar la seva forma d’entendre el mon. El comunisme buscava la revolució, el que ells entenien com alliberament de les classes treballadores; una revolució que havia d’esclatar internament però que podia i devia  estar recolzada des del exterior; els països anomenats capitalistes tractaven de defensar-se d’aquest esclat intern que buscava destruir la seva organització social i la de la seva forma d’entendre la economia i la vida. A l’hora de la veritat els dos blocs lluitaven per el poder.
Com els dos acabaven de guanyar una guerra mundial, tenien exercits molt poderosos, la tensió era màxima i amb les bombes atòmiques la destrucció mútua estava pràcticament garantida. Llavors va començar un període anomenat la guerra freda on els dos bàndols buscaven una posició d’avantatge respecte a l’altre mitjançant moviments estratègics; calia saber mes de l’enemic del que ells sabien de tu; tot estava en mans dels serveis secrets i els espies eren una peça clau en aquest joc d’escacs que tenia el mon sencer com a taulell.
En James Donovan, un advocat de New York, es encarregat per el col·legi d’advocats per defensar d´ofici a un suposat espia soviètic capturat a la ciutat, malgrat que condemnat a priori per tots: estat, tribunal suprem, jutges i opinió publica, cal mantenir les formes i fer un anomenat “judici just”. En James Donovan, un ciutadà  íntegre tant humana com professionalment, es pren la seva feina molt seriosament i fa tot el que està a les seves mans per defensar l’acusat, el que li valdrà no poques antipaties en un país atemorit per l’odia’t enemic exterior.
Coses de la vida i de la guerra, malgrat que freda, un avio espia americà, un U-2, es abatut i el pilot capturat en territori soviètic. L’alt comandament del exercit dels Estats Units queda molt preocupat, doncs el jove pilot te informació que pot posar en perill la seguretat nacional. Però no tot està perdut doncs si els russos tenen el seu pilot, els americans tenen el seu espia i per tant hi ha la possibilitat de fer un intercanvi; però naturalment el govern no si pot embolicar oficialment i cal un negociador independent. Per la seva experiència, però sobre tot per la seva defensa del espia soviètic, en Donovan es escollit per fer de mitjancer i haurà de viatjar a Berlin, on es comença a construir el mur, per conversar i pactar les condicions.
Aquí vull fer un incís, doncs he llegit moltes veus critiques envers  Spielberg per fer un tractament parcial de la historia, fins i tot algú ha dit que fa una proclama pro americana i clarament pejorativa amb els russos; jo no ho crec i explicaré algun detall revelador: L’espia rus es un personatge que cau simpàtic; es pintor, es humil i es franc amb el seu advocat, es una persona molt tranqui-la que quan li pregunten si està amoïnat o te por sempre te la mateixa resposta.-¿Serviria d’alguna cosa?, es una persona carismàtica; per contra el pilot americà perd els papers davant del perill.
Si algunes comparances fereixen la sensibilitat d’alguns espectadors es perquè realment les diferencies existien: El mur es va construir per impedir als alemanys del est fugir, si calia amb un tret a l’esquena, es vol fugir de les presons, no dels paradisos. Les forces policials del est eren mes brutals, però es que era un país totalitari i la opinió publica interna no tenia cap importància doncs no es permetia la dissidència. En canvi el jurat americà condemna al espia a trenta anys i el jurat popular sols li posen una pena de deu anys al pilot espia, segurament la veritat dels fets però son uns detalls que es podrien haver omitit si el que es volia era fer una lectura sesgada.
La pel·lícula conta magistralment aquesta historia, aparentment molt senzilla. No hi trobarem corregudes, ni trets, ni cap gadget típic de films d’agents secrets, sols una persona normal i corrent que vol donar un servei al seu país a l’hora que ajudar al seu client i si pot a algú mes. No gaudeix amb la situació, ans al contrari, la vol solucionar lo abans possible per tornar a casa amb la seva família doncs enyora fins i tot el seu llit tant confortable. En Tom Hanks es del tot creïble en el seu paper d’home absolutament determinat a complir amb el que entén que es el seu deure,calgui el que calgui fer, cap dificultat frena el seu objectiu.
Els recursos fílmics usats per explicar els fets son sobris i elegants, sense recursos efectistes, es sense dubtes un dels grans treballs del Spielberg: Enquadraments que semblen extrets d’una pintura, tal es l seva perfecta composició, paral·lelismes, dramatisme però també sentit del humor, aquesta pel·lícula ho te tot. Es remarcable una de les escenes finals on el protagonista està estirat al llit i la seva dona, d’en peus el mira, un mirall reflecteix també l’escena.

 

En aquesta pel·lícula pots veure la manipulació que es fa de la justícia i el pes de la opinió publica; assisteixes mig d’amagat i amb el cor encongit a la construcció del mur anomenat amb raó de la vergonya; pots sentir en el teu cos el fred intens sota la neu per els carrers desolats de Berlin axis com els mocs que t’omplen el nas i els calfreds de la febre, la gana i la son; arribes a percebre la manipulació i l’engany a l’hora que la coacció encoberta;  et sorprens de que malgrat tot eren temps mes civilitzats que els actuals, doncs les tècniques de pressió i  d’interrogatori semblen un joc de nens comparades amb el que passa a Guantánamo o el que fan els botxins del  estat islàmic; pateixes per el desenllaç i el cor se’t omple d’emoció davant el valor del protagonista i la seva temprança. Tot plegat han passat mes de dos hores que se’t han fet ben curtes.
Sense cap dubte una pel·lícula imprescindible per tots aquells que estimen el cinema amb majúscules.
USA 2015 (2 hores, 15 minuts)
Direcció: Steven Spielberg
Guió: Matt Charman, Ethan Cohen, Joel Cohen.
 
Actors: Tom Hanks, Mark Relyance, Ryan, Scott Shepherd, Alan Alda, Sebastian Koch, Billy Magnussen,…