BROOKLYN

Aquesta pel·lícula, basada en una novel·la de Colm Toibin, ens explica la història d’una noia irlandesa molt jove que emigra cap als Estats Units a la recerca d’un futur millor que la seva terra li nega, un fet tràgic forçarà el seu retorn en un moment cabdal de la seva vida i farà trontollar els seus propòsits.

És rellevant perquè ens presenta dos mons ben diferents a cada costat de l’Atlàntic, fàcilment assimilables amb el que és antic i amb el que és nou, amb el passat i el present. També perquè al costat de la protagonista viurem de ben a prop la seva experiència, una mica aventurera, però sobre de tot vital; com començar una vida nova quasi des de zero, com una nena insegura i una mica acomplexada es converteix en una dona decidida i orgullosa d’ella mateixa. Veurem de primera mà el fet d’emigrar, en una època ben diferent i potser millor que l’actual, amb les seves pors, els dubtes i la nostàlgia de la pàtria deixada. Ens farà reflexionar sobre la llibertat per decidir i de la necessitat de la privacitat i d’un món propi i personal per gaudir d’una vida plena.

Però també és una història d’amor, aquell sentiment que t’omple de joia i que fa que les persones donin el millor d’elles mateixes, no sols a la persona estimada, sinó al món sencer, en una reacció en cadena de felicitat, aquí ho percebrem perfectament. Així i tot, a vegades el cor pot estar dividit i això, també es reflecteix en aquest film.

Ja veieu que amb tot el que he dit aquesta pel·lícula no decebrà a ningú i serà un temps ben aprofitat. Voleu endinsar-vos més en tot plegat? Doncs seguiu llegint. Comencem amb una mica d’història i veiem els orígens de la colònia irlandesa a Nova York, poc té a veure amb la pel·lícula en si, per tant si algú vol se la pot saltar sense perdre el fil.

La immigració massiva, coneguda com la diàspora irlandesa, va tenir un clar desencadenant, una malaltia en els conreus de patates l’any 1845 amb uns efectes devastadors que van durar 12 anys. Aquest tubèrcul era la principal font d’alimentació de la major part de la població que la cultivava en petits hortets al costat de casa seva, no tenien diners per comprar carn, pa o altres productes alimentaris, els grans camps de blat eren dels aristòcrates anglesos i la seva producció anava sencera cap a Anglaterra. Era una societat bàsicament agrària i subdesenvolupada, la gent era molt pobre i es morien, literalment, de gana, ja que a més havien de pagar als terratinents per la casa i la terra que ocupaven; algunes xifres parlen de més de dos milions de morts i de més d’un milió i mig de persones que van haver de deixar casa seva i emigrar en aquest període. A més hi havia la qüestió religiosa, perquè Irlanda és molt catòlica, Anglaterra protestant i les dues comunitats no ho portaven gaire bé.

Un dels llocs més importants de destí va ser Nova York, on es van establir en condicions infrahumanes al sud de Manhattan, al barri de “Five Points“, perfectament retratat al film de Martin Scorsese, “Gangs of New York“. El lloc era tan conflictiu i degradat que l’ajuntament va decidir enderrocar-lo i els irlandesos es van haver de distribuir per la resta de la ciutat; després de la Segona Guerra Mundial molts italians i irlandesos es van traslladar a Brooklyn, un barri més nou i amb més espai. A partir de llavors, els nous emigrants provinents d’Irlanda van anar a parar directament a aquest barri, d’aquí el títol de la pel·lícula.

Si reprenem el fil fílmic, veurem que la protagonista viu amb sa mare vídua i sa germana en una petita ciutat, té una feina de poc nivell i decideix, ajudada pel capellà local, que té contactes amb un mossèn de Brooklyn, l’Església omnipresent en el dia a dia!, i recolzada per la seva germana, fer les maletes i marxar. En aquesta primera part se’ns presenta una noia tímida que se sent poc còmode en una societat tancada i classista, que no és ningú en el si de la comunitat, però que té les idees molt clares i un punt de rebel·lia.

Veurem al llarg del film el paper cabdal de l’Església catòlica en tot el procés del viatge, l’arribada, la inserció i les oportunitats pels nous vinguts, eren les ONG de l’època, els únics que s’ocupaven de les persones amb necessitats i de pas, en salvar les seves ànimes, aquesta era la seva feina. Les religions i la fe trobaven conreu adobat entre els més desemparats, ja que ningú més els hi oferia ajuda. Era el contrapoder dels estats i arribava on aquests no ho feien, tractaven tant amb els poderosos com amb els humils, amb els honrats i amb els delinqüents; representaven el lligam de cohesió transversal de la societat. Així veurem com el capella irlandès de Brooklyn paga els estudis de la protagonista amb fons d’un feligrès, “que té molt a fer-se perdonar” segons paraules seves. Estan a les verdes i a les madures, són uns genis venent l’eternitat, ningú fidelitza millor als seus clients que ells; de fet són més de 2.000 anys de pràctica en el negoci.

Tal com us dic, el mossèn busca un lloc on viure a l’Eilis, la protagonista, una casa d’hostes per a senyoretes, totes irlandeses com ella, amb una mestressa ben particular. Els sopars totes plegades i les seves converses on hi ha per a sucar-hi pa i són ben plenes d’alegria i joventut. També li va buscar una feina de dependenta, ja veureu.

Al principi trobarà a faltar casa seva i la família, però a poc a poc, s’hi anirà trobant cada cop millor. El fet d’estudiar li donarà confiança en ella mateixa i coneixerà un xicot amb qui començarà a sortir i descobrirà amb ell una cultura diferent i el que vol dir sentir-se estimada; ella dirigirà aquesta relació de forma molt assenyada, cada cop s’anirà sentint més feliç i més segura, de Brooklyn, però sobretot d’ella mateixa.

Llavors arribarà la notícia, de nou amb l’Església i el capellà al costat, i haurà de tornar a casa, amb la promesa de tornar l’abans possible…

L’Eilis que arribarà al poble d’on va sortir és una persona ben diferent, elegant i desimbolta, segura de qui és i de saber que té una llar a on tornar amb un futur; això que ho sap ella també ho irradia a tothom i de ser, quasi transparent, passa a ser rellevant, a part de ser una novetat a un lloc on mai passa res. Malgrat tenir clares les idees les coses canvien quan passes de ser ignorada a festejada i el classisme es veu amb millors ulls si tu ets de la classe alta i pots fer, fins i tot, que per tu, alguns canviïn la seva forma de fer; d’això se’n diu tenir poder i a quasi ningú li fa nosa aquest sentiment.

¡¡¡Quin dilema!!! Tornar cap al futur, que et té un lloc reservat, o quedar-te en un passat conegut però millorat i al costat dels teus. Però qui són veritablement els teus? Això l’Església que tot ho manega no ho pot solucionar.A l’Eilis li cal un senyal i aquest li donarà qui menys s’espera, la seva resposta serà fulminant, quasi violenta i sobtada… Si una cosa té prou clara és que el que més valora és la seva intimitat, la seva privacitat.

Però encara tinc unes poques preguntes perquè contesteu després de veure la pel·lícula; L’Eilis governa realment la seva vida o es deixa portar? És decidida i té les coses clares a més d’un xic de rebel·lia, però: És l’obediència una de les seves qualitats? Es pot ser obedient i a l’hora independent?

El film és perfecte, però per mi excessivament contingut i acadèmic, per això agradarà a tothom, però segurament tampoc meravellarà a quasi ningú. Bona ambientació d’època, una mica ensucrada això si, bona direcció i molt bons actors, especialment la protagonista, Saroise Ronan, que crea un personatge real, absolutament real.És una pel·lícula que no us podeu perdre.