L’any 1934 Antoni Benaiges, un mestre català, és destinat pel “Ministerio de Educacion” al poble de Bañuelos de Bureba, Burgos. Està determinat a aplicar el mètode pedagògic Freinet, basat en la participació activa dels alumnes més que en la memòria i l’autoritarisme com era habitual a l´época. A finals de juliol de 1936, tot just després del cop d’estat feixista, desapareix sense deixar rastre, encara que tothom sap perfectament el que li ha passat. L’agost del 2010, en exhumar una fosa comuna a La Pedraja, Burgos, comença una investigació per desenterrar la seva memòria.

El film uneix dos moments temporals: El moment actual, on Ariadna cerca les restes del seu besavi per ajudar el seu avi a trobar-lo, objectiu que també li va bé per enfrontar el seu complicat i confós present, i un exercici d’investigació, centrat l’any 1936, on el mestre Antoni Benaiges treballa amb els seus alumnes i els acaba prometent que els portarà a veure el mar.

Ariadna necessita un objectiu a la vida per omplir el seu desencís vital, és cert que té una filla de qui tenir cura, però difícilment podràs ajudar als altres si tu no estàs bé, fins i tot ens ho diuen als avions, la mascareta primer a tu mateix, després al veí. En contra de l’opinió de sa mare agafa el cotxe i marxa cap al lloc on li han dit que hi ha una fosa comuna acabada d’obrir. Als andalusos o als gallecs se’ls pot reconèixer per l’accent, que es pot corregir o amagar, però, si parles en català per telèfon amb ta mare, que no pare de trucar-li neguitosa, tothom sap d’on vens. Gràcies al detall identificador, un home gran si li acosta per confessar-li que de nen va tenir un professor català, engegant axis el factor desencadenant de la història.

Imagineu un poblet de no més de dos-cents veïns, dedicat a l’agricultura i la ramaderia, on el capellà feia les funcions pedagògiques bàsiques i que de sobte els hi arriba un mestre imposat des de Madrid, no-creient, d’esquerres i ple d’idees innovadores. Com serà rebut pels nens?, i pels veïns adults? De quina forma ho ha d’encarar ell?

El secret per començar una relació és el respecte mutu i si tu ets el que arribes de fora cal ser humil i de cap manera agressiu, millor no significar-se de principi ideològicament, doncs això entra en el terreny particular i el mestre, que dona un servei al poble, se sent perfectament capacitat per la seva feina. La seva actitud tampoc és de cap manera servilisme i deixa les coses clares des del principi: El capellà a l’església i ell a l’escola. Amb els nens és capaç de generar il·lusió i expectatives; d’aquí neix la idea de portar-los a veure el mar.

Aquest és el plantejament de la cinta en la seva basant històrica: Una bona persona que es desviu pels nanos del poble i la seva educació, tothom ho veu així. Malgrat això no amaga el seu pensament polític en publicar articles d’opinió a un diari regional. Són moments molt convulsos i l’alcalde, que li té una certa estima encara que pensa molt diferent que ell, l’adverteix dels perills de ser massa emfàtic en manifestar el que pensa. No es veuen rivals als altres bàndols, sinó enemics a qui cal eliminar com sigui. Malauradament per l’Antoni, a l’Espanya de l’època acabaran manant els colpistes feixistes i no els demòcrates; les conseqüències per ell, com per tats d’altres, seran dramàtiques.

Una pel·lícula tan petita com els quaderns que imprimien els seus alumnes, encara que també tan gran i important com aquells petits llibrets. Fragments reals de vida i esperança en el futur en un moment en què somniar semblava possible. Un film que ens parla d’uns fets extraordinaris i que recupera la memòria del passat en el present, imprescindible per saber d’on venim i poder decidir cap on anar.

De cap de les manera, és un film històric en sentit estricte, ja que és absolutament actual, sols cal escoltar el que diuen alguns polítics i alguns diaris de la capital ara mateix; n’hi ha molts que voldrien que res sortís a la llum i que les foses comunes no es toquessin, és clar el que volen amagar. És més fàcil glorificar la nostàlgia del passat si tot es ven com que va ser de color de rosa.

Un film molt ben executat on les idees són més importants que la forma de contar-les, que defuig del sectarisme sense amagar la realitat, que té el mèrit d’aconseguir unes molt bones actuacions dels nens, actors no professionals, que té el reforç d’actors consagrats i que dona com a resultat una obra necessària. De visió imprescindible per tothom doncs no podem oblidar i caure en els mateixos errors.

Espanya 2023 (1 hora, 45 minuts)
Direcció: Patricia Font
Guió: Albert Val (Novel·la Francesc Escribano)
Actors: Laia Costa, Enric Auquer, Luisa Gavasa, Ramon Aguirre, Milo Taboada,