NAPOLEON

Aquesta pel·lícula era el somni de Stanley Kubrick, de fet havia reunit desenes de milers de folis d’informació per preparar-la, malauradament la mort no el va deixar somniar. Ridley Scott va decidir que ho faria ell, sense tanta preparació, a correcuita i sí, va rodar una cinta de quatre hores que els productors van reduir a dos i mitja per passar-la a les sales de cinema. No és la magna obra que Kubrick perseguia, és una pel·lícula d’època inspirada en la vida de l’Emperador, amb batalles rodades de forma espectacular, amb bons actors i poca cosa més.

No hi ha res més dolent que la supèrbia i si a sobre el que exerceix de prepotent és un Sr. de 85 anys, autor en el passat de grans pel·lícules, la situació es torna tristament patètica. Hauria pogut titular la seva cinta com “Recull d’episodis napoleònics“, o “Napoleon i Josefina, una possible ficció” encara que fora més encertat anomenar-la “Josefina, cartes de Napoleó“. Quan anomenes un film amb el nom d’un home que va trasbalsar Europa i que va viure un dels moments històrics més importants dels darrers tres-cents anys, has de fer alguna cosa més que contar tres batalletes; és necessari que un raig de llum ens enlluerni, que la nostra ment s’obri per comprendre, que sortim del cinema com si haguéssim presenciat un miracle. Alguna cosa semblant al que va rodar Abel Gance el 1927 en cinema mut i blanc i negre, o com a mínim tractar d’acostar-se als somnis de Stanley Kubrick.

He llegit algunes entrevistes recents a Ridley Scott que m’han ajudat a entendre la seva posició.

• En una criticava a Martin Scorsese, a qui possiblement deu envejar les bones crítiques, dient que en el temps que Scorsese feia “Els assassins de la lluna”, ell n’havia fet quatre. Està clar que entén el cinema com una cadena de producció.
• En un altre parlava dels seus films, la saga d'”Alien”, valorant el grau de tolerància del públic a l’explotació d’una idea, entenent el cinema com un producte purament comercial. Està clar que ja no té res més a contar al món, que la seva vocació és de comerciant, no de narrador i menys d’artista.

Aquesta pel·lícula és una ostentació de recursos tècnics, materials i humans. Té seqüències grandioses i molt ben filmades encara que, malgrat que tots aquests prodigis a mi no m’ha convençut. Hi ha dos motius: Un purament cinematogràfic i un altre de manca de rigor històric.

El primer i greu problema és el seu guió, però de quin tipus de guió estem parlant? No és una narració clàssica ben desenvolupada on aparegui clarament un factor desencadenant i un desenllaç. Podria ser un argument descriptiu, encara que tan pobrament trenat i discontinu que no ens permet seguir l’ascens i la caiguda de Napoleon. Tampoc té prou força la subtrama on ens conten la història d’amor entre ell i Josefina. Sigui quin sigui el model, no hi ha un fil conductor clar, més aviat són seqüències aïllades, escollides una mica a l’atzar i que en general tampoc narren res. No té èpica, no té ànima, és mediocre. Un fulletó arquetípic per ser projectat en capítols de 40 minuts o per omplir el catàleg d’alguna plataforma de streaming i poca cosa més; potser aquest és el seu objectiu final.

El guió tampoc ha treballat els personatges, de fet sols n’hi ha dos. No hi ha secundaris que intervinguin de forma rellevant, en una època de grans homes i grans revolucions això és inadmissible. Què ens expliquen de Napoleon? Absolutament res, és pla i impenetrable, l’anàlisi del personatge és superficial, no hi ha profunditat que ens permeti saber res de l’home. Sortim del cinema amb la imatge d’una persona grollera, sense carisma ni capacitat de lideratge, sexualment incapaç, sense interès per res, apàtic, que va donar un cop d’estat, va fer tres o quatre batalles i va perdre la decisiva.

Això no sorprèn quan llegeixes que el guionista ha estat David Scarpa, a qui de moment no se li coneixen obres rellevants. També indica que Scott ha considerat el seu Napoleon com un producte estàndard més del seu catàleg. De fet, si mires el tràiler ja has vist el millor del film. Molt màrqueting i poca obra.

Des del punt de vista històric la pel·lícula és ben plena d’omissions, conté algunes exactituds i fins i tot errades monumentals.Només com a exemple: al principi de la cinta Napoleon assisteix al guillotinat de Maria Antonieta, reina de França, que camina amb gran dignitat cap al cadafal amb la seva llarga cabellera arrissada. Res d’això va passar realment, doncs, com a tots els condemnats, els hi tallaven els cabells abans i els portaven en un carro; a més, el futur emperador era a Toló participant activament en el setge com comandant d’artilleria.

Entre les omissions més importants, en el capítol militar, cal assenyalar les dues campanyes d’Itàlia, on va agafar la fama de gran estrateg, la desfeta naval de Trafalgar i la guerra d’Espanya; a més tot el que es refereix a la campanya d’Egipte és bàsicament fals: Napoleon va marxar derrotat deixant abandonats a la resta del seu exèrcit i mai va disparar contra les piràmides.

On la pel·lícula és distància més de la realitat és en el capítol de la gestió civil del país. La monarquia havia deixat un país empobrit que patia gana, sense seguretat jurídica i on els nobles tenien la paella pel mànec. La República i Napoleon van fer molt per millorar la situació: Sota el seu imperi es va crear el “Codi Civil”, l’anomenat codi napoleònic, el “Codi Penal”, el “Codi del Comerç”, es va crear l’ensenyament secundari públic, els anomenats “Lycees”, que havien de ser bressol del funcionariat i es va engegar l’escola politècnica, per fomentar la indústria. Per primer cop, es va declarar el francès com llengua oficial. També es va fer una xarxa de carreteres i es van construir els fars per tota la costa per garantir la seguretat en la navegació.

Napoleon va deixar escrit a les seves memòries: “Les meves victòries militars seran oblidades, la gent sols recordarà la meva derrota final, però el meu Codi Civil serà la meva veritable glòria”

Tampoc es diu que Napoleon es va emportar a Egipte un equip científic molt important, diuen que 154 erudits, que van seguir dos anys al país i van publicar finalment una obra de vint volums “Descripció d’Egipte” llibre de referència durant dècades i origen de l’egiptologia. A més, cavant una trinxera, un oficial va descobrir la famosa “Pedra Roseta” que va permetre a Champollión desxifrar l’alfabet jeroglífic.

Res de tots aquests avenços apareixen a la pel·lícula…

Si voleu veure un film d’època amb dues o tres batalles ben filmades i una imaginada història d’amor etern, tot plegat sense pretensions artístiques i amb una narració justeta, de fet podeu entrar a mitja pel·lícula i seguir com si res, aquesta podria ser la vostra. Jo personalment us aconsello que en cerqueu un altre o que sortiu a sopar amb els amics o la parella.

USA 2023 (2 hores, 38 minuts)
Direcció: Ridley Scott
Guió: David Scarpa
Actors: Joaquin Phoenix, Vanesa Kirvy, Rupert Everett,…